Els gavians són tossuts
Els falcons ensinistrats que han sobrevolat l'abocador comarcal solucionen només a mitges la presència d'aquests ocells a Banyoles
No ha estat del tot satisfactòria l'experiència pilot d'usar rapinyaires per espantar els gavians que s'alimenten a l'abocador comarcal del Pla de l'Estany –i que després beuen i defequen a l'estany de Banyoles–. Mentre els falcons i les àligues ensinistrades sobrevolaven la zona, aquests ocells marxaven, però quan els rapinyaires no treballaven (cosa que passava cada cap de setmana i dies feiners), els gavians hi tornaven.
A l'Ajuntament, contents
Malgrat tot, per al consistori l'experiència ha estat «un èxit» perquè durant els tres mesos en què els rapinyaires han vigilat l'abocador de Puigpalter (d'octubre a desembre), la població de gavians a la ciutat ha baixat entre un 30% i un 50% respecte del mateix període de l'any anterior. En xifres absolutes, però, el nombre d'exemplars comptats han estat centenars: si bé algun dia tan sols n'hi van veure 217, en una altra ocasió en van comptar fins a 2.011. «Els falcons van provocar que hi hagués menys gavians a Banyoles de dilluns a divendres», ha informat l'Ajuntament, que ha reconegut, però, que «al cap de setmana augmentava la presència de gavians per l'absència dels falcons i les àligues».
Després de l'experiència dels rapinyaires, un altre cens ha confirmat la presència massiva de gavians i gavines a la comarca. En el control fet per l'associació naturalista Limnos entre el 10 i el 20 d'aquest mes van comptar-ne 1.748 exemplars, una xifra una mica superior a les de l'any passat i l'anterior. De gavines vulgars concretament, en van veure 321, una xifra rècord en l'última dècada.
Els falcons tornaran
Al consistori reben cada dos per tres queixes perquè els gavians embruten molt i per això, malgrat els resultats discrets d'aquesta primera temptativa, miraran de llogar de nou els rapinyaires a l'estiu, que és quan hi ha més gavians a l'abocador i més activitat turística a l'estany. El regidor Jordi Bosch Batlle, però, ha advertit que l'any 2010 és un any amb «complicacions pressupostàries» i que per això s'està buscant alguna línia de subvenció, com s'havia fet en el trimestre passat, en què la Diputació hi va col·laborar econòmicament a través de Dipsalut.
La fred atreu les fredelugues
El tradicional cens d'aus aquàtiques hivernants que a principis d'any organitza l'entitat naturalista Limnos a l'entorn de l'estany de Banyoles, els plans de Martís i Usall i el tram del Fluvià proper a Serinyà, aquest cop ha comportat una novetat: la presència d'un gran nombre de fredelugues (1.034 espècimens), una espècie que se sent atreta per les baixes temperatures, com ara les registrades en les primeres setmanes de gener.
Destaca també l'observació de 50 esplugabous, dels quals no es tenia constància a la zona des de feia temps. Així mateix, membres de Limnos remarquen que es va localitzar una parella de cigonyes. Es tractaria de dos exemplars criats a l'aviari de l'escola Casa Nostra que, en haver crescut en captivitat, han perdut l'instint de la migració. La resta del cens no aporta sorpreses. Amb el permís dels gavians, que són les aus més nombroses, la fotja és l'espècie més vista (340 exemplars), seguida de l'ànec de coll verd (190). Pel que fa a quantitats simbòliques, hi trobem espècies com ara la becada i el becadell sord (un exemplar de cada), el blauet (dos) i l'aligot comú (tres). En total, es van veure 3.368 aus, el nombre més alt des del 1995, a causa de la irrupció de les fredelugues. El cens va ser elaborat per tretze voluntaris.