PILAR MALLA
«No puc dir que hagi estat una figura d'adorn o un càrrec per cobrir l'expedient»
La primera síndica de greuges de Barcelona va deixar aquest divendres el càrrec amb la sensació d'haver estat útil a la ciutat i a l'Ajuntament. Assegura que la resposta de l'administració no sempre ha estat àgil, però que ha millorat substancialment en l'últim any
«ja en tinc prou»
«Per la meva edat i les meves circumstàncies personals, jo amb cinc anys ja en tinc prou»
«inspeccions i mesura»
«No només calen més inspeccions. L'administració ha d'aprendre a gastar el diner públic d'una manera més acurada»
Pilar Malla ha estat la primera síndica de greuges de Barcelona. Nascuda al Pont d'Armentera (Alt Camp) l'any 1931, Malla fa més de cinquanta anys que treballa en temes socials. Entre altres càrrecs, va ser cap dels Serveis Socials de la Generalitat entre els anys 1978 i 1981 i directora de Càritas Diocesana de Barcelona des del 1993 fins al 1998. Després de cinc anys al capdavant de la sindicatura de greuges, se'n va amb la sensació d'haver posat en marxa una institució que «és útil tant per a la ciutat com per a l'Ajuntament», i amb una petició als barcelonins i a la societat en general: «Cal ser més solidaris amb els problemes de casa nostra.»
–Li agradaria poder continuar en el càrrec?
–«No, tenint en compte la meva edat i les meves circumstàncies personals, amb cinc anys jo ja en tinc prou. Ara és bo que vinguin persones noves.»
–S'ha sentit útil?
–«Sí. Jo i tot el meu equip. Si algun mèrit he tingut ha estat triar un bon equip i estic convençuda que deixo una institució ordenada i organitzada que és útil tant per a la ciutat com per a l'Ajuntament.»
–Algun cop ha demanat «un protocol més clar de resposta» a les seves peticions i també respostes «més àgils i raonades». Ha tingut la sensació que l'Ajuntament no s'agafava prou seriosament la seva figura?
–«És cert que hi ha departaments més àgils que altres i que alguns expedients han trigat anys a resoldre's després de reclamar-los amb insistència. No negaré tampoc que hi ha serveis que et fan tenir la sensació que molestes, però en general no puc dir que hagi estat una figura d'adorn ni un càrrec per cobrir l'expedient...»
–Quin és el grau de satisfacció de les respostes municipals?
–«Ha anat millorant i aquest últim any ha millorat força. Un exemple d'això és la carta de l'alcalde que vaig rebre l'1 de gener amb una anàlisi i un seguiment de les recomanacions fetes l'últim any. Estic contenta que s'hagi pres seriosament la institució i que no la vegin com un enemic sinó com un col·laborador per millorar el servei a la ciutat.»
–El problema, segons ha denunciat vostè més d'una vegada, no és de voluntat, sinó que l'Ajuntament està mancat de recursos per aplicar les normes que dicta. Calen més inspeccions?
–«No és només un problema d'inspeccions, que sens dubte s'han d'incrementar. L'administració també ha d'aprendre a gastar el diner públic d'una manera més acurada. Li posaré un exemple: l'altre dia una dona invident em va dir que va relliscar en una d'aquestes catifes per a cecs que han col·locat per tota la ciutat. Es veu que s'aixequen. En general, els serveis s'haurien de provar abans per saber si funcionen o no.»
–Quines coses han millorat en aquests cinc anys?
–«Jo diria que moltes. El problema del soroll s'ha reglamentat més i s'ha anat reduint. Ara Barcelona és menys sorollosa que fa cinc anys. També han disminuït les queixes per l'àrea verda, tot i que continuem demanant un telèfon gratuït o que es pagui el tiquet un cop al mes en lloc d'un cop a la setmana. El problema del Bicing també s'ha ordenat i cada cop provoca menys queixes. Fins i tot el sector de l'habitatge ha assumit les nostres reivindicacions.»
–Tot i aquests èxits, deixa la sindicatura en un moment molt dur des del punt de vista social. Quin tema pendent li hauria agradat resoldre?
–«És cert que ara la societat té problemes de difícil solució. L'atur genera situacions greus i s'han de potenciar les polítiques preventives per prevenir l'exclusió social. Però a mi em preocupa especialment el model de societat. Crec que no som prou solidaris amb els problemes de casa nostra i potser si em faltés encara un any insistiria més a conscienciar la gent que una persona no pot viure amb una renda mínima interprofessional de 410 euros.»
–Ciutat Vella, l'Eixample i Sants-Montjuïc són els districtes amb més queixes. Significa això que estan pitjor?
–Potser és cert que són els que tenen més problemes, però també són més grans i estan més a prop de la institució.»
–Aquest any, en el seu informe, ha denunciat que l'atenció social és diferent depenent del districte. Què pensa fer l'Ajuntament per resoldre aquestes desigualtats?
–«Nosaltres demanàvem que hi hagués un catàleg de drets i deures per uniformar els criteris, i el tinent d'alcalde Ricard Gomà ja m'ha garantit que aquest catàleg arribarà a tots els districtes.»
–Què n'opina, de l'aplicació de la llei de la dependència?
–«És summament lenta. Encara aquesta setmana vaig rebre una queixa d'una dona a qui s'havia mort el marit i encara no havia cobrat. La veritat, però, és que aquest any hem rebut menys queixes.»
–I de l'ordenança de civisme?
–«En aquests moments s'està revisant i espero que es posin els mitjans per poder aplicar-la.»
–El desembre del 2006 va presentar un informe sobre la situació dels nens vulnerables i va denunciar un dèficit de serveis per atendre la infància en risc. Ha millorat aquesta situació?
–«Jo diria que no gaire.»
–Tampoc sembla que s'avanci gaire a resoldre la problemàtica dels apartaments turístics...
–«Nosaltres hem insistit que s'han d'ubicar en edificis que només es dediquin a aquesta activitat.»
–Parlant de mancances. En quines àrees entén que l'Ajuntament no ha fet els deures?
–«Calen més habitatges socials, especialment per a situacions d'emergència. També reclamaria una política clara de transports i que l'Institut Municipal de la Salut aconsegueixi reduir el consum de begudes alcohòliques entre els adolescents.»
–Després de rebre queixes dels barcelonins durant cinc anys, quins diria que són els principals problemes que té la ciutat?
–«M'és molt difícil de dir. En general, i tot i que s'ha reduït, la gent es queixa del soroll, de la circulació i del trànsit..., però la intensitat de les queixes i la seva avaluació depenen de cada persona i cada districte.»
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.