Ros porta el Govern als tribunals pel centre comercial de les Basses

El desenvolupament comercial de Lleida enfronta, un cop més, la Generalitat i la Paeria. En aquest cas es tracta del centre comercial de les Basses, que el govern, mitjançant el conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier mena, ha desestimat un requeriment municipal a l'entendre que obrir un botiga de 12.000 metres quadrats fora de la trama urbana no està permès per la llei. L'alcalde Àngel Ros, per la seva banda, recorrerà al contenciós administratius, és a dir, als tribunals perquè entén que la normativa sí que permetria aquesta mitjana superfície a les Basses, qualificant-la com a equipament comercial singular.

En definitiva, segons es desprèn de les resolucions d'ambdues institucions, d'una interpretació de la llei de comerç, que ara haurà de ser un jutge qui digui qui té raó. De la sentència en dependrà la viabilitat del projecte municipal per les Basses o bé que el parc s'hagi de replantejar de dalt a baix.

D'entrada, però, aquest procés judicial farà que les Basses segueixi en aquest procés de degradació i deixades i, en funció de la rapidesa judicial, l'aturada pot durar anys.

La clau de la disputa es redueix a dos paràgrafs de l'article 6.1 del Decret d'Ordenació dels Equipaments Comercials (DLOEC), de 2009.

És a dir, el govern assegura que no pot permetre el centre comercial de les Basses dedicat a l'esport, la salut i el lleure perquè els equipaments comercials singulars només poden ser els dedicats “a la venda a l'engròs, els establiments dedicats essencialment a la venda d'automoció i carburants, d'embarcacions i altres vehicles, de maquinària, de materials per a la construcció i articles de sanejament i els centres de jardineria i vivers”. Segons la Direcció General de Comerç no hi ha més possibilitats que aquestes per obrir un centre comercial fora de la trama urbana i no es mou d'aquí.

Ara bé, la Paeria s'agafa justament al paràgraf anterior i que la Generalitat ni esmenta. Aquesta primera part del text normatiu afirma que els equipaments comercials singulars “presenten una sèrie de particularitats, entre d'altres, en l'exercici de l'activitat, per la clientela a la que es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l'activitat en l'entorn on es du a terme, per la necessitat de més superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum”.

Per tant aquesta definició seria més flexible als interessos de la Paeria, però el Govern en la seva desestimació considera que l'ajuntament en fa una lectura “extensiva que va més enllà del que estableix el Decret llei”.

Els dos textos oficials són durs i crítics entre ells, el que denota que, ara mateix, una sortida pactada i política a aquest conflicte, no sembla factible.

L'alcalde Ros va confirmar que recorrerà als tribunals perquè considera “un error polític” el rebuig al projecte. El Paer en Cap, segons va dir ahir, no entén que la Generalitat veti una inversió de 20 milions, la creació d'uns 300 llocs de treball i la possibilitat que el finançament privat assumeixi aquest cost. De fet, la Paeria ja compta amb dues empreses interessades en invertir a les Basses.

Per la seva part, Ramon Farré, delegat del Govern a Lleida, va afirmar que respectava la decisió municipal si creia que no s'ajustava a dret la resolució i que per això hi havia la possibilitat d'acudir als tribunals, però sí que va ser crític amb Ros per qualificar d'error polític el posicionament del govern. “No és una bona manera d'iniciar els contenciosos titllant d'errors les decisions administratives que es creuen fonamentades en la bona fe”.