Les comarques gironines generen un 11,5% de l'energia solar fotovoltaica de tot el país
La nova normativa de la Generalitat vol promoure la instal·lació de plaques en polígons industrials, i evitar els horts solars
El setembre passat la Generalitat va aprovar el decret per regular la implantació i els processos administratius referents a determinades energies renovables. L'atenció es va centrar en l'energia eòlica, però el decret també inclou apartats específics per a l'energia solar fotovoltaica, amb una problemàtica similar a la de l'eòlica. La prima econòmica que es rebia per l'energia fotovoltaica que es venia a la xarxa elèctrica va fer proliferar els projectes abans que hi hagués una normativa específica que en regulés la implantació amb criteris urbanístics, paisatgístics o energètics mateix. De fet, ja el 2008 l'Estat va aprovar un reial decret que va limitar la potència màxima anual que es podria instal·lar d'energia eòlica, precisament per aquest augment dels horts solars, que tenien un benefici pràcticament assegurat per les primes garantides a llarg termini. A tot això s'hi ha sumat ara el decret de la Generalitat.
Regulació d'espais
De manera similar a l'energia eòlica, el decret del govern català limita la instal·lació de parcs solars fotovoltaics a tres possibles espais: una zona industrial, terrenys que formin part d'infraestructures o equipaments equiparables, i terrenys classificats pel planejament urbanístic local com a no urbanitzables i que no estiguin protegits. Però en aquest darrer cas les possibilitats són escasses, ja que han de ser en zones contigües a àmbits d'ús industrial o edificacions i instal·lacions agrícoles o ramaderes; en terrenys degradats que no s'hagin restaurat –a excepció dels que han estat afectats per un incendi–, o en terrenys que hagin estat qualificats específicament per a aquest ús. A més a més, s'especifica el màxim d'hectàrees que poden fer aquests parcs en cadascuna de les possibilitats, i que majoritàriament hi haurà d'haver una separació mínima de 500 metres entre dues instal·lacions. També s'hi especifica tota la tramitació que han de seguir, i una extensa documentació que s'ha de presentar tant per demanar la sol·licitud del parc com en el moment de construir-lo, amb informes d'entitats com ara Urbanisme, l'ACA, Medi Ambient o la direcció general de Paisatge, i que contrasta amb la facilitat que hi ha en països europeus com ara Alemanya, sobretot en els casos de menys potència.
D'aquesta manera es volen prioritzar els parcs solars fotovoltaics en teulades de naus industrials i equipaments, ja que així les plaques queden dissimulades, disminueix l'impacte paisatgístic i, a més, es tracta de polígons amb tots els serveis i, per tant, facilitat de connexió a la xarxa elèctrica.
Les primes baixen
En tot cas, les noves normatives catalanes i estatals han frenat l'expansió d'aquest tipus d'energia, si més no de la manera indiscriminada que semblava que es podria produir. El descens del preu de les plaques ha afavorit que ara l'activitat es reprengui lleugerament, malgrat que ha coincidit també amb una rebaixa proporcional de la prima econòmica, i les patronals del sector ja negocien amb el govern espanyol com sortir de la paràlisi actual.
Al seu favor hi ha, però, un camí encara molt llarg per recórrer, sobretot pel que fa al rendiment energètic de les plaques. En el context de canvi climàtic, la dependència de les energies fòssils ha d'anar disminuint progressivament, i la solar en general té el gran avantatge de poder-se generar prop dels llocs de consum. De fet, el pla de l'energia 2006-2015 de la Generalitat ja preveia augmentar un 4.400% la producció de fotovoltaica, i arribar a uns 100 MW el 2015. Aquesta xifra ja s'ha superat actualment, i ara l'objectiu ja s'ha multiplicat per 5, i s'ha marcat una meta final de 500 MW.
ELS POBLES
LA XIFRA
Diferència amb la tèrmica
L'energia solar fotovoltaica té diverses diferències amb la solar tèrmica, que és la més habitual. Aquesta última és la que s'utilitza sobretot en l'àmbit particular, i serveix bàsicament per disposar d'aigua calenta i també moltes vegades per a la calefacció, per a autoconsum, sense capacitat de vendre l'energia a la xarxa. També es fa servir per escalfar l'aigua de piscines. Les instal·lacions d'energia solar tèrmica estan formades per poques plaques, i és la que és més fàcil de rendibilitzar en cases particulars. En canvi, la solar fotovoltaica necessita més plaques perquè sigui amortitzable en un període més curt, i serveix sobretot per vendre l'energia a la xarxa elèctrica. La tendència és a anar-la utilitzant també per a l'autoconsum elèctric.
Plaques més barates
L'energia solar està rebent darrerament un lleuger impuls, després d'una aturada els últims mesos. Un dels motius és la rebaixa en el preu de les plaques solars, que se situa al voltant de fins a un 50% respecte al preu que tenien un temps enrere, segons ha explicat Jordi Feliu, de l'empresa Empordà Solar. Feliu ha assegurat que ha augmentat la producció mundial i també la demanda, i que això ha ajudat a reduir preus. Ara mateix, una placa de 200 watts pot costar al voltant de 400 euros si la placa és de gamma més alta i està fabricada en països europeus. En canvi, darrerament també han proliferat les plaques produïdes per empreses xineses, que poden costar uns 300 euros. També estan homologades, però la qualitat no és la mateixa.