El jardí del diàleg es marceix

Poques vegades Barcelona s'ha sentit tan commocionada com quan un escamot d'ETA va matar, el 21 de novembre de l'any 2000, Ernest Lluch al pàrquing de l'edifici on vivia, al barri de Sant Ramon de les Corts. El dol va ser general, però també local. El respecte i l'estima que li tenien els veïns es va traduir en una petició a l'aleshores regidor executiu de les Corts, Jordi Hereu, perquè convertís en uns jardins l'interior d'illa on qui va ser ministre de Sanitat en el primer govern de Felipe González solia acudir per reflexionar, llegir i escriure. El mateix Lluch havia suggerit a l'aleshores alcalde, Joan Clos, que el consistori urbanitzés l'espai, ubicat entre l'avinguda de Xile i els carrers de Pisuerga, del Pintor Ribalta i del Cardenal Reig, i el bategés amb el nom de plaça de les Acàcies, en referència a l'espècie d'arbres que hi ha plantats. Sis anys i mig després, el març del 2007, Hereu gairebé s'estrenava com a nou batlle de la ciutat amb la inauguració dels jardins dedicats a la memòria del desaparegut dirigent dels socialistes catalans. El consistori hi va invertir prop de 250.000 euros, inclosa la instal·lació d'un senzill monòlit amb la llegenda: «Ernest Lluch (1937-2000). Un jardí per gaudir del diàleg entre les persones».

El que havia de ser un «homenatge íntim», tal com va manifestar Hereu en l'acte inaugural, dels conciutadans més propers físicament a Lluch ha acabat esdevenint «una pena», segons va denunciar la presidenta de l'associació de veïns de l'avinguda de Xile, Marta de Prats, en l'última audiència pública del districte, i durant la qual va lliurar a l'actual regidora executiva, Montserrat Sànchez, diverses fotografies que evidencien l'estat de degradació de la plaça, amb alguns fanals trencats i caiguts a terra i el costós sistema de reg dels parterres ben malmès. De Prats va recordar que en el seu moment, amb el projecte que els va presentar l'Ajuntament al davant, els veïns ja van advertir que el disseny dels jardins era molt costós i poc sostenible. «Es van gastar una fortuna en floretes, cosa que volia dir un jardiner diari, i ara l'hauran de refer amb diners públics», ha explicat la presidenta de l'entitat veïnal. Sànchez s'ha mostrat dolguda per les crítiques, puntualitzant que l'espai es va projectar amb la participació dels residents i amb la implicació directa d'una de les filles d'Ernest Lluch, Eulàlia. Tot i que el consell municipal ha reparat alguns dels desperfectes –s'han substituït els fanals que havien caigut–, els seus responsables han admès que, per falta de recursos econòmics, a curt termini no es podrà realitzar un arranjament complet de la plaça. Des de l'àrea de Seguretat de la Casa de la Vila, però, s'han inclòs aquests jardins dins d'una pròxima actuació de tancament nocturn d'espais públics –amb un pressupost de 100.000 euros– per evitar conductes incíviques. Malgrat això, el principal problema dels jardins d'Ernest Lluch, segons es queixen els residents de la zona i ha pogut comprovar aquest diari, no són les activitats que s'hi desenvolupen sota la llum de la lluna, sinó que la plaça que havia de fomentar la trobada i el diàleg entre les persones, envoltada de verd i de flors, ha acabat esdevenint un terreny erm d'esbarjo per a gossos que fan i desfan el que els plau amb total llibertat i sota la satisfeta mirada dels seus propietaris.