El fil musical ha mort

Erik Satie era pres per un boig quan reivindicava que el públic no escoltés la seva música, que estava pensada per ambientar les botigues. Com aquell qui diu, tocava per al mobiliari. Eren les vitrines les que havien d'escoltar. Després van arribar altres investigacions musicals com les de John Cage que buscaven en l'aleatorietat musical una fórmula per trencar la partitura convencional. Els psiquiatres conductistes van trobar un filó. Van veure que a través de la música es podia tendir a la relaxació d'un pacient a la sala d'espera d'un dentista. O, més perillós, d'incidir al consum, un exercici brut que omplia la caixa als comerciants sense escrúpols. Gràcia Territori Sonor ha posat fi a això. Es pot dir que és el principi de la fi del fil musical (fins ara, el màxim que es podia fer era triar un canal o altre, en funció de la personalitat que es vol donar al comerç).

El projecte ha durat un parell d'anys i trigaran ben bé un altre a anar incorporant sons a les targetes de memòria que il·lustrin les diferents estacions. Aquest nou espai musical, que ja sona als passadissos de l'Illa Diagonal, treballa en múltiples combinacions: l'hora, el dia, la climatologia, l'espai on ha de sonar o l'afluència en cada un dels vuit sectors que han diferenciat musicalment. És un so que acompanya, que ajuda que sigui confortable, gairebé habitable, aquest centre comercial. El projecte, Domus, està pensat exclusivament per a l'Illa Diagonal. S'han gravat els ocells de l'entorn que ara es poden sentir insospitadament en algun passadís o altre. La màquina «no compon, calcula», explica Víctor Nubla, el director de Gràcia Territori Sonor. Sí, un càlcul que es mou per unes coordenades que són compatibles amb l'arquitectura d'un edifici admirat per la seva capacitat d'hibridació: de confondre interior/exterior, d'alternar la seva funcionalitat, i de ser un espai que respon a la lògica del bloc però també d'illa de cases. El treball de Domus s'ha fet amb els entusiasmes de l'arquitecte Ramon Faura, l'enginyer acústic Albert Guitart i el programador informàtic Ignacio Lois. La voluntat és que el so passi inadvertit, que sigui coherent amb un edifici que busca una personalitat oberta. Domus sonarà tretze hores al dia i no es pot repetir. Per aconseguir-ho cal combinar el màxim nombre de sons: no es graven melodies al piano, sinó notes soles que la màquina combina aleatòriament. És un treball ingent que dóna moltes possibilitats. Tot és per començar. És la revolució. L'aleatorietat trenca tota intenció d'influenciar l'hipotètic client.

El gerent adjunt de l'Illa Diagonal, Andrés Torres, és una altre entusiasta del projecte que els posa en el capítol pioner en aquesta experimentació musical. L'única referència que ha trobat Nubla és la d'uns súpers dels Estats Units que posaven una música poc plaent per als joves que ocupaven els pàrquings. La col·laboració amb Gràcia Territori Sonor va arrencar quan van començar a editar els catàlegs de les exposicions en DVD. Van veure que es feia indispensable una pista musical, que dialogués amb les propostes artístiques. Domus ja sona, imperceptible, tenint ben clar que no pot sonar massa percussió als espais de restauració a l'hora de dinar. Es fa evident que la millor explicació d'aquest complex univers sonor és la de la pròpia experiència: anar a passejar pels passadissos (per ara, cada botiga té el seu fil musical propi) i descobrir on es produeixen els canvis sonors. Deia Frank Zappa que «parlar de música és com ballar sobre arquitectura»: doncs Toni Mira ja ha ballat les fugues de Mies van der Rohe. Ara, Gràcia Territori Sonor fa que l'Illa Diagonal soni personal i irrepetible.