L'oposició acusa Hereu d'enganyar els ciutadans amb la «congelació» d'impostos

Ni l'incivisme, ni els conflictes de convivència al Raval, ni la utilitat dels informes externs encarregats per l'Ajuntament –el PP va retirar la petició de crear una comissió auditora a canvi de tenir accés a 122 estudis– van estimular ahir la confrontació política en el ple de l'Ajuntament. Els grups només van sortir de l'atonia generalitzada quan es va parlar de diners, en especial dels que hauran de pagar els barcelonins en forma de taxes, preus públics i impostos municipals –un paquet que representa el 40% dels ingressos del consistori–. El govern bipartit, amb el suport d'ERC, va aprovar les ordenances fiscals que dies enrere van ser presentades sota l'eslògan de la congelació. «No s'incrementa la pressió fiscal a les famílies ni a la majoria d'empreses», va reiterar la regidora d'Hisenda, Montserrat Ballarín, destacant el gest que fa el bipartit en l'actual context de crisi econòmica. Antoni Vives (CiU) i Xavier Mulleras (PP), però, van desmantellar la suposada contenció recaptatòria de l'Ajuntament amb algunes preguntes i dades que Ballarín no va saber replicar amb claredat. «Un pis de 100 metres quadrats al Poblenou pagava 575 euros d'IBI l'any 2008 i enguany en paga 606. Em pot dir què pagarà l'any vinent?», li va preguntar el regidor nacionalista. «A 22.828 propietaris de Barcelona, l'IBI els pujarà un 18% i això representa un 10% dels comerços de la ciutat», va afegir el seu homòleg popular, que també va destapar la pregunta del milió. «Si recaptaran 23 milions d'euros més i el cens de població està estancat, vol dir que hi ha més càrrega impositiva», va reblar Mulleras. Els representants de l'oposició van coincidir a afirmar que el govern d'Hereu està «enganyant» els ciutadans quan els promet que no apujarà els impostos. Ballarín es va defensar argumentant que els augments cadastrals (la base regulable) no depenen de l'administració local i que, en qualsevol cas, se situen molt per sota dels que s'estan aplicant en altres capitals, com ara Sevilla i Madrid.

Més enllà de l'evolució definitiva de les ordenances fiscals, el tercer tinent d'alcalde i responsable del pressupost, Jordi William Carnes, va confirmar que l'any vinent el consistori haurà de recórrer a l'endeutament per poder mantenir el ritme inversor dels últims anys, decantat a favor de les polítiques socials. A preguntes del president del grup de CiU, Xavier Trias, Carnes també va parlar en nom d'Hereu per assenyalar que l'alcalde de Barcelona no accepta les previsions del president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, d'abordar la millora del finançament municipal l'any 2011. «L'alcalde està fent les gestions perquè la ciutat obtingui els recursos que ha de menester», va manifestar el tinent d'alcalde, que no va voler donar detalls d'aquestes gestions emparant-se en la dita «la bona feina no vol soroll».