La unió, al final, no fa la força

El congrés dels Centristes de Catalunya havia de ser el congrés de la unificació de diverses opcions polítiques dins de la UCD d'Adolfo Suárez

Amb un «Centristes de Catalunya, endavant!» el president espanyol Adolfo Suárez va acabar, en català, en un acte multitudinari al Teatre Municipal de Girona, la seva intervenció al congrés d'unificació dels centristes catalans, que va tenir lloc el 22 de desembre del 1979. El congrés va suposar la transformació de la coalició electoral en un partit polític unificat i autònom, dins de la Unió de Centre Democràtic (CC-UCD), si bé una bona part dels militants d'UCC, més propers al nacionalisme català, no es van incorporar al projecte, recalant a Convergència Democràtica de Catalunya.

El congrés va començar a les nou del matí, a l'edifici Pargisa, al carrer de l'Albereda de Girona, desocupat fins que el 1983 la Magistratura de Treball en va ocupar l'últim pis. Amb tots els representants dels tres partits que s'havien de fusionar van començar les diverses ponències i, tot seguit, l'elecció de la junta de govern del nou partit, en la qual va guanyar l'única llista al comitè executiu, amb un 50% de noms d'exmembres de la UCD i amb tres representants de les comarques gironines: Josep Arnau, diputat al Congrés i home fort de la UCD gironina, en el més pur estil Suárez; Josep Coderch, president de la UCD gironina i també home de confiança del president, i Martí Manel Díez, regidor centrista a l'Ajuntament de Girona i home clau del partit a la comarca, que havia estat secretari d'Antoni Xuclà quan aquest era president de la Diputació. A més de la seva tasca a l'Ajuntament, Díez va ser cap del gabinet de premsa de la Diputació de Girona.

També cal destacar la figura de Manuel Bonmatí, de profundes conviccions liberals, president de l'Associació de la Premsa i instigador de la Lliga Regionalista en les primeres eleccions al Congrés.

La notícia del 1979 recorda: «Després d'unes negociacions que han provocat el cisma en el si de la UCC, el congrés de Girona es pot qualificar, sens dubte, com el congrés de la unanimitat.» I certament, el solemne congrés d'unificació centrista de Girona només va unificar la UCD clàssica amb els 300 militants de la UDCA de Cañellas i alguns membres d'UCC, com Joan Botanch o Jacint Soler Padró. Tot i que «les negociacions es van començar equivocadament» –expressava un exmembre de la UCC– hi va haver unanimitat en la definició del nou partit: català, resultat de la història de Catalunya com a nacionalitat, partidari de la solidaritat entre els pobles de tot l'Estat, amb desig de participar activament en la política estatal a través de la UCD, democràtic, reformista, progressista, interclassista, integrador i reconeixedor de la pluralitat lingüística de Catalunya.

Però malgrat aquesta positiva declaració d'intencions, a partir del març del 1980 el partit es va començar a desgastar i va signar la seva sentència de mort definitiva quan el partit a Madrid va entrar en fase de descomposició. De fet, Centristes de Catalunya ja no va tornar a presentar llistes pròpies en cap altres eleccions després de l'octubre del 1982, i el partit de Suárez ho va fer testimonialment a les municipals del 1983, però ja no a les autonòmiques del 1984.

Desapareguts o retirats de la política activa

Malgrat la positiva declaració d'intencions dels seus inicis, a partir del març de l'any 1980, i sota els efectes del fracàs a les urnes, CC-UCD es va començar a desgastar: el partit va intentar infructuosament disputar l'espai de centre-dreta a Catalunya a Convergència i Unió, però els acords en l'àmbit estatal entre Unión de Centro Democrático i Convergència el van condemnar a donar un suport permanent al govern que va presidir Jordi Pujol. L'any 1982 la UCD es trobava en plena desintegració i el mateix va passar a CC, que va tenir diverses escissions cap al Centro Democrático y Social, Alianza Popular i Convergència Democràtica de Catalunya. A les eleccions generals de l'any 1982 només va aconseguir 70.235 vots i no va obtenir representació parlamentària. Va desaparèixer quan es va dissoldre UCD el 1983. Dels 18 diputats escollits a les eleccions catalanes del 1980, al final de la legislatura (el 1984) només en quedaven 8 –els altres deu ja havien abandonat el partit–. Cañellas i dos diputats més van passar al Grup Mixt, sense adscripció política, com a centristes independents; Eduard Punset (número 2 de la candidatura) es va canviar a Convergència i Unió, i sis diputats, entre els quals hi havia Josep Coderch, van passar al Centro Democrático y Social. Coderch va ser cònsol general de l'Estat espanyol a Amsterdam i ambaixador a Bulgària i al Brasil, fins que va morir, l'abril del 2005.

Igual que va passar amb Coderch, la major part dels centristes de Girona van desaparèixer o estan actualment retirats de la política activa. És el cas de l'impulsor i primer director de l'Escola Politècnica Superior, Josep Arnau, que va ser diputat al Congrés espanyol a les files del CC-UCD entre els anys 1979 i 1982, i després va fondejar a les files de Convergència Democràtica. Durant dos mandats consecutius (del 1987 al 1994) va ser regidor de Convergència i Unió a l'Ajuntament de Girona i va presidir la Diputació gironina, fins que es va retirar de la política activa per dedicar-se plenament a la tasca docent, i va acabar dirigint la Universidad Nacional de Educación a Distáncia de la ciutat de Girona.

Per la seva banda, Martí Manel Díez, fortament vinculat amb el món de l'handbol, va ser directiu i president de la secció del GEiEG. Va morir el març del 1999.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.