Sabadell s'estalvia 225.000 euros de llum amb els semàfors i fanals de baix consum
Les accions municipals el 2009 van fer gastar un 40% menys d'energia i emetre 907 tones menys de CO2
El canvi climàtic –a llarg termini– i la crisi quotidiana han fet que l'Ajuntament s'estrenyi el cinturó en matèria d'estalvi energètic. El regidor de Sostenibilitat, Ricard Estrada, explica que «no és un tema nou, però sí que s'ha de replantejar tot el model seguit fins ara», perquè el preu del petroli, el gas o l'electricitat s'ha disparat en els últims anys.
La jugada dels semàfors, vistos els resultats, ha sortit rodona. Estalvien pràcticament dos terços d'energia i les bombetes duren més. L'únic problema, el sobrecost de canviar les 9.900 bombetes –i en molts casos amb una grua per arribar als semàfors en pòrtic–, es va compensar perquè l'Estat l'any passat subvencionava el 50% del cost de cada làmpada LED.
Però Estrada recorda que el secret per estalviar és una successió de moltes petites accions. A la via pública, una altra de les actuacions que s'han dut a terme ha estat la renovació dels fanals. L'any passat van adequar 2.162 unitats amb bombetes de menys potència –de 100 W a 70 W–. Allà on no van substituir el llum, també hi van instal·lar reflectors per evitar la dispersió de la llum cap al cel, de manera que també compleixen la normativa europea del cel fosc contra la contaminació lumínica. El procés d'adaptació de l'enllumenat urbà, però, és més lent. El regidor d'Espai Públic, Paco Bustos, avança que aquest 2010 aprofitaran el fons estatal per a l'ocupació i la sostenibilitat local (FEOSL) per renovar els fanals en zones com ara el carrer de València –a Ca n'Oriac– i el barri dels Planetes –a Can Feu.
El futur: fanals de LED
La pròxima revolució en el camp de l'enllumenat públic arribarà amb els fanals basats en la tecnologia LED –llum emesa per díodes–. Des de fa una mica més d'un any funcionen en proves al carrer de Torras i Bages, i també hi ha alguns fluorescents basats en aquesta tecnologia als fanals de davant del casal Pere Quart i al parc de Catalunya. En els dies vinents n'engegaran alguns més al tram inicial del carrer del Sol. Però Bustos posa l'èmfasi en la importància de fer proves pilot. «Hem d'anar de mica en mica i fer-ne avaluacions rigoroses» abans de decidir la transició total cap a la nova tecnologia, ja que per exemple analitzen la relació entre el cost, l'estalvi energètic i la durada de les bombetes de LED.
Comptabilitat energètica
Una altra solució en estudi per conèixer els marges de millora és la comptabilitat energètica. El regidor de Sostenibilitat admet que «és un nou element a tenir en compte» i estan avaluant la possibilitat d'instal·lar el programa Ariadna, una aplicació desenvolupada per la consultoria local Bioquat que permet consultar al minut el consum energètic de qualsevol equipament, l'enllumenat urbà o els semàfors d'un sector de la ciutat. Així es poden fer comparacions i se sap on i com es pot estalviar més.
LES DADES
La calefacció, a distància i l'enllumenat, al minut
E.A.Entre les diverses accions d'estalvi, l'optimització dels sistemes de climatització de les oficines i equipaments municipals implicarà a mitjà termini estalvis de fins al 40% del consum actual. El secret és la introducció de l'energia geotèrmica, que funciona des de fa tres anys a les dependències de Can Marcet i el Vapor Codina –seu de Vimusa i del servei d'atenció als joves–. Aviat s'inaugurarà el complex Alexandra d'habitatges tutelats, que també s'ha dotat d'aquest sistema. I la intenció és estendre'l a altres equipaments i promocions d'habitatges protegits. La geotèrmia consisteix a escalfar o refredar aire extret de pous subterranis, de manera que cal menys energia perquè manté tot l'any una temperatura més o menys constant.
Un altre dels mecanismes per reduir el consum és la gestió a distància dels sistemes de calefacció i aire condicionat, que permet controlar la temperatura i apagar-los una hora abans del tancament de cada edifici. Enguany, a més, Paco Bustos també avança que s'estalviaran uns 3.000 euros de gas natural amb la substitució de calderes velles per models nous més ecològics, i dotaran més oficines de tubs fluorescents de baix consum i de LED –6.000 euros menys d'electricitat.
Finalment, Bustos diu que les auditories energètiques dels edificis han permès, en algun cas, reduir les potències contractades. I un altre dels trucs ha estat renovar els aparells que controlen l'encesa i apagada de l'enllumenat públic. Ara els han ajustat perquè els fanals s'encenguin deu minuts abans que sigui fosc i s'apaguin cinc minuts després que es faci de dia, i així han estalviat 43.000 euros més.