Usos cívics per al patrimoni arquitectònic

L'Ajuntament de Reus fa anys que treballa per reconvertir antics masos en espais d'ús públic per retornar-los a la ciutat

Ja fa anys que l'Ajuntament va impulsar una política de recuperació de masos de la ciutat. La majoria estan deshabitats i en pèssimes condicions de conservació. Molts dels edificis que el mateix consistori ha recuperat s'han retornat a la ciutat a manera de centres cívics o equipaments municipals, per la qual cosa la ciutadania pot gaudir d'aquests espais que formen part del patrimoni arquitectònic. La regidoria d'Urbanisme amb els anys s'ha anat apropiant diferents masos. El primer va ser mas Carandell, però ja són de caràcter públic una desena més (vegeu la fitxa). Però aquests no són ni de bon tros la majoria dels que queden a la ciutat o dels que hi havia originalment, tot i això el consistori sí que s'ha preocupat que els antics masos que ha anat adquirint estiguin integrats ja dins el nucli urbà, per mirar de fer-los més accessibles a la ciutadania. Per tant, són els masos situats més a la perifèria els que de moment es troben en una situació de conservació que empitjora cada dia o que han desaparegut, com el mas del Quer, situat al barri Fortuny. La majoria de masos que ha adquirit l'Ajuntament, però, els ha acabat cedint a algun altre organisme públic o a associacions de veïns, com ara el mas Miarnau, cedit a la URV; o el mas Anglès, on ha d'anar l'associació de veïns del barri Immaculada. Pel regidor d'Urbanisme, Jordi Bergadà, la iniciativa és important perquè es tracta de mantenir elements històrics de la ciutat i «qui perd els seus orígens perd la seva identitat». Habitualment, el consistori s'ha quedat els masos a través de cessions.

Pla especial de protecció.

L'Ajuntament ha anat recuperant alguns masos i també ha elaborat el pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic historicoartístic i natural de la ciutat de Reus, a través del qual s'especifiquen els masos als quals per les seves condicions es concedeix un cert valor historicoartístic i arquitectònic. El document detalla 316 edificis i immobles, i d'aquests, prop d'una cinquantena són masos. Cada fitxa tècnica descriu, amb més o menys concreció, l'estructura de l'edifici, l'estat de conservació, la superfície i la història, així com també s'hi adjunten fotografies, i també li atribueix diferents figures de protecció.

Conèixer la ciutat a través dels masos.

Mas Carandell va dissenyar fa anys una guia turística per descobrir la història de la ciutat a través dels masos. Molts eren propietat de la burgesia, però d'altres, de menys valor arquitectònic, són històricament importants perquè expliquen amb claredat el passat agrícola de la ciutat, ja que eren propietat de pagesos que cada dia feien el trajecte de la ciutat al seu mas per fer tasques pròpies de la pagesia.

MASOS MUNICIPALS

Mas Pintat
Centre d'atenció a la infància i a les famílies
Mas Carandell
Institut Municipal de Formació i Empresa
Mas Juroca
Llar d'infants municipal
Mas Iglésies
Centre de la imatge
Mas Miarnau
Cedit a la URV per a cursos de formació permanent
Mas Sabater
Centre per al tractament de l'esclerosi múltiple
Mas Abelló
Centre cívic de l'associació de veïns de Sant Josep Obrer
Mas Anglès
Centre cívic per a l'associació de veïns del barri Immaculada
Mas Vilanova
Centre de normalització lingüística i centre cívic
Mas dels Canonges
Futur centre cívic
Mas Metge Barrufet
L'ús està per determinar
Mas Papasseit
Cedit al Centre Cultural Castellanomanxec

Mas dels Canonges

Actualment, el consistori reusenc treballa en la recuperació del mas dels Canonges, on s'ubicarà el futur centre cívic Llevant, finançat amb el fons estatal d'inversió local (FEIL) per un import d'1.871.175 euros. Aquesta casa de camp, que data del segle XIX, té una superfície de 1.148 m². A la planta baixa, s'hi habilitarà el vestíbul i els serveis d'informació ciutadana. A l'ala de ponent, hi haurà els despatxos per als serveis municipals, sales de reunions i l'àrea de treball intern. També un nucli de serveis, l'arxiu i la reprografia. A l'ala de llevant hi haurà quatre despatxos per a entitats, una sala de reunions, una sala d'espera, serveis i un gimnàs amb vestidors. L'actual centre cívic de Llevant ocupa actualment 277 m² i amb el nou edifici es pretén que resolgui les necessitats d'una població d'unes 17.000 persones.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.