Mor l'actor José Luis López Vázquez, un tragicòmic del cinema espanyol

Vivint amb la seva mare, modista, en condicions precàries després que el seu pare abandonés la família, José Luis López Vázquez va descobrir fascinat les pel·lícules de Buster Keaton al Cine Doré, ubicat a un edifici pròxim a casa seva, que actualment és la seu de la Filmoteca Espanyola a Madrid. De jove, però, José Luis López Vázquez no volia ser actor, sinó que volia treballar en alguna disciplina artística. Per això, tot i que va fer teatre aficionat, va introduir-se en el món del cinema com a figurinista. Realitzant aquest treball, i també assumint feines com a ajudant de direcció, Enrique Herrero li va proposar un petit paper a María Fernanda, la jerezana. Era l'any 1946. López Vázquez va continuar movent-se en el món del cinema com a figurinista i ajudant de direcció fins que Luis Berlanga va fixar-se en la seva «figura insignificant», tal com va dir l'actor referint-se a ell mateix. El cas és que, a l'any 1951, Berlanga va oferir-li un paper a Esa pareja feliz, pel·lícula codirigida amb Juan Antonio Bardem, i posteriorment a Novio a la vista i Los jueves, milagro, on López Vázquez va encarnar el personatge d'un farsant. El cinema espanyol havia descobert un actor que li ha fet servei de diverses maneres durant més de cinquanta anys de carrera i participant en més de 200 pel·lícules.

López Vázquez va accedir l'any 1958 al seu primer paper protagonista a El pisito, comèdia negríssima del cineasta italià Marco Ferreri en què, amb guió de Rafael Azcona, l'actor interpreta un home que, volent-se casar amb la seva xicota Petrita (Mary Carrillo, que també ha mort recentment) sense aconseguir reunir els diners per comprar un pis, opta per casar-se amb una dona vella i malalta tot esperant que aquesta mori aviat i pugui heretar els seus béns. Actualment, amb la pertinença de recuperar-se l'obra en un moment de crisi, al teatre Marquina de Madrid es representa una adaptació teatral d'El pisito dirigida per Pedro Olea, que també va dirigir López Vázquez en diversos films, entre els quals El bosque del lobo (1971), una recreació naturalista del mite de l'home llop amb la qual l'actor va aportar una de les seves interpretacions més reconegudes.

A l'any 1971, en què va treballar en deu pel·lícules, López Vázquez també va protagonitzar Mi querida señorita, un film de Jaime de Armiñan: hi interpreta una dona solitària amb trastorns de personalitat que, havent-li «diagnosticat» el seu metge que és un «home», decideix marxar d'una petita ciutat de províncies per assumir la seva vertadera identitat sexual. A primers dels setanta, Mi querida señorita va representar la gran confirmació del talent dramàtic de José Luis López Vázquez juntament amb La cabina, telefilm d'Antonio Mercero en què interpreta un home que resta tancat en una cabina telefònica sense poder-ne sortir, i La prima Angélica, una de les metàfores de la repressió franquista aportades durant aquella època per Carlos Saura, director amb el qual havia treballat abans a Pippermint frappé i El jardín de las delícias.

S'ha tendit a considerar que, amb Saura, no només va revelar-se el talent dramàtic de López Vázquez, sinó que també va iniciar-se en un altre tipus de cinema lluny de l'espanyolada. Tanmateix, la filmografia de l'actor madrileny permet en cada moment considerar la seva participació en diverses tendències del cinema espanyol. Encara que treballés amb Saura a final dels anys seixanta, López Vázquez no va deixar d'actuar en films com ara El turismo es un gran invento i Operación Bi-ki-ni. Tanmateix, la relació amb Berlanga va continuar als anys seixanta, en què l'actor va participar a Plácido i El verdugo, films que alternava amb La gran família i amb tota una sèrie de comèdies amb Gracita Morales (amb una veu tan característica com la del mateix López Vázquez) dirigits per Mariano Ozores i unes altres: Sor Citroen, Chica para todo, Operación secretaria, Operación Mata-Hari, ¡Como está el servicio!, etc. Aquest no és un cinema per a la nostàlgia, que ja s'ha posat en marxa arran de la mort de José Luis Vázquez, però, certament, l'actor té una filmografia amb molts moments dignes de fer memòria.