El futur del planeta comença a debatre's en la cimera de Copenhaguen
Representants de tots els països del món assisteixen a una reunió clau per frenar el canvi climàtic
La conferència demanarà als estats desenvolupats que retallin fins al 2020 les emissions entre un 25% i un 40% per sota dels nivells del 1990, per limitar l'augment de la temperatura a dos graus centígrads per sobre dels valors de l'era preindustrial. Amb la industrialització ha augmentat el volum de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, sobretot de diòxid de carboni, metà i òxid nitrós, fonamentals per a la vida a la Terra i que impedeixen que part de la calor solar torni a l'espai. A més, el nivell del mar va pujar entre 10 i 20 centímetres el segle XX, i per al 2100 es preveu que augmenti de 9 a 88 centímetres més per la pujada de les temperatures, amb la qual cosa s'expandirà el volum oceànic, a banda que la fosa de les glaceres i dels casquets polars farà incrementar el volum d'aigua. En el pitjor dels casos, el mar podria envair els litorals fortament poblats de països com ara Bangla Desh, provocar la desaparició de nacions insulars com ara les Maldives, contaminar les reserves d'aigua dolça de milers de milions de persones i provocar migracions massives, segons la comunitat científica.
Sobre les causes de l'escalfament global hi ha diverses opinions, però molts experts consideren que la raó principal de la pujada de la temperatura és la industrialització, iniciada fa segle i mig, i particularment la combustió de quantitats cada vegada més grans de petroli i carbó, la tala de boscos tropicals i els mètodes poc ortodoxos d'explotació agrícola. Malgrat l'optimisme que s'intentava transmetre a última hora, el cap de la conferència, Yvo de Boer, ja situava la fixació d'un acord jurídicament vinculant al juny de l'any que ve.
Es necessiten vuit mil milions d'euros anuals
Les quantitats multimilionàries anuals que haurien d'aportar els estats rics als pobres per pal·liar les devastadores conseqüències de l'escalfament global, els efectes del qual ja són visibles, han estat rebaixades per De Boer i altres experts a uns 8.000 milions d'euros l'any. Aquesta quantitat es considera «modesta», però és un començament i és important com a «mostra de confiança» envers els països emergents que no han provocat els problemes del canvi climàtic, segons va considerar Kandeh Yumkella, director general de l'Onudi, l'organització d'ajuda industrial de l'ONU. Al seu torn, les nacions en vies de desenvolupament i emergents com ara la Xina exigeixen uns 300.000 milions d'euros fins a l'any 2020 per adaptar-se i lluitar contra el canvi climàtic, i seran clau en aquesta cimera per la seva creixent voracitat energètica en les pròximes dècades. La presència d'un centenar de caps d'estat i de govern, incloent-hi els de la Unió Europea, a la clausura de la cimera ha de servir per donar l'empenta final a un tractat legalment vinculant el 2010. El govern danès valora sobretot l'assistència de Barack Obama.
El principal escull
A Copenhaguen només es podran alinear voluntats polítiques si es vol aconseguir un document successor del Protocol de Kyoto de 1997, vigent per a 37 països industrialitzats fins al 2012. Perquè la cimera de Copenhaguen sigui un èxit, moviments ecologistes com ara Greenpeace demanen «un acord just, vinculant i ambiciós amb el compromís que els països industrialitzats retallin les emissions un 40% fins al 2020 respecte del nivell de 1990», a més de posar fi a la desforestació. L'enorme distància entre els països industrialitzats i els que estan en vies desenvolupament per frenar l'escalfament i negociar una reducció de les emissions de CO2 és el principal escull.
