JOAN NOGUÉ

DIRECTOR DE L'OBSERVATORI DEL PAISATGE DE CATALUNYA

«El paisatge és un dels principals indicadors de la salut del territori»

Catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de Girona, és especialista en estudis de paisatge cultural i en pensament geogràfic i territorial. Ha publicat nombrosos treballs i estudis sobre el paisatge. El seu darrer llibre publicat és «Entre paisatges»
Després de quinze anys discutint sobre el canvi climàtic, la cimera del clima de Copenhaguen haurà servit per a alguna cosa o ha estat només un espai de propaganda perquè alguns s'hi facin la foto?
–«És decebedor perquè s'ha avançant molt poc. És evident que cal una actuació. Hi ha bases científiques més que fundades perquè es pugui afirmar que estem assistint a un procés d'escalfament, de canvi climàtic i que les conseqüències poden ser greus si no reaccionem de pressa. Això és bastant obvi. No només amb les grans polítiques nacionals o estatals es resolen aquests problemes. Es resolen quan hi ha un canvi cultural, un canvi en la població que s'adona que ha de canviar costums i hàbits i que ha d'apostar pel reciclatge i per la reducció del consum d'energia. Això que s'ha dit i repetit tantes vegades està en la base de la qüestió. Si no és així realment serà difícil.»
–El canvi climàtic afecta o afectarà el paisatge? De quina manera?
–«El paisatge és un dels principals indicadors de la bona o mala salut d'un territori, també des d'un punt de vista ambiental. Comença ja a haver-hi estudis, tot i que encara no es pot establir una relació entre canvi climàtic i paisatge, però sí que comencen a haver-hi símptomes de canvis en el paisatge per un augment de la temperatura.»
–Els canvis ja es produeixen en la vegetació?
–«En la vegetació, en els fluxos de migracions d'espècies i d'aus, i hi ha canvis d'altra mena. Tot això ho veurem més tard, primer notarem que la pluviometria en alguns llocs disminueix, mentre que en altres augmenta. A la llarga veurem canvis de paisatge i també de paisatges agraris. De fet ja ara el cultiu de determinats productes com ara la vinya està experimentant un creixement latitudinal. Cada cop es pot conrear vinya més al nord. S'està notant.»
–Des de l'observatori del paisatge treballen en relació amb el fenomen del canvi climàtic?
–«El canvi climàtic es treballa més des de les àrees ambientals; nosaltres no som un observatori estrictament ambiental, som un observatori més territorial. Tenim en compte la vessant ambiental, perquè el paisatge ho recull absolutament tot, la dimensió ambiental, la dimensió cultural, la dimensió patrimonial, però no estem especialitzats en la dimensió ambiental del paisatge.»
–La seva feina és més d'estudi i divulgació?
–«El que ens interessa més, i hi estem treballant, és publicar treballs fruit de seminaris amb informació que sigui útil per a l'usuari, com ara Paisatge i salut, Indicadors de paisatge, reptes i perspectives, Ordenació i gestió del paisatge a Europa. Aquesta és una de les funcions.»
–I els catàlegs?
–«El que bàsicament hem estat fent i ha portat més feina, i que aquest país no tenia i calia, són els catàlegs del paisatge de Catalunya, Difícilment es pot aplicar una política de paisatge si no sabem quins paisatges tenim i quins són els seus valors i la seva diagnosi.»
–Finalment, quants paisatges diferents podem dir que hi ha a Catalunya?
–«S'han identificat 135 paisatges, que són la suma d'elements naturals i culturals, són paisatges amb un valor cada un d'ells, amb un caràcter propi, diferent del veí, però que és la suma de la interrelació d'elements naturals i culturals. Els catàlegs, a més, s'han fet amb participació pública, durant molt temps, amb molta feina en el territori i en col·laboració amb les universitats. Ha estat una feina de gairebé tres anys.»
–I quina funció tenen?
–«Els catàlegs del paisatge serveixen per tenir la foto, saber quins són els paisatges de Catalunya i quins són els seus valors. L'acta dels 135 paisatges de Catalunya s'ha fet seguint la filosofia del conveni europeu del paisatge. El paisatge és un tema cultural, el tractament adequat cap als nostres paisatges arribarà quan hi hagi un canvi cultural. Per què les societats més avançades del nostre entorn tenen una consciència més gran?, senzillament perquè són una gent més culta en aquest sentit i que han introduït aquesta qüestió en la seva cultura.»
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.