«Em rebel·lo contra el pessimisme»

–«Aquesta crisi és gravíssima sobretot per a les persones que es troben en situació més precària, això és el primer que hem de dir perquè el que està passant és, des d'un punt de vista objectiu, molt difícil i desencoratjador. Pel que fa a l'esquerra, és veritat que en un primer moment s'ha transmès la idea que ha quedat en estat de xoc, aclaparada per la magnitud del desastre i sense saber com reaccionar, i el que és pitjor, s'ha apoderat un estat d'ànim, tant en alguns polítics com en la ciutadania, que porta a creure que no hi ha res a fer.»

–«Hem d'intentar que no sigui així perquè llavors estaríem perduts. Jo no sé si és pel tipus de pensament patriarcal, per l'hàbit de treballar en les grans dimensions de la política o per la llunyania respecte a la vida quotidiana i a les persones, però hi ha un abatiment generalitzat, una mena de pessimisme il·lustrat que contamina tot el discurs i no porta res de bo. A mi em rebel·la profundament i no me'n conformo! Cada dia ens expliquen desgràcies; ens les expliquen els nostres dirigents; la dreta i la banca, per descomptat; els sindicats..., tothom. Ja ho sé, que estem molt malament, però la qüestió és: què podem fer? No ens volem pas tirar al mar! Necessitem propostes que ens retornin l'esperança i la confiança entre la ciutadania i la política per sortir d'aquesta complicada conjuntura.»

–«Que hi ha una part de responsabilitat de tota l'esquerra europea és claríssim, perquè ja fa un cert temps que es va gestant aquesta llunyania amb l'electorat. Penso que hi ha hagut massa desdibuix ideològic, massa pragmatisme i adhesió acrítica als valors del mercat, i no només des de l'esfera política sinó també des de la ciutadania, que en bona part s'ha instal·lat en una mena de confort poc amatent a preocupar-se pels afers públics. No podem negar els molts avenços realitzats per la socialdemocràcia durant els anys que ha governat, però sí que hem de reconèixer que li ha faltat generar cos i debat polític, li ha faltat relat, discurs.»

–«Però això la gent ja ho veu, ja ho sap i, per tant, seria més positiu que tots ho diguéssim clarament i plantegéssim com hem d'actuar junts davant les forces financeres que estan condicionant els afers polítics i impactant tan fortament en la vida de les persones.»

–«Hi veig dues vies complementàries. Que la societat civil es torni a vitalitzar com va passar durant la transició, que l'alternativa vingui sobretot impulsada per la base, pel gran poder transformador que tenim les persones, i que des dels governs s'escolti alguns experts com ara Sachs, Rifkin, Tobin, que ja han donat idees per controlar la banca, les transaccions financeres. Fa falta que entre tots plegats siguem capaços d'organitzar la política de nou i d'una forma diferent, sabent que els partits poca cosa poden fer, ells sols, per omplir de contingut la vida social. Cal espitxar, generar grups d'opinió que promoguin debats crítics, potenciar la vida associativa i dotar-la d'alt contingut polític.»

–«Sí, en aquest context de la crisi em pregunto on són les nostres feministes i economistes. La Cristina Carrasco, la Lourdes Benería? Segur que hi tenen molt a dir. Vaig assistir a la trobada Cheerleader de Barcelona i em va impressionar el nivell d'iniciativa de dones tan competents; per què no se les escolta? Pel que fa al llibre, crec modestament que és ple de bones idees per al debat, aportades per les 30 dones que he entrevistat, de totes les edats i nivells de responsabilitat. N'avanço una, referent a la seva particular relació amb el poder: la majoria d'elles consideren que no són sinó que fan de...; per exemple, conselleres. És molt indicatiu i oposat a la forma quasi topogràfica amb què els homes solen ocupar els càrrecs.»