La fiscalia vol fer declarar Castells i regidors de Barcelona pel cas de l'hotel del Palau

El fiscal de delictes urbanístics, Antoni Pelegrín, va començar a investigar la polèmica operació urbanística de l'hotel del Palau de la Música l'octubre del 2009 arran de la denúncia de l'associació de veïns del Casc Antic i l'Associació de Veïns en Defensa de la Barcelona Vella. Després de sis mesos d'investigació, a finals d'abril, el fiscal hi va veure fets delictius suposadament comesos pel llavors president del Palau de la Música, Fèlix Millet, i el seu director administratiu, Jordi Montull –que des de l'estiu passat estan imputats per haver-se quedat diners del Palau, que en part han admès–, amb el vistiplau de responsables de la Generalitat i de l'Ajuntament de Barcelona. Finalment, ahir és va presentar la querella per l'operació de l'hotel del Palau, després de dos mesos de reflexió (amb tisorada inclosa), i amb l'estricta supervisió de la fiscal superior de Catalunya, Teresa Compte, i fins i tot, del fiscal general de l'Estat, Cándido Conde-Pompido.

En l'escrit, de vint planes, el fiscal afirma que Millet i Montull, «amb el propòsit de realitzar una operació urbanística per aconseguir importants guanys econòmics per a ells i sota els arguments d'obtenir millors vistes de la façana del Palau i la dotació d'una nova infraestructura hotelera –projecte que es va adjudicar a l'estudi de Tusquets– per potenciar l'atractiu turístic de Ciutat Vella», van establir contactes amb l'Institut de Germans de les Escoles Cristianes, titular de l'escola La Salle, per adquirir-li tres finques al carrer Sant Pere Més Alt, amb dues cases inscrites en el registre de béns d'interès cultural de Barcelona. El 10 de novembre del 2003 van signar una escriptura de compravenda d'aquests solars (mai presentada al registre de la propietat), en què Millet es comprometia a fer les reformes de l'escola, quantificades en 4,4 milions d'euros, a canvi que l'institut cedís els solars a la Fundació del Palau. Com que els solars de l'escola La Salle eren qualificats com a equipament i per fer l'hotel de luxe calia un canvi en el planejament urbanístic, Millet i Montull, segons el fiscal, «van aprofitar les relacions personals generades per la seva posició dins la societat civil i política catalana amb autoritats i funcionaris de l'administració autonòmica i de l'Ajuntament de Barcelona per aconseguir que col·laboressin amb ells». Precisa que els querellats «van arribar a fer contactes amb alts responsables del govern de la Generalitat que finalment va portar» que el conseller d'Economia, Antoni Castells, signés el 8 de març del 2006 un conveni, en què s'establia que la Generalitat i el Palau es permutarien uns solars –el de la Generalitat, al carrer Ciutat, 1– per tirar endavant l'hotel, que es quantificava en 15 milions d'euros. En aquest conveni, s'establia que la Fundació cobraria per les seves gestions i com a titular dels solars uns 3,6 milions d'euros. El fiscal assegura que es va deixar en mans de Millet el que havia de cobrar la conselleria d'Economia per la pèrdua de valor econòmic en la permuta de solars. En la querella, es detalla que la conselleria de Castells no va fer l'informe jurídic previ i preceptiu que valorés la necessitat d'aquell canvi de solars. S'hi precisa que, fins i tot, el 9 de març del 2006, l'advocat d'aquest departament retorna la documentació a Patrimoni (que depèn de la conselleria d'Economia) sense emetre cap informe previ amb el raonament que va tenir coneixement que s'havia signat el conveni de la permuta de solars el dia abans. A més, s'indica que quan es va demanar l'informe jurídic encara no s'havia determinat quin solar de la Generalitat es permutaria. El fiscal arriba a afirmar que «el conveni es va signar d'aquella manera pel predomini o força moral que van generar Millet i Montull sobre les autoritats i funcionaris» de la conselleria d'Economia.

Millet va signar un segon conveni amb Castells i l'Ajuntament per enderrocar les cases catalogades i fer-hi un hotel, que al cap de dotze anys podria convertir-se en habitatge privat. En aquest punt, el fiscal té constància que Millet i Montull van contactar amb regidors del PSC, al govern municipal, i de CiU perquè impulsessin el seu projecte «lucratiu». Per això, si prospera la querella, vol citar-los a declarar. Finalment, Millet va adjudicar a un promotor privat, Olivia Hotels, la construcció de l'hotel, a canvi que li pagués els 3,6 milions d'euros (lliurant-li un aval bancari) com a promotor de l'operació i a la Generalitat, 5,5 milions, en compensació per la pèrdua patrimonial. Segons el fiscal, però, mai es va constituir l'aval a favor de l'administració catalana. El fiscal conclou que no és fins ara que la Generalitat ha reclamat al Palau la compensació. Millet estava a punt de cobrar l'aval dels 3,6 milions quan va esclatat el cas del saqueig del Palau, l'estiu passat.