Desequilibri inversor

La inversió rècord de 3.066 milions d'euros que haurà realitzat el govern de Jordi Hereu al llarg de l'actual mandat a l'Ajuntament de Barcelona –superant el compromís del pla d'actuació municipal que establia una xifra de 3.000 milions– no ha tingut un repartiment homogeni entre els deu districtes de la capital catalana i, per tant, no ha beneficiat amb la mateixa intensitat tots els barcelonins. Dit ras i curt, pel govern bipartit, que integren el PSC i ICV-EUiA, hi ha territoris més prioritaris que d'altres, bé sigui per raons socioeconòmiques, per la necessitat que tenen d'infraestructures i d'equipaments o pel simple principi de mantenir satisfets els feus electorals.

El repartiment per districtes de la inversió que realitza el consistori s'ha convertit en un clàssic dels enfrontaments entre l'executiu d'esquerres i l'oposició integrada per CiU i pel PP, amb el grup d'ERC fent d'àrbitre en funció de les seves conveniències. Des de fa anys, els populars reclamen a la comissió d'Hisenda i Pressupostos del consistori que el govern els lliuri balanços detallats, amb la relació de les obres executades i els imports, de les actuacions realitzades a càrrec dels comptes locals a les diferents zones de la ciutat. L'objectiu confés del grup que presideix Alberto Fernández Díaz és evidenciar que l'executiu d'Hereu afavoreix els districtes que atorguen en el comicis locals la majoria a les formacions progressistes i que castiga els territoris que no li són afins. I per eludir una instrumentalització política de les xifres, el govern es nega reiteradament a fer-les públiques i es limita a traslladar als grups ambigus percentatges d'inversió sobre els territoris. Portaveus de l'executiu van insistir ahir que difondre amb detall la distribució de les inversions és un exercici “demagògic” que no es correspon amb la filosofia de treball del bipartit. “Moltes inversions no són territorialitzables. Quan es realitza una inversió en un districte, també es beneficia la resta d'habitants de la ciutat”, han comentat les fonts consultades.

Aquest principi, però, té alguns matisos. A partir de la recopilació de les dades des del 2007 i fins enguany –tot i que l'execució del pressupost del 2010 encara es mou en la provisionalitat–, es poden extreure algunes conclusions significatives. La mateixa direcció de gestió econòmica del consistori limita a menys d'un 19% de mitjana les inversions reals que no es poden assignar directament a un districte perquè n'excedeixen les fronteres administratives. La resta, amb independència de si ha anat a càrrec dels sectors de la Casa de la Vila, dels consells territorials o de l'entramat d'empreses municipals, sí que es computen sobre el mapa de la ciutat. “La base d'informació per conèixer la distribució territorial i per tipus de projecte de les inversions reals a càrrec de l'Ajuntament de Barcelona és la informació procedent dels projectes d'inversió informats favorablement per la Comissió de Govern”, recull la documentació que la direcció de gestió econòmica ha lliurat als grups.

Disposant, doncs, de la inversió total executada des del 2007, dels percentatges que han rebut els districtes i del cens de població que publica el consistori –actualitzat a 1 de gener del 2009–, només calen un parell de senzilles operacions matemàtiques per desvetllar allò que l'oposició frisa per conèixer i el govern no gosa posar obertament sobre la taula: la inversió per càpita en funció de cada territori. El resultat mostra l'obvietat que el govern d'Hereu no reparteix els diners de manera neutra, sinó atenent unes prioritats que no sempre tenen una relació directa amb les preferències polítiques dels habitants d'un barri o d'un àmbit de la capital. La sorpresa són les grans diferències que hi ha en el que reben –en termes d'inversió– els barcelonins en funció del districte on viuen. La inversió realitzada per cada veí de l'Eixample al llarg del mandat ha estat de 990,8 euros, mentre que els residents de Ciutat Vella han rebut per càpita dues vegades i mitja més: 2.468,75 euros. Molt a prop dels habitants del casc antic se situen els veïns de Sants-Montjuïc, amb més de 2.200 euros d'inversió per càpita, seguits dels de Sant Martí, que s'apropen als 2.000 euros. El segment dels que es poden considerar desafavorits per l'executiu bipartit es completa amb els altres dos districtes on CiU i el PP ostenten majories electorals: Sarrià-Sant Gervasi i les Corts. El primer tot just passa del miler d'euros per càpita i el segon es queda en 1.100. Per contra, el feu per excel·lència dels socialistes, Nou Barris, no obté un tracte de privilegi, sinó que se situa en sisena posició en el rànquing d'inversions. Per davant li passen Gràcia i Horta-Guinardó, on ERC i ICV-EUiA disposen d'una important representació institucional.