JOSEP OLIVERAS

CATEDRÀTIC D'ANÀLISI GEOGRÀFICA REGIONAL DE LA UNIVERSITAT ROVIRA I VIRGILI

«Seria ambigu que algunes vegueries tinguessin nom de ciutat i altres no»

El geògraf de la URV fa una repassada a l'origen i evolució de l'organització territorial del país, sobretot en l'àmbit del Camp, es pronuncia ara a favor del nom i la capitalitat de Tarragona, però demana també reconeixement per a Reus

En plena efervescència del debat territorial, en especial al Camp per la rivalitat entre Tarragona i Reus, el prestigiós expert acaba de ser designat, en representació de les universitats catalanes, membre de la Comissió de Delimitació Territorial de Catalunya que entre altres comeses té la missió d'informar sobre la creació o modificació de regions i de les unitats intraregionals o vegueries.

–Quina funció té la Comissió de Delimitació Territorial , per a què acaba de ser designat?
–«És de caràcter estrictament tècnic, i fa informes o es pronuncia sobre temes relacionats amb límits de termes municipals o comarcals, disfuncions territorials, agregacions, segregacions, creació d'entitats municipals descentralitzades, etc.»
–Encara hi ha disputes avui dia?
–«Sí, sobretot entre ajuntaments. De vegades són històriques, de si el límit passa per aquí o per allà, però darrerament vénen per la proliferació d'urbanitzacions. De vegades, aquestes sobrepassen el límit d'un terme, però un mateix Ajuntament acaba recaptant les taxes o hi fa serveis com la recollida de brossa. Llavors potser el més pràctic és que s'ho quedi tot el mateix municipi, a canvi d'alguna altra porció de territori.»
–La imminent segregació de la Canonja, això sí, és un cas especial.
–«Sí, perquè s'ha hagut de modificar la llei a mida, ja que no complia un dels requisits establerts. Catalunya avui té massa municipis, 946, i això porta problemes en l'ordenació del territori, el país no es pot esmicolar més. En aquest cas, però, Tarragona ho volia, la Canonja també, i era l'únic cas important que estava pendent.»
–No hi va haver altres annexions forçades durant la dictadura?
–«Sí, però alguns casos ja es van resoldre al principi de la democràcia, com la de Celrà amb Girona, i els altres són en general municipis molt petits que no ho han demanat perquè ja els ha anat bé, com alguns pobles de la Cerdanya. Si a la Canonja ha prosperat ha estat pel consens i les aliances polítiques que s'han produït.»
–Governació vol aprovar en breu la llei de vegueries, però cada cop hi ha més gent que demana que s'ajorni...
–«Sí, jo també crec que és millor que s'esperi, perquè sembla que estigui feta a cuita-corrents i flaqueja en alguns aspectes, com la coordinació amb altres administracions, així que és millor que hi pugui haver esmenes. Per exemple, no diu res de l'encaix entre vegueries i comarques, ni de les diputacions, que no se les pot carregar, també caldria que acompanyés la llei d'un estudi econòmic per tranquil·litzar a la població sobre si hi haurà o no més despesa. A més, hi ha coses que no pot decidir, i les competències de cadascú haurien d'estar més ben delimitades, la llei o reglaments posteriors haurien de dir alguna cosa més sobre els possibles traspassos de serveis entre diputacions i vegueries, que seria especialment important en el cas de Tarragona i Tortosa, ja que els mateixos serveis haurien d'estar en una i l'altra vegueria.»
–I a banda hi ha un grapat de temes per resoldre.
–«Això és com un puzle, és delicat perquè si es toca una cosa se n'han de tocar moltes. Avui hi ha una organització que fa 170 anys que dura i que, agradi o no, més o menys ha arrelat. Ara se'n proposa una altra que pot ser més eficient, però hi ha d'haver un procés previ de diàleg i consens.»
–Pel que fa a les qüestions candents aquí. Vegueria del Camp de Tarragona, o de Tarragona?
–«En qüestió de noms, crec que seria bo que totes les vegueries adoptessin el mateix criteri. Quedaria ambigu que algunes duguessin noms de ciutat i altres no, i això en darrera instància ho ha de decidir el Parlament. Per exemple, si hi ha vegueria de Girona també n'hi ha d'haver de Tortosa, i no pas de Terres de l'Ebre, i de Tarragona, i no pas del Camp. L'altra cosa és que pel cas de Girona decideixin crear una vegueria del Baix Ter i el Fluvià, o de les Gavarres i el Montgrí.»
–Però aquest nom no té cap tradició a Girona!
–«No, però tampoc existia el Tarragonès –geogràficament formava part del Baix Camp– i el geògraf Pau Vila i els seus col·laboradors se'l van inventar als anys trenta. El Camp de Tarragona, en canvi, sí que és una denominació molt antiga, ja apareixia al primer mapa de Catalunya com a territori entre el Gaià, la serra de Prades i Montsant, l'Argentera i Vandellòs; no és pas un nom estrany, tot i que mai ‘Camp' sol, sempre referint-se a la ciutat de referència a la regió.»
–Que és Tarragona...
–«És que a l'edat mitjana, i ja abans, de ciutat, civitates, només n'hi havia una, Tarragona; la resta eren llocs habitats, pobles i alguna vila.»
–I les vegueries, quan apareixen?
–«Les vegueries van quedar definitivament creades el 1304, en època de Jaume II, i van durar, amb algunes variacions, fins al 1714. Les va muntar el rei per designar-hi un veguer, que era un representant reial que administrava justícia i feia complir les decisions del rei en disposar de tropes, tot i que a alguns punts de Catalunya no hi arribava el seu poder per haver-hi senyors feudals poderosos com els Cardona.»
–I mai va existir la vegueria del Camp?
–«Segons la primera geografia de Catalunya escrita per un jesuïta reusenc, Pere Gil, cap al 1600, a Catalunya hi havia 15 vegueries –una divisió administrativa, amb límits precisos i algunes sotsvegueries–, entre les quals les de Tarragona, Tortosa i Montblanc. El mateix llibre, però, parla de 27 ‘comarques' o ‘parts' diferents, divisions més populars, entre les quals el Camp de Tarragona, que abraçava més o menys el que era l'arquebisbat, fins i tot la cartoixa d'Escala Dei, el monestir de Poblet o Santa Coloma.»
–I el nom de Reus no surt mai per enlloc?
–«Després del 1714 la divisió es fa en corregiments, i el de Tarragona passa a controlar tot el litoral fins a Vilanova i la Geltrú, per la costa. El nom de Reus com a capital administrativa apareix per primer cop el 1834, quan es fa la divisió en partits judicials, i esdevé la capital d'un d'ells. Als segles XVIII i XIX, amb l'auge industrial, Reus va guanyar una posició molt important, mentre que Tarragona no va poder fer aquesta transformació perquè hi havia més capellans i militars que comerciants i industrials.»
–I és a partir d'aquí que apareix la rivalitat...
–«Sí, al segle XIX ja hi va haver alguna polèmica a resultes de la capital provincial, i quan als anys trenta del segle XX es va fer la ponència de la nova divisió territorial de Catalunya, el geògraf reusenc Josep Iglésies va fer molta pressió, i al final van haver d'arribar a un acord amb el tarragoní Antoni Rovira i Virgili per delimitar comarques i regions. El 1936 Catalunya es va dividir en nou regions –el 1937 passarien a anomenar-se vegueries–, i Reus era la capital de la III, que englobava el Baix Camp, la Ribera, el Priorat i la Conca; i Tarragona, de la IV, amb el Tarragonès, l'Alt Camp, l'Alt i el Baix Penedès, i el Garraf. El que passa és que, amb la guerra, les regions mai van arribar a tenir cap efecte pràctic.»
–En tot cas, ara com s'ha de dir la vegueria?
–«Jo preferiria que es digués ‘de Tarragona', però ‘del Camp de Tarragona' tampoc em semblaria del tot malament.»
–Amb capital a Tarragona, doncs?
–«Sí, no tindria massa lògica que Tarragona perdés la capitalitat històrica, tot i que Reus també hauria de tenir un reconeixement, per la importància que té la població.»
–Com la cocapitalitat?
–«De cocapitalitats n'hi ha molt poques a tot el món, perquè no funcionen gaire bé i poden suposar deseconomies. La partició de centres decisoris pel territori comporta disfuncionalitats, encara que pot tenir també alguns avantatges, com passa amb la URV.»
–Què opina dels actes de «defensa» convocats a Reus i Tarragona?
–«Jo no els organitzo, els respectius alcaldes sabran quin rendiment els dóna, i no hi vull opinar. Però el cert és que s'han fet algunes declaracions un xic ridícules en els temps actuals. No cal arrauxar-se si no mirar de consensuar coses, i si convé buscar arbitratges.»
–Per exemple, el del Consorci del Camp?
–«Seria una bona manera de treballar per tota l'àrea, i mirar de mancomunar serveis i decisions.»
–El Camp s'ho creu, que és la segona àrea metropolitana del país?
–«Encara no ho és, tot just presenta fenòmens de ‘metropolització', i té algun reconeixement com a tal, com l'Autoritat del Transport. Però per ser una àrea metropolitana cal que el Parlament creï una llei, i per a això encara falta molt temps, ja que a més pot aparèixer una autoritat metropolitana que pot crear neguit tant a Reus com a Tarragona, perquè aquí patim d'un problema bipolar.»
–Per cert, com s'hauria de dir l'aeroport?
–«A altres llocs fa anys que ho van resoldre, i aquí anem tard. El que passa és que l'aeroport de Tarragona es diu ‘de Reus' perquè en bona part està al municipi de Reus, i no es pot imposar així a les bones que s'incorpori el nom de Tarragona a la denominació oficial. Com a molt, qui vulgui hauria de poder afegir-hi al darrere ‘Tarragona', entre parèntesi, com es feia abans amb els remitents de les cartes.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.