L'Ajuntament de Barcelona s'empara en la llei per cobrar de cop la taxa de residus des del 2007

L'Institut Municipal d'Hisenda de Barcelona, que dirigeix la regidora Montserrat Ballarín, ha posat en marxa una campanya per evitar que prescriguin milers de rebuts en concepte de recollida de residus comercials que l'Ajuntament hauria d'haver enviat cada any des del 2007 a professionals autònoms, comerços, restauradors i industrials que estan obligats a declarar que realitzen una activitat econòmica a la ciutat. Molts dels afectats s'han lliurat de pagar el preu públic en els últims exercicis, però ara estan rebent comunicacions del consistori en les quals se'ls insta a liquidar de cop l'impost corresponen als quatre anys per imports que ronden els 400 euros. La hisenda local no fa distincions: reclama la taxa tant al propietari d'un restaurant com a un autònom que treballa des de casa amb el seu ordinador i que gairebé no produeix deixalles.

Les queixes per aquest últim cas vénen de lluny. Els grups municipals de CiU i del PP, recollint les recomanacions de l'anterior síndica de greuges de Barcelona, Pilar Malla, han sol·licitat en diverses ocasions que s'eximeixi del pagament del preu públic els titulars d'activitats considerades com a petites generadores de residus, però el govern de Jordi Hereu ho ha desestimat emparant-se en la llei aprovada pel Parlament l'any 2003 que equipara una indústria amb un professional individual i només els diferencia en funció del volum de la brossa que produeixen. La mateixa llei, així com la normativa de l'Ajuntament, serveix ara d'excusa per acumular els rebuts de quatre anys. Segons s'argumenta des de l'àrea que regenta Ballarín, si no s'han enviat quan tocava ha estat perquè els afectats no han presentat la preceptiva declaració d'alta pel preu de recollida comercial i perquè, amb la desaparició de l'impost sobre les activitats econòmiques (IAE), el control ha passat a les mans de l'Agència Tributària. “Fins al 2003 l'Ajuntament gestionava el padró de l'IAE, però la matrícula ha passat a ser gestionada des de l'Agència Tributària a Madrid i s'ha perdut qualitat en la informació; és a dir, arriba més tard”, han manifestat els responsables municipals consultats.

Tot i el retret implícit a la hisenda estatal, l'executiu bipartit ha descobert el forat en el cobrament de la taxa de residus comercials gràcies al creuament de dades amb l'Agència Tributària, un procés que encara pot fer aflorar més impagats. En desgreuge de la impopular mesura de facturar de cop quatre exercicis, les certificacions que s'envien als afectats no inclouen recàrrecs pel deute acumulat perquè “s'ha fet una interpretació favorable de la norma”, segons les explicacions de l'Ajuntament.