El final de botigues singulars
Una de les últimes ganiveteries especialitzades que queda a Barcelona, la Primitivo Labrador, al carrer del Carme, i la històrica ferreteria Mallol, que des de fa 88 anys és a la ronda de SantAntoni, abaixaran la persiana. Jubilacions, amb la crisi de rerefons, en són els motius
Navalles i ganivets de col·lecció i d'ús diari especialitzat, tota mena d'espases, el sable de suboficial de la Guàrdia Civil, una destral de bomber, el ganivet «més ràpid del món», ganivets de porcellana i suïssos, navalles franceses «de les més antigues», el ganivet amb el qual Colom va descobrir Amèrica, una baioneta, un corn víking per envasar begudes, una catana Dragon, una espasa Juli Cèsar, una espasa àrab... Són alguns dels productes d'allò més singulars i fins i tot pintorescos, en alguns casos, que es poden trobar al carrer del Carme, a tocar de la Rambla. Es troben a un dels establiments insígnia d'aquest carrer del Raval. Aprofitin ara, si hi passen, per fer una aturada, perquè la ganiveteria Primitivo Labrador, que des de fa 22 anys es dedica a la venda d'aquests productes i també a afilar estris, té els dies comptats. Els propietaris, en Primitivo Labrador i la Palmira Pardiellos, es jubilen i es desfan de la botiga. Els agradaria que el traspàs servís perquè algú continués el negoci, però això ja no dependrà d'ells.
Mentrestant, aquests dies fan un 30% de descompte en els productes «fins a esgotar les existències per jubilació». Passar-hi permet veure la Palmira Pardiellos, en acció i en plena forma, servint els clients amb desimboltura i caràcter, un caràcter que demostra quan parla, amb un marcat accent gallec. «Jo vaig néixer l'any de la gana», afirma, com aquell qui diu bon dia. La Palmira té 70 anys. El seu home, que dóna nom a la botiga, 71. Primitivo Labrador, ja havia tingut una altra ganiveteria abans, durant 18 anys. «De ganiveteries de veritat, ara en queden dues més a Barcelona i prou», comenta la Palmira. En els últims temps el negoci ha afluixat, i sobretot les vendes de productes de col·leccionista. Ara s'han d'anar acostumant a la idea de no continuar aixecant la persiana, cada matí, puntuals: «La gent sí que la trobaré a faltar», confessa la Palmira.
Una ferreteria de 88 anys d'història
L'avi Mallol va baixar de la Seu d'Urgell i va fundar, l'any 1922, una ferreteria que va instal·lar al número 24 de la ronda de Sant Antoni, on encara és avui. De la façana de la botiga, que conserva la fesomia original que tenia en els seus inicis, ara en pengen cartells de «tancament per jubilació», «en traspàs» i «descomptes 20, 30 i 40%». La ferreteria del 1922 era força diferent a la d'ara, sobretot per determinats productes que ara ja no són corrents. Aleshores, per exemple, Antoni Mallol, l'avi de l'actual gerent –Marc Mallol–, venia «eines per ferrar els cavalls» i «geladores» i abastia molts dels tallers que treballaven al barri del Raval.
Ara les coses han canviat, per bé que la ferreteria ha volgut mantenir el seu tarannà de servei al barri i oferir encara un servei molt especialitzat. Per exemple, en aquesta ferreteria es poden adquirir encara «cargols al detall» o es poden trobar martells de fins a 20 mides diferents.
La ferreteria Mallol disposa d'una àmplia botiga i d'un magatzem a la mateixa ronda de Sant Antoni. La crisi econòmica els ha acabat de condemnar, reconeix Marc Mallol, que és la tercera generació familiar dedicada al negoci. Tampoc els ajudat gaire que la vela provisional del mercat de Sant Antoni s'instal·lés al llarg de la ronda i davant de la botiga. «Pensàvem que vindria més gent, però no ha estat així, no ha entrat més gent que abans», explica.
