Tots innocents
VEREDICTE La investigació sobre el Diumenge Sagnant veu “injustificable” l'acció de l'exèrcit britànic i avala la tesi republicana que les víctimes no eren cap amenaça EXCUSES Cameron demana perdó “en nom del govern i del país”
Les catorze víctimes mortals del Diumenge Sagnant del 1972 a la ciutat de Derry (Irlanda del Nord) van ser assassinades de manera “injustificada”. Va ser l'exèrcit britànic, responsable d'una de les pitjors massacres del conflicte nord-irlandès, qui va fer el primer tret, tot i que cap dels morts ni dels tretze ferits eren “cap amenaça” directa per als soldats. En qualsevol cas, els integrants del primer regiment de paracaigudistes desplegats aquell dia a la ciutat per controlar una marxa en demanda dels drets civils van disparar contra els manifestants desarmats.
El veredicte emès pel jutge Saville que va ser conegut públicament ahir –després de dotze anys de l'inici de la investigació, i sis després que es donés per tancada, quan han passat 38 anys des que van tenir lloc els fets– avala la tesi republicana de la innocència de totes les víctimes i critica obertament el comportament d'alguns comandaments de l'exèrcit. Per aquesta raó, el primer ministre britànic, el conservador David Cameron, va demanar ahir “perdó en nom del govern i del país” per uns fets “injustificats i injustificables”. I ho va fer en presentar les conclusions de l'informe Saville al Parlament.
Pantalla en directe
L'acte es va seguir a Derry a través d'una pantalla gegant instal·lada davant del Guidhall, la seu del consell municipal i el lloc on es van celebrar entre el 2000 i el 2004 les declaracions dels 921 testimonis. Durant el matí d'ahir, i fins al moment de la lectura del veredicte per Cameron al Parlament (a dos quarts de quatre, hora de Londres, una més a Catalunya), centenars de persones s'havien concentrat davant de la pantalla. Hi havien arribat repetint el recorregut de la manifestació del 30 de gener del 1972. La sentència va ser saludada amb una gran ovació, com si l'espera de quatre dècades hagués esclatat en breus segons.
Cameron, defensor a ultrança de l'honorabilitat de l'exèrcit britànic, un polític que sempre intenta transmetre un missatge d'unió entre la societat i les tropes britàniques i que en destaca sovint el sacrifici quan s'envien les tropes a llocs com l'Afganistan, no va tenir més remei que sotmetre's a les contundents evidències de la sentència: “No vull posar en qüestió el comportament dels nostres soldats. He vist les circumstàncies difícils i perilloses en què demanem als nostres soldats que serveixin. Però les conclusions de l'informe són clares. No hi ha cap dubte. L'informe es refereix a una persona que va rebre un tret mentre s'allunyava dels soldats de quatre grapes. Un altre va ser tirotejat, amb tota probabilitat, quan jeia mortalment ferit a terra. I un pare va ser colpejat i ferit pels trets de l'exèrcit després que hagués anat a atendre el seu fill”.
La fiscalia d'Irlanda del Nord haurà de resoldre ara si demana una investigació policial i presenta càrrecs contra alguns dels soldats responsables dels assassinats del Diumenge Sagnant.
LA DATA
LA XIFRA
La metralladora de McGuinness
La investigació del jutge Saville, ordenada per Tony Blair el 1998 per aclarir el que una primera enquesta judicial, del 1972, va deixar en penombra, ha estat la més llarga i més cara (231 milions d'euros) de la historia del Regne Unit. El 1972 l'acció dels soldats va ser exculpada perquè almenys alguns dels manifestants tenien armes de foc.
Ahir va quedar clar que cap de les víctimes en tenia. Potser només una, encara que no n'hi ha proves absolutes, duia una bomba de mà de fabricació casolana, amb claus com a metralla. Aquesta víctima, però, fugia quan va ser tirotejada. L'informe Salville també afirma que “probablement” Martin McGuinness, actual viceprimer ministre d'Irlanda del Nord pel Sinn Féin i el 1972 dirigent de l'IRA Provisional, va participar a la manifestació duent una metralladora Thompson. Saville, però, no pot assegurar si la va disparar o no. En les pròximes hores o dies, McGuinness haurà de respondre a la qüestió. La resposta podria obrir una crisi al govern compartit amb els unionistes.