«La crisi financera ja ha arribat als ajuntaments»
Algunes de les accions que s'haurien d'emprendre per amortir l'impacte de la crisi econòmica són «canviar la legislació bàsica de finançament» i «moderar la pressió fiscal». Lluís Miquel Pérez, alcalde de Reus però també president de la comissió d'economia, pressupostos i finançament local de la Federació de Municipis de Catalunya, va parlar clar. Els pressupostos de l'Estat espanyol preveuen una retallada de més de la meitat de la partida que es destina a dotar de recursos els ajuntaments. Si bé l'any passat i perquè es liquidaven exercicis anteriors, es van repartir 2.963.000.000 d'euros, l'any que ve, la xifra serà molt menor: 1.365.000.000 euros, encara que la dada no és definitiva perquè ara és quan s'obre el període de negociacions. Pérez va ser taxatiu: «La crisi financera ja ha arribat als ajuntaments» i «la solució només és una, estalviar» perquè encara que alguns problemes siguin puntuals, n'hi ha d'altres d'estructurals que «no resoldrem». Els importants entrebancs financers que amenacen les administracions locals són deguts a diversos factors, com ara que d'entrada els ajuntaments tenen una «infradotació econòmica». Pérez va explicar que almenys el 30% de despeses són «impròpies» ja que moltes de les activitats que s'executen no són competència seva, no ho són de ningú o ho són d'una altra administració però que acaba repercutint en les arques municipals. Un exemple són la creació de menjadors socials. Pel president de la comissió econòmica de la FMC també hi ha una «tendència endèmica» d'altres administracions a legislar sobre qüestions que acaba assumint l'Ajuntament. D'altra banda, Pérez incidia en el fet que ja no es perceben tants diners a través del cobrament dels impostos de construcció o taxes urbanístiques o en el fet que «com que l'aportació que fa l'Estat als municipis és una part dels ingressos tributaris de l'Estat, i aquests han baixat, l'aportació que l'Estat fa als ajuntaments és menor».
La conseqüència és que els ajuntaments, en major o menor mesura, s'endeuten a través de préstecs, crèdits bancaris o es veuen obligats a redactar plans de sanejament rigorosos, encara que Pérez advertia que ells no poden endeutar-se més enllà de l'amortització dels préstecs de l'exercici precedent ni superar el 110% del deute de l'any anterior i per això, a banda d'estalviar, aconsellava revisar «tot allò que no sigui imprescindible» perquè «la solució fàcil és apujar els impostos».
Que un ajuntament faci suspensió de pagaments o que s'aturin projectes és un risc que corren tots si no saben frenar a temps l'endeutament i en tant que «el problema principal és tancar el pressupost ordinari», Pérez recomanava impulsar projectes que comportin inversió però no despesa ni contractació de personal. En aquest sentit, afegia que les administracions locals que tinguin personal contractat per sobre del 50% haurien de reduir la plantilla. Finalment, es mostrava confiat que la ciutadania sap que «estem en crisi» i que pel fet que «els recursos econòmics van més escassos» i es paguen menys impostos també hi haurà menys serveis.