Salou impulsa un front per a un millor finançament dels municipis turístics
Exigeix un model específic que tingui present la població assistida i no la censada
L'Ajuntament de Salou –amb 27.000 habitants censats– rep actualment transferències de l'Estat per valor d'uns 7 milions d'euros, però tenint en compte la població flotant –d'unes 97.000 persones a l'estiu, amb puntes de 200.000– n'hauria de percebre uns 20, segons els seus càlculs, per garantir un nivell adequat de serveis com els de seguretat ciutadana; recollida i tractament de residus; neteja; manteniment de la xarxa d'aigua, llum i clavegueram; conservació de carrers; mobiliari urbà, i espais verds. El desfasament en els ingressos, segons es lamenta en la moció, genera «un desequilibri financer de caràcter estructural difícil de sostenir a mitjà i llarg termini», que posa en perill el pressupost municipal, però també la competitivitat d'un sector que crea molts llocs de treball. «Si tots ens beneficiem d'aquests aspectes, és lògic que les despeses també siguin més compartides», clou el text.
Comptar també hotels
En l'origen del problema, Salou lamenta que, a la pràctica, l'actual model de finançament té en compte només la població de dret i les segones residències, i en canvi no té present l'estacional turística ni l'ocasional. Per això, d'entrada, demana de l'Estat una «definició més àmplia i adequada a les necessitats reals» del que són «municipis turístics» –també li reclama que en reconegui la «singularitat»– per mitjà del «desenvolupament reglamentari de mesures fiscals i administratives per tal de concretar les condicions i procediments» pels quals els ajuntaments poden demanar la declaració. Això comportaria, per exemple, que es comptabilitzés el nombre de places d'allotjament dels establiments turístics d'un municipi amb vista a computar els ingressos a percebre. O que es mirin també indicadors com ara residus generats, consum d'aigua, proporció de policia o cost de mantenir les platges.
La crisi immobiliària
La moció no amaga que els problemes financers s'han aguditzat per la crisi, i en especial per la «paralització del sector immobiliari», que ha fet caure els ingressos «de manera important». I en aquest punt, precisament, també justifica i alhora adverteix Salou sobre la necessitat de millorar el finançament, ja que alerta que «una recaptació massa basada en l'activitat immobiliària i urbanística pot resultar poc compatible amb un model de turisme sostenible i respectuós amb el territori, com es pretén».
A partir d'aquí, el text proposa la millora vingui de la reforma de les participacions en els impostos de l'Estat, regulada per la llei d'hisendes locals, una petició que va en la línia de la de la federació estatal d'hotelers, que vol que aquests municipis percebin l'IVA generat per la seva activitat turística i econòmica.
Les platges, per al govern
La moció, que aposta explícitament per la creació d'una associació de municipis turístics que defensi els seus interessos, reclama també a la Generalitat que canviï els criteris, sobre les mateixes bases, per dotar més aquests ajuntaments. A més, li reclama específicament que es faci càrrec de la gestió de les platges, o que «assumeixi subsidiàriament» els costos i despeses per actuacions de neteja i manteniment, però també per socorrisme i salvament.
