L'Ajuntament finançarà un mínim d'un 60% de la rehabilitació de pisos a la Barceloneta
Per als pisos protegits, la subvenció serà del 70% i per a les persones sense recursos econòmics pot arribar al 100%
El pla de rehabilitació de pisos a la Barceloneta s'iniciarà a partir que la comunitat de veïns demanin d'acollir-s'hi. Això, malgrat el context de crisi econòmica, no ha de ser un inconvenient, sinó «una oportunitat», a parer de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu. De fet, des que el setembre passat va obrir l'oficina tècnica que ha de capitanejar l'aplicació del pla de barris, ja ha rebut la sol·licitud d'informació sobre el programa de rehabilitació per part de 47 comunitats de propietaris. D'aquestes, 15 ja han demanat a l'oficina tècnica que li faci l'estudi de viabilitat, el primer pas que inicia l'expedient per fer la rehabilitació.
La fórmula que ha plantejat el districte per a la Barceloneta intenta ajustar-se a «les especificitats» d'aquest barri singular. L'oficina tècnica estudiarà «cas per cas» les demandes de rehabilitació de pisos, que abasten la façana i els elements comuns i l'ascensor «si hi ha forat d'escala», segons González. En els casos que no n'hi hagi i que els veïns vulguin l'ascensor, l'oficina tècnica farà la feina de mediació entre les dues comunitats de veïns pertinents.
S'ha de recordar que el decret d'habitabilitat de la ciutat recull els quarts de casa de la Barceloneta com a estructura pròpia, per preservar-los, i reconeix com a habitables aquests pisos de 30 metres quadrats.
«Sense reforma dels habitatges, sense accessibilitat, no hi ha futur», va subratllar l'alcalde, Jordi Hereu, en la inauguració de l'oficina tècnica del pla de barris. Situat al carrer Balboa, l'edifici és la suma de tres quarts de casa de la Barceloneta, l'estructura pròpia del barri.
L'Ajuntament costejarà un 60% de la rehabilitació (fins a 10.000 euros), una xifra que pot augmentar un 10% més (amb el límit de 2.000 euros) en el cas dels edificis amb valor històric. A l'hora de donar les subvencions, s'estableixen un seguit de condicionants: en les finques amb llogaters, les ajudes s'atorgaran a canvi de mantenir les rendes dels veïns i, en les finques amb pisos buits, es donaran només si s'omplen o es posen a la borsa social de lloguer.
Les comunitats de veïns que vulguin acollir-se als ajuts han d'adreçar-se a l'oficina del pla de barris perquè l'equip tècnic visiti l'edifici i valori la intervenció a fer. Un cop es disposi de l'avaluació tècnica i social de l'actuació, la comunitat de propietaris decideix si tira endavant les obres. Un conveni a tres –Ajuntament, comunitat de propietaris i empresa constructora– ha de segellar l'impuls de l'obra i les seves característiques.
El pla de barris de la Barceloneta, en el qual s'emmarca aquest programa de rehabilitació de pisos, té una durada de 4 anys i una inversió de 16 milions d'euros, que serviran per dur a terme 33 actuacions. «En quatre anys haurem capgirat la fragilitat estructural de la Barceloneta», va dir González