Hereu es queda a mitges

En l'últim baròmetre municipal, presentat la vigila de Nadal, els barcelonins enquestats atorgaven a Jordi Hereu un suficient raspat a l'hora de valorar la seva gestió al capdavant del govern de la ciutat. Una setmana abans, el mateix alcalde, en la recepció amb motiu de les festes que va oferir als mitjans de comunicació, va admetre que el 2009 ha tornat a ser un any difícil, com ho van ser el 2008 –amb l'esclat de la crisi econòmica– i el 2007, quan a la ciutat se li van esqueixar les vores a causa d'unes envellides infraestructures de comunicacions i de serveis. Bé sigui a partir de l'impuls d'una pregunta o a través d'una declaració institucional sintètica, la impressió dels administrats i de l'administrador sobre el desenvolupament de l'exercici a la capital catalana són coincidents. Tot i que cadascú tingui els seus motius per sentir-se parcialment decebut o parcialment esperançat, hi ha elements objectius que permeten pensar que l'executiu bipartit integrat pel PSC i per ICV-EUiA ha de millorar. Aquests elements es poden trobar en la declaració d'intencions que formula el batlle en la tradicional conferència anual organitzada pel Col·legi de Periodistes. El gener passat Hereu hi va assistir amb un propòsit clar. «Contra la crisi, més Barcelona», va proclamar amb insistència. Darrere l'eslògan primordial, però, hi va anar desgranant una relació de prioritats d'actuació que havien de suposar la consolidació d'una proposta política basada en la cohesió social i en la transformació de la ciutat des de la proximitat dels barris. En paral·lel, l'alcalde ambicionava transcendir els límits del seu càrrec per convertir-se en la referència del municipalisme davant dels governs amics de la Generalitat i de l'Estat i, com a mesura estel·lar, anunciava la conversió del complex modernista de l'antic hospital de Sant Pau en un viver d'organismes i entitats que complementaran la concessió a Barcelona de la seu-secretariat de la Unió per la Mediterrània, que aviat s'ubicarà al Palau de Pedralbes.

Del contingut del llarg discurs que Jordi Hereu va pronunciar se'n poden extreure 45 mesures per implementar o iniciar al llarg d'aquest any i que serveixen per avaluar el grau de compliment de les expectatives generades (vegeu el gràfic). Dels 45 anuncis, en termes generals, 25 han seguit el guió previst, mentre que els altres vint no s'han dut a terme o han evolucionat en sentit contrari al que preveia el bipartit. El percentatge de realització se situa en un 55,5%. No totes les qüestions, però, tenen el mateix pes específic. No és equiparable per la seva rellevància o complexitat prometre la recuperació de nous interiors d'illa de l'Eixample que l'inici de les obres de l'estació de la Sagrera. Respecte a les matèries que poden determinar l'èxit o el fracàs del mandat de l'alcalde, el percentatge de compliment encara s'adapta més al 5 de puntuació que els barcelonins atorguen a Hereu. Al costat positiu de la balança, l'alcalde hi pot posar els esforços inversors que realitza el seu govern per lluitar contra els efectes de la crisi, el manteniment íntegre del pla d'actuació municipal, l'avanç en la protecció de Collserola com a parc natural, la nova contracta de neteja, l'entrada en funcionament de la T-1 de l'aeroport del Prat o els primers passos per visualitzar la capitalitat de la Mediterrània. Un llistat que s'equilibra, per la vessant dels incompliments, amb el nou finançament local, la creació d'un govern metropolità, la convivència a Ciutat Vella, la consulta sobre la reforma de la Diagonal –convocada sense que es coneguin les propostes tècniques–, la reordenació dels terrenys del Barça, la plena recuperació del castell de Montjuïc o el pas del TGV pel subsòl de Barcelona. Bona part de les qüestions no resoltes tan sols són objecte d'endarreriments, i Hereu les podrà incorporar a la nova relació d'intencions pel 2010 que formularà d'aquí a dues setmanes. El problema per a l'alcalde i per al bipartit és que el seu mandat entrarà l'any vinent en la recta final amb molts fronts oberts i amb la percepció per part dels barcelonins, tal com recull l'últim baròmetre, que la vida a Barcelona ha empitjorat.