El català és utilitzat per algú en quatre de cada deu causes judicials a Girona

L'ús del castella és majoritària i no hi ha pràcticament cap judici a tot el país en què només es faci servir el català

La normalització del català en el món judicial continua sent una de les batalles que encara s'han de guanyar. Tot i que l'ús del català de mica en mica va guanyant-hi terreny, continua sent minoritari tant en els escrits i sentències com en les vistes orals.

Un estudi de la Generalitat elaborat a partir d'enquestes fetes l'any 2009 en jutjats de tot Catalunya aporta dades concretes. S'ha parlat amb funcionaris, jutges, advocats, fiscals i secretaris judicials, i s'ha arribat a la conclusió que només en un 25,2 per cent dels judicis algú fa servir el català. A les comarques gironines la cosa millora un xic, i el percentatge s'enfila fins a un 40 per cent.

L'estudi deixa clar que els percentatge d'ús del català també varien segons si es tracta de judicis penals, civils o socials. I per exemple, la presència del català és més escassa en les causes penals. També queda demostrat que no val com a excusa al·legar desconeixement de l'idioma del país a les comarques gironines. Les enquestes fetes al personal judicial reflecteixen que un 99 per cent d'aquests empleats entenen perfectament el català, un 95 per cent poden respondre perfectament en català, un 99 per cent estan capacitats per entendre la documentació escrita en català, i un 87,9 per cent tenen prou coneixements per redactar escrits en català. Pel que fa a l'evolució, els mateixos agents del món de la justícia no es mostren precisament optimistes. Un 60 per cent diuen que estan convençuts que a les comarques gironines en els darrers tres anys no s'ha avançat gens en la implantació de l'idioma. Els professionals consultats diuen, però, que cal tenir molt en compte el flux migratori, que opta majoritàriament pel castellà.

MARTA ALSINA ADVOCADA

«La justícia no s'expressa en català»

Marta Alsina és una advocada gironina que de l'ús del català, en fa cavall de batalla. Tant en els judicis com en els tràmits utilitza sempre el català.

–Creu que el català és ben tractat en el món de la justícia?
–«Crec que no, tot i que a Girona actualment s'utilitza força, però la justícia encara s'expressa en castellà.»
–Potser és un problema de formació...
–«Per a la gent de la meva generació, o dels que tenen quaranta anys en avall, no hauria de ser-ho, i no és cap excusa. Crec que es tracta més d'una qüestió de voluntat. Mira, hi ha casos de jutges que no són d'aquí i no tenen cap problema a usar el català. D'altres, en canvi, són d'aquí i tot ho fan en castellà, tant les vistes orals com les sentències i les diligències.»
–L'argot jurídic, però, no representa un problema afegit?
–«En absolut. Hi ha prou eines i mitjans perquè es pugui fer tot en català sense cap problema. I encara et diré més, el llenguatge jurídic és molt més simplificat i senzill en català. És un llenguatge més modern i buit dels atavismes que massa sovint es fan servir en el llenguatge jurídic castellà. Per dir-ho clar, el català facilita anar més al gra.»
–El més important, però, és que l'idioma no sigui un escull a l'hora d'impartir justícia...
–«És evident que no es pot causar cap indefensió per la qüestió de l'idioma. Ara bé, una cosa són les vistes orals i unes altres, les transcripcions. I es dóna el cas que en judicis en què es fa tot o part en català les transcripcions sempre es fan en castellà. Recordo un cas concret en el qual va declarar gent que parlava romanès, d'altres, xinès, i d'altres, àrab, i van fer falta traductors per a cadascun dels acusats. Les transcripcions de les declaracions es van fer totes en castellà. Hi ha la paradoxa que un advocat té tot el dret a expressar-se en català, però a l'hora de passar-ho a paper la majoria de secretaris ho transcriuen tot en castellà.»
–Tindria cap sentit demanar als jutjats de Girona un traductor català-castellà?
–«Si un jutge no entén l'idioma, ho pot demanar. És un cas que jo mateixa he viscut. També hi ha la situació de trobar-te gent gran provinent de pobles petits de pagès que té greus dificultats per expressar-se en castellà. En aquests casos, normalment no hi ha cap problema a fer concessions. És a dir, dins els jutjats, de conflicte lingüístic, realment no n'hi ha. Ara, repeteixo que la justícia encara s'expressa majoritàriament en castellà, i com a exemple, la majoria d'escrits del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya es redacten només en castellà.»
la crònica

Fer-se entendre

A l'hora d'aplicar justícia, el més important és, sense cap mena de dubte, fer-se entendre, sobretot quan hi ha coses tan essencials en joc, com la mateixa llibertat. En les vistes que es fan diàriament als jutjats de Girona se sent a parlar en castellà, i molt, en català, en àrab, en swahili i també en catanyol. Als judicis que vaig assistir, un de penal, un de civil i un de social, tothom utilitzava indistintament el català i el castellà sense gaires problemes. En una vista penal en què es jutjava un home que havia estat enxampat dins un vehicle que no era seu després d'haver trencat els vidres d'altres cotxes, pot servir perfectament d'exemple de com va la cosa de l'ús del català als jutjats. La jutgessa parla en castellà amb un accent que delata clarament que és catalana. El fiscal li segueix la veta i també parla en castellà. A l'hora d'interrogar els quatre mossos d'esquadra que hi assisteixen en qualitat de testimonis, la jutgessa passa directament al català. Un dels mossos, però, tot i haver parlat en català amb la jutgessa, al fiscal li respon en castellà. L'advocat també parla en castellà tot i que també té un accent clarament català. Els Mossos li contesten també en castellà.

Un altre cas prou il·lustratiu de la babel que se sol viure als jutjats va ser el judici contra un conductor magribí que va topar amb un altre cotxe; l'home no tenia documentació en regla i anava amb el cotxe del seu cunyat. L'home parlava àrab, i se li va assignar un intèrpret que parlava perfectament el català i el castellà. L'advocat de l'acusació particular i el fiscal es dirigien a l'acusat, per mitjà de l'intèrpret, en castellà. La jutgessa, en canvi, li parlava català. Un testimoni magribí va manifestar la voluntat de declarar en castellà, després que la jutgessa li va demanar en quin idioma voli parlar. Val a dir que les destrosses a la nostra llengua són constants, i el catanyol s'imposa.

MARIA TERESA IGLESIAS MAGISTRADA DE L'AUDIÈNCIA DE GIRONA

«El dret a la llibertat és abans que l'idioma»

Maria Teresa Iglesias és magistrada de la secció quarta de l'Audiència, especialitzada en dret penal. És tota una excepció a l'hora de fer servir el català dins l'àmbit jurídic. No tan sols celebra les vistes en català, sinó que també hi redacta les sentències. Hi ha altres casos en què es requereix el servei de normalització lingüística perquè les tradueixi. Ella no, les redacta directament en la llengua del país.

–Vostè és l'única magistrada que redacta les sentències en català?
–«D'aquí la secció quarta, sí. De la resta ja no ho sé. Ara, de l'àmbit penal podria assegurar que sí i del civil ja no ho sé.»
–Ha trobat algun entrebanc o dificultats per exercir el seu dret a parlar i escriure en català?
–«Mai. Al principi, em vaig haver d'esforçar una mica perquè la meva formació jurídica havia estat en castellà, majoritàriament. Em vaig posar a estudiar i tampoc va ser tan dificultós.»
–L'especificitat del llenguatge jurídic representa una dificultat afegida?
–«És cert que el llenguatge jurídic és molt específic i no sempre es correspon al que es fa servir cada dia. Tot i això, només és qüestió d'acostumar-se i adaptar-se a la terminologia específica. Jo, abans, les vistes orals les feia sempre en català, però no vaig començar a redactar sentències en la nostra llengua fins al 1999. I he de dir que, com a usuària habitual del català, l'esforç que vaig haver de fer tampoc va ser excessiu.»
–Pensa que els professionals de la justícia fan l'esforç necessari per normalitzar el català?
–«Depèn de la voluntat de cadascú, però opino que no se n'hi posa gaire. Cal tenir en compte, però, que molts han rebut la formació en castellà i que molts funcionaris, secretaris, jutges o oficials vénen de fora.»
–El més important és entendre's?
–«Evidentment que sí. En la meva feina hi ha gent que s'hi juga la seva llibertat, i això està per sobre de l'idioma amb què s'expressi cadascú. El català és la meva llengua materna i la que faig servir en la meva vida privada, però m'he d'adaptar a la meva feina i, a vegades, el que hi ha en joc és molt més important.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.