Casament municipal

Feia temps que festejaven i que es llençaven floretes mútuament. Només es coneix una única discussió en públic: tots dos volien quedar-se amb la seu dels serveis territorials d'Educació del Maresme-Vallès Oriental, que finalment es va instal·lar a Mataró. Una disputa que, d'altra banda, es va saber reconduir perquè les relacions no es trenquessin definitivament. Després de parlar-ho molt, ahir finalment van segellar l'aliança i els alcaldes de Mataró, Joan Antoni Baron (PSC), i de Granollers, Josep Mayoral (PSC), van anunciar amb un somriure d'orella a orella que a partir d'ara treballaran junts per al desenvolupament de l'anomenat eix Mataró-Granollers. Dues ciutats i dos territoris que, malgrat la distància, s'han entès i han mantingut sempre una relació estreta, a vegades tortuosa i d'altres més complaent. Només cal recordar, com va fer Mayoral, la construcció del túnel de Parpers i com les dues capitals van fer front comú perquè en lloc d'un de sol, com es preveia inicialment, a la C-60 hi hagués dos túnels i que l'autovia fos lliure de peatge. «Això ens demostra que podem fer moltes coses plegats i que hi ha molts punts en els quals coincidim», va afegir-hi l'alcalde de Granollers, que també considera que l'acord que neix ara «obre noves oportunitats». «És com si foradessin de nou la muntanya perquè, en lloc de cotxes, passin els nous fluxos que hi ha entre les dues ciutats», va apuntar. Conscients que la unió fa la força i que la rivalitat és poc aconsellable en un món globalitzat, l'alcalde de Mataró, Joan Antoni Baron, va destacar els molts punts en comú que tenen les dues ciutats. «Som capitals de comarca, podem arrossegar territoris propis, som ciutats innovadores, d'una llarga tradició industrial, i que apostem pel coneixement com a motor econòmic», va assenyalar el mataroní, que considera també que els dos municipis se situen com a nodes principals d'una atapeïda i potent xarxa de ciutats que conformen l'arc metropolità.

Un cop formalitzat el compromís, toca concretar actuacions i calendaris. De moment, els projectes giraran al voltant de tres eixos: el territorial, el de la innovació econòmica i el del talent i l'educació. La llista de deures és llarga i comporta treballar projectes com ara el pla territorial metropolità, el tren orbital, les millores a la C-60 i al transport públic i el seguiment de la implantació del pla de residus de Catalunya. El creixement de la indústria audiovisual serà un dels aspectes més destacats en l'àmbit de la innovació empresarial, però també està previst col·laborar en els estudis universitaris compartits o en l'oferta sanitària. Finalment els dos municipis volen compartir agendes culturals, i fins i tot aprofitar equipaments i serveis com ara els que tenen a veure amb els ensenyaments musicals.