La despesa del Bicing per vandalisme cau en picat gràcies a les millores en seguretat
Al 2009, el cost mensual per desperfectes i robatoris era de 363.000 euros, mentre que aquest any ha baixat a 70.000
Dels múltiples maldecaps que ha donat el Bicing en els últims temps, el del pillatge ha estat un dels més feixucs. I és que abans d'acabar el 2009, el servei ja havia estat víctima de més de 3.300 robatoris de bicicletes –la meitat de la flota–, als quals cal afegir els costos de desperfectes o destrosses que van tenir, per exemple, diverses estacions durant les celebracions de l'onada de títols del Barça. Aquesta situació va tenir una repercussió considerable sobre el balanç econòmic del Bicing del 2009, ja que només la factura que Clear Channel va presentar per vandalisme i sostraccions va pujar a 3.559.166 euros. Ara bé, a partir de les entravessades clàusules del servei s'hi han d'afegir 800.000 euros més que van ser assumits directament per la mateixa empresa concessionària. És a dir, el cost total d'aquests conceptes va ser de 4.391.666 euros anuals; el que és el mateix, 363.263 euros mensuals. Una bona picossada.
La resposta de l'Ajuntament de Barcelona va ser implantar, a finals de l'any passat, un seguit de millores a les 440 estacions per reforçar-ne la seguretat. En primer lloc es va col·locar una barra que falca millor les bicicletes i, sobretot, es van reforçar els ancoratges per evitar alguns mètodes de furts que s'havien generalitzat a la ciutat. Fonts municipals han confirmat que gràcies a aquestes mesures els actes d'incivisme o de sostracció s'han reduït exponencialment el 2010, fins al punt que ara tot just representen una despesa mensual de 70.000 euros. La majoria d'aquesta quantitat correspon, a més, a desperfectes, ja que els robatoris –sempre segons les mateixes fonts– són gairebé residuals. Tot i això encara hi ha qui persevera, i s'han detectat intents de furt utilitzant trepants o malls. Però res de res. Una altra dada que demostra que el servei ha trencat la tendència negativa és que els usos fraudulents de bicicletes han passat de representar 2,17 viatges de cada 1.000 (2009) a 1,5 aquest any. Molts d'aquests, han estat detectats gràcies a les 3.254 inspeccions que s'han fet de manera aleatòria entre els usuaris del Bicing per comprovar si l'estaven utilitzant correctament.
El que no aconsegueix frenar el servei, però, és la tendència a la pèrdua sostinguda d'abonats, que ja va començar el 2009. Les últimes dades municipals apuntaven que a hores d'ara el Bicing disposa d'uns 123.000 usuaris inscrits –n'havia arribat a tenir 195.000–, tot i que n'hi ha uns 25.000 més que estan pendents d'actualitzar l'abonament. Aquest descens coincideix amb el canvi en el sistema de renovació, que ha deixat de ser automàtic i obliga a firmar un contracte amb unes clàusules força dures.
La factura de l'últim exercici, pels núvols
El 2009 va ser un any negre per al Bicing. La successió de robatoris i destrosses va ser un dels factors –tot i que no l'únic– que va trasbalsar un balanç econòmic que es va tancar amb fortes pèrdues. A això també hi van contribuir les despeses extraordinàries per reforçar els equips d'atenció telefònica, manteniment i logística amb la compra –per exemple– de dos furgons de reposició que només l'any passat van recollir un miler de bicis abandonades a Sant Adrià. Al compte d'explotació també hi figura un desemborsament de 200.329 euros a l'escola de negocis IESE per fer un estudi per millorar la gestió del Bicing. Per contra, l'apartat d'ingressos, procedents bàsicament dels abonaments, va pujar a només 4,3 milions d'euros, quan inicialment se n'havien pressupostat 5,8. Tot plegat va provocar que les pèrdues totals –o dit ras i curt, els diners que va haver de posar l'erari públic per fer quadrar els números– fossin de 15,5 milions d'euros. Més del doble de les que es van registrar el 2008 (7 milions) i molt per sobre dels 7,2 milions que s'havien previst.