«Hi ha la mateixa xarxa que fa vint anys»

Maure atribueix bona part de l'apagada al fenomen meteorològic i lamenta l'oposició a noves infraestructures perquè considera que si s'haguessin pogut desenvolupar les conseqüències de l'apagada s'haurien minimitzat. Admet, però, que cal millorar el diàleg amb el territori

Maure, ahir al seu despatx a Barcelona. JUANMA RAMOS.

endesa
Han reaccionat raonablement, han posat els recursos necessaris
RELACIÓ AMB ELS AJUNTAMENTS
Les coses no s'han fet del tot bé, i hem intentat canviar les formes

ORIOL MAS - Barcelona

–Més de dues setmanes després de la nevada, està satisfet amb la reacció d'Endesa per resoldre l'apagada?

–«Mai no es pot estar satisfet, i les coses s'han de valorar en el seu context. Crec que han reaccionat raonablement, han posat els recursos bàsics i fonamentals per donar subministrament encara que fos en precari. S'ha fet un esforç, i dins l'expedient informatiu valorarem exactament tot com ha passat i què s'ha fet, però la primera impressió és que s'ha fet un esforç important.»

–Quan estarà fet l'expedient?

–«S'ha demanat moltíssima informació a les empreses, al govern, als ajuntaments, al servei meteorològic, als experts, organitzacions, persones..., informació que necessitem per prendre una determinació. Treballarem de pressa i amb rigor, perquè hi ha en joc moltes coses.»

–Una d'aquestes coses és si l'episodi es declararà causa de força major, ja que d'això en depenen les indemnitzacions. Seria just per als clients que ho fos?

–«No podem parlar en aquests termes, les coses són com són, i si ha de ser tema de força major, serà, i si no, no serà. La justícia vol dir fer les coses ben fetes, amb rigor. En funció del que es dictamini, les compensacions seran d'un tipus o d'un altre: consorcis d'assegurances, les elèctriques, i en alguns casos la mateixa normativa elèctrica marca les compensacions automàtiques en funció del que ha hagut de patir un client en un any. Tot això està estructurat i al final de l'expedient determinarem el què. En tot cas, la força major actua pel subministrament, i no per les actuacions que les empreses han pogut fer després en la reposició del servei.»

–Creu que Endesa havia fet les inversions necessàries a Girona els últims anys?

–«La responsabilitat de tenir les instal·lacions en condicions és de l'empresa elèctrica, i nosaltres hem d'assegurar que es fa de manera convenient. Des del punt de vista d'inversions, se n'han fet però han sigut insuficients. Però no perquè les empreses no vulguin, sinó perquè a la societat no li agraden determinades infraestructures, i el procés s'alenteix moltíssim. La MAT és un exemple clar, perquè fa molts anys que diem, per part de diferents governs, empreses..., que feia falta. La xarxa està ben mantinguda, però ha d'estar més mallada i és insuficient des del punt de vista de les infraestructures.»

–Però en un cas com aquest haurien caigut igualment...

–«El primer problema va ser a la línia de transport Vic-Juià, que és bàsica, on no va caure cap torre, sinó que es va trencar un conductor. I no hem de pensar que la MAT hauria caigut. I d'alta tensió se'n van avariar disset, però moltes van quedar en servei. Si hi hagués hagut més línies, la situació no hauria sigut la mateixa. Segur que haurien caigut les línies que han caigut, però no hi hauria hagut el mateix impacte pel que fa a abonats afectats, i la reposició hauria sigut molt més ràpida. En tot cas, la línia Vic-Juià és un punt feble i alimenta al voltant del 60% de tota la zona, i hi ha molts incidents que la podrien afectar. El que ha passat és que es va afectar aquesta i disset més, i això és imprevisible.»

–Hi ha antecedents de nevades semblants.

–«L'any 1986 va ser sobretot a Osona i va arribar al Pla de l'Estany, on van caure torres, però a la costa no. Vint-i-cinc anys abans el consum era molt més baix, i les infraestructures són les mateixes. Excepte la línia de les Gavarres, a les comarques gironines no s'ha fet res en vint anys pel que fa a infraestructures importants.»

–En tot cas el fenomen es repeteix. La normativa ho hauria de preveure?

–«Podríem fer la normativa més robusta del món perquè mai no passés res, però estem disposats a afrontar-ne el cost? La societat vol pagar més en cada rebut de manera que mai tingui aquest problema, sigui cada quinze, vint o trenta anys? El primer impuls és canviar-lo, però després hem de veure com es fa, els costos, què diu el servei meteorològic... Tot això ho preveurà l'expedient.»

–Creu que al territori li ha passat factura l'oposició a la MAT?

–«No. El territori sempre actua de bona fe, més enllà de grups que un podria posar en qüestió. Al territori no li agraden les línies, però no ho fa per fastiguejar. Segurament no ens hem sabut explicar bé, però amb la dependència de l'electricitat que té la societat, hem d'entendre la necessitat de les infraestructures.»

–Els alcaldes es queixen de manca de diàleg.

–«Estic convençut que les coses no s'han fet del tot bé. Per això aquest govern ha intentat fer un canvi de formes en les relacions amb el territori, parlant i escoltant, però ells també ens han d'escoltar. No és senzill, perquè la societat no vol línies, però estic d'acord que les formes d'actuar han de canviar. Han canviat, però ho han de fer més.»