Les comarques gironines han registrat 75 sismes de poca importància el 2009
Només un, amb epicentre a la Selva, va ser lleugerament percebut el dia 10 de febrer
L'any 2009 ha estat un any sense una activitat sísmica destacada, tant pel que fa a terratrèmols apreciats per la població com pel nombre total de petits moviments sísmics. Únicament un terratrèmol d'una magnitud de 2,2 graus, amb l'epicentre entre Caldes i Llagostera, va ser percebut lleugerament a la comarca de la Selva el dia 10 de febrer. En aquesta comarca, la que més activitat sísmica ha experimentat en els últims anys, sí que es van produir, el 2008, dos terratrèmols que van causar inquietud entre la població.
L'any 2009 ha estat un any sense una activitat sísmica destacada, tant pel que fa a terratrèmols apreciats per la població com pel nombre total de petits moviments sísmics. Únicament un terratrèmol d'una magnitud de 2,2 graus, amb l'epicentre entre Caldes i Llagostera, va ser percebut lleugerament a la comarca de la Selva el dia 10 de febrer. Aquesta comarca, la que més activitat sísmica ha tingut en els últims anys, sí que va viure el 2008 dos terratrèmols que van causar inquietud entre la població.
En total, durant el 2009, a la comarca de la Selva s'han registrat 40 dels 75 petits sismes que hi ha hagut a les comarques gironines. Aquestes xifres són notablement inferiors a les del 2008, en què hi va haver 110 sismes, 72 dels quals a la Selva. El 2008 va ser l'any de la dècada amb més sismes a la Selva.
L'altra comarca que acumula any rere any, juntament amb la Selva, més terratrèmols, és el Ripollès. El 2009 n'ha acumulat, però, només 20, una xifra una mica baixa respecte a altres anys. La xifra és semblant a la del 2008, que van ser 25.
Molt lluny se situen, com sempre, les altres comarques, que tenen una activitat sísmica molt menor. La Cerdanya, com gairebé cada any, ocupa el tercer lloc, però a molta distància de les dues primeres. L'any 2009 s'hi han registrat 6 sismes. A continuació vénen el Gironès, amb quatre; la Garrotxa, amb tres, i l'Alt i el Baix Empordà, amb un sisme cadascun. L'Alt Empordà, per exemple, no havia estat zona d'epicentre de cap sisme des de l'any 2005. El Pla de l'Estany no ha estat epicentre de cap sisme des del 2001.
El 2004 va ser l'any més mogut
L'any 2004 va ser el més mogut de tota la dècada, ja que el Ripollès va viure amb l'ai al cor. El terratrèmol més important va tenir lloc el 21 de setembre al Ripollès. De 4,1 graus a l'escala de Richter i amb epicentre al nord-est de Queralbs, va sacsejar mig país i va provocar trencadisses a diferents llocs de la comarca, sobretot a Queralbs, en què l'edifici de l'Ajuntament va enregistrar alguns desperfectes. Aquell any, el Ripollès va viure amb por, ja que la comarca va ser epicentre de fins a 207 terratrèmols. Altres crisis van afectar el Ripollès, el febrer del 2003; i la Selva, el juny del 2002. El 21 de febrer de l'any 2003 el terratrèmol que va afectar el Ripollès va tenir una magnitud de 3,8 graus, mentre que el de la Selva, el 21 de juny del 2002, va tenir una intensitat de 3,4. Tots dos van anar acompanyats d'uns sismes de més feble intensitat.
Causes i perills
El motiu pel qual el Ripollès i la Selva són les comarques gironines més afectades de la demarcació (acumulen el 92% dels sismes dels últims 9 anys), bàsicament és perquè «és on l'escorça és més feble», tot i que les dues zones presenten característiques ben diferents. El Ripollès és a la zona dels Pirineus, que precisament es van crear per la col·lisió de les plaques europea i africana. Tots els Pirineus són una zona d'activitat sísmica moderada, sobretot cap a la Vall d'Aran. Si el Pirineu es va crear per compressió, i el moviment de les plaques té a veure amb els sismes, a la Selva va passar tot el contrari, ja que en comptes de comprimir-se la terra es va anar separant. Igual que al Ripollès, però, la major activitat sísmica té a veure amb «un tipus d'escorça més deformada». Tot i així, aquesta major activitat no significa que els perills d'un gran terratrèmol siguin més grans. El fet que es produeixin petits terratrèmols a un ritme superior al de les altres zones fa que aquest risc disminueixi, perquè les plaques del terreny es van ressituant a un ritme poc traumàtic.