El Puigmal, metàfora sobiranista
El líder d'ERC puja al cim ripollès l'endemà d'haver-se convertit en candidat a la presidència de la Generalitat
L'endemà d'haver complert el somni de ser escollit candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat, Joan Puigcercós va pujar al cim del Puigmal –amb 2.913 metres, el més alt del Pirineu Oriental– com a metàfora del camí cap a la independència. «Tothom pot pujar al Puigmal si s'ho proposa, i Catalunya pot ser un país independent si ens ho proposem entre tots», va afirmar un eufòric Puigcercós des del cim. «ERC –va afegir-hi– ha fet el Puigmal, i amb això vol simbolitzar l'esforç que ja fa i que vol continuar fent per treballar per la llibertat i el benestar de Catalunya.»
L'excursió republicana va tenir, salvant les distàncies i les preferències per les estelades, reminiscències pujolianes. El president Jordi Pujol, que com Puigcercós és un amant de la muntanya, va fer d'alguns cims una interpretació política. L'any 1940, després de pujar al Tagamanent, a la serralada del Montseny, Pujol va albirar un país destruït després de la guerra i va comprometre's a «reconstruir-lo». I gairebé seixanta anys després, el 1999, l'antic líder de CiU va arribar fins al cim de l'Aneto per reivindicar el seu estat de forma i convocar les seves darreres eleccions al Parlament.
Ahir, Puigcercós, acompanyat d'un centenar de dirigents i militants d'ERC, va pujar a un dels seus cims favorits per enfortir una mica més el fil secret del catalanisme que unia el Tagamanent del 1940 al Puigmal del 2009.
L'èxit, arribar junts
Malgrat el fred i el vent que bufava, el líder d'ERC va subratllar que «el més important» era que van arribat tots els que havien sortit del santuari de Núria, entre els quals, el seu cap de campanya, el diputat Xavier Vendrell, i el regidor barceloní Jordi Portabella. «A la independència de Catalunya, hi hem d'arribar tots», perquè «no volem un país dividit».