De l'opulència a la misèria

El cap de setmana passat es va celebrar el Gran Premi d'Abu Dhabi de fórmula 1 i per això vam tenir ocasió de llegir i de veure tot d'informacions sobre aquest país dels Emirats Àrabs. Abu Dhabi i els petits estats veïns han concentrat les últimes dècades, gràcies a l'explotació del petroli, una fenomenal acumulació de riquesa. Eren territoris escassament poblats, regits per un sistema polític gairebé tribal, que han fet un salt vertiginós no pas cap a la modernitat sinó directament cap al futur, tot gràcies a un mannà que no cau del cel sinó que emergeix del subsòl amb un doll fabulós. Com que hi ha diner a mans plenes i una voluntat oriental de lluir-lo, aquests països s'han convertit en una avantguarda de l'enginyeria i l'arquitectura. Allà es construeix allò que, per raons de pressupost, seria impossible d'alçar enlloc més. Illes artificials, camps de golf o palaus de gel en ple desert, hotels i edificis d'unes formes, d'un luxe i d'un atreviment inversemblants. L'avantguarda de l'enginyeria i de l'arquitectura executa a Abu Dhabi, a Dubai, a Bahrain, els somnis que no pot realitzar en cap altre indret, els projectes més fantasiosos, les intuïcions més visionàries. En el cas de l'arquitectura s'ha de dir també que, sovint, el marc formal d'aquells edificis és de molt mal gust, d'una ridícula estètica de nou ric, però, a ulls dels qui els encarreguen, la magnificència ho supera i ho justifica tot. Així, doncs, el capitalisme occidental, que de fet és qui paga la factura del petroli, recupera d'alguna manera la inversió perquè són empreses i professionals occidentals els qui reben l'encàrrec de les obres, hi apliquen tecnologia pròpia, les executen i les cobren. La mà d'obra menys qualificada prové, naturalment, de les grans masses asiàtiques. Tot això passa en un racó de la Península Aràbiga. A l'altra banda de la península, al Iemen, la situació ja és molt diferent. I qui travessi el mar Roig i trepitgi Somàlia i Etiòpia aterrarà en un altre planeta. Així és el món en què habitem, amb unes desigualtats enormes, abismals, entre una opulència que vessa i la misèria absoluta.