El català és utilitzat per algú en quatre de cada deu causes judicials a Girona
L'ús del castella és majoritària i no hi ha pràcticament cap judici a tot el país en què només es faci servir el català
La normalització del català en el món judicial continua sent una de les batalles que encara s'han de guanyar. Tot i que l'ús del català de mica en mica va guanyant-hi terreny, continua sent minoritari tant en els escrits i sentències com en les vistes orals.
Un estudi de la Generalitat elaborat a partir d'enquestes fetes l'any 2009 en jutjats de tot Catalunya aporta dades concretes. S'ha parlat amb funcionaris, jutges, advocats, fiscals i secretaris judicials, i s'ha arribat a la conclusió que només en un 25,2 per cent dels judicis algú fa servir el català. A les comarques gironines la cosa millora un xic, i el percentatge s'enfila fins a un 40 per cent.
L'estudi deixa clar que els percentatge d'ús del català també varien segons si es tracta de judicis penals, civils o socials. I per exemple, la presència del català és més escassa en les causes penals. També queda demostrat que no val com a excusa al·legar desconeixement de l'idioma del país a les comarques gironines. Les enquestes fetes al personal judicial reflecteixen que un 99 per cent d'aquests empleats entenen perfectament el català, un 95 per cent poden respondre perfectament en català, un 99 per cent estan capacitats per entendre la documentació escrita en català, i un 87,9 per cent tenen prou coneixements per redactar escrits en català. Pel que fa a l'evolució, els mateixos agents del món de la justícia no es mostren precisament optimistes. Un 60 per cent diuen que estan convençuts que a les comarques gironines en els darrers tres anys no s'ha avançat gens en la implantació de l'idioma. Els professionals consultats diuen, però, que cal tenir molt en compte el flux migratori, que opta majoritàriament pel castellà.
«La justícia no s'expressa en català»
Marta Alsina és una advocada gironina que de l'ús del català, en fa cavall de batalla. Tant en els judicis com en els tràmits utilitza sempre el català.
Fer-se entendre
A l'hora d'aplicar justícia, el més important és, sense cap mena de dubte, fer-se entendre, sobretot quan hi ha coses tan essencials en joc, com la mateixa llibertat. En les vistes que es fan diàriament als jutjats de Girona se sent a parlar en castellà, i molt, en català, en àrab, en swahili i també en catanyol. Als judicis que vaig assistir, un de penal, un de civil i un de social, tothom utilitzava indistintament el català i el castellà sense gaires problemes. En una vista penal en què es jutjava un home que havia estat enxampat dins un vehicle que no era seu després d'haver trencat els vidres d'altres cotxes, pot servir perfectament d'exemple de com va la cosa de l'ús del català als jutjats. La jutgessa parla en castellà amb un accent que delata clarament que és catalana. El fiscal li segueix la veta i també parla en castellà. A l'hora d'interrogar els quatre mossos d'esquadra que hi assisteixen en qualitat de testimonis, la jutgessa passa directament al català. Un dels mossos, però, tot i haver parlat en català amb la jutgessa, al fiscal li respon en castellà. L'advocat també parla en castellà tot i que també té un accent clarament català. Els Mossos li contesten també en castellà.
Un altre cas prou il·lustratiu de la babel que se sol viure als jutjats va ser el judici contra un conductor magribí que va topar amb un altre cotxe; l'home no tenia documentació en regla i anava amb el cotxe del seu cunyat. L'home parlava àrab, i se li va assignar un intèrpret que parlava perfectament el català i el castellà. L'advocat de l'acusació particular i el fiscal es dirigien a l'acusat, per mitjà de l'intèrpret, en castellà. La jutgessa, en canvi, li parlava català. Un testimoni magribí va manifestar la voluntat de declarar en castellà, després que la jutgessa li va demanar en quin idioma voli parlar. Val a dir que les destrosses a la nostra llengua són constants, i el catanyol s'imposa.
«El dret a la llibertat és abans que l'idioma»
Maria Teresa Iglesias és magistrada de la secció quarta de l'Audiència, especialitzada en dret penal. És tota una excepció a l'hora de fer servir el català dins l'àmbit jurídic. No tan sols celebra les vistes en català, sinó que també hi redacta les sentències. Hi ha altres casos en què es requereix el servei de normalització lingüística perquè les tradueixi. Ella no, les redacta directament en la llengua del país.