Un estudi constata que les Agenda 21 no han servit per avançar en una millor sostenibilitat a la demarcació

S'ha millorat en gestió de residus i aigua, però no en la mobilitat o consum de sòl

Les primeres Agenda 21 de les comarques gironines es van iniciar el 1999, amb un document que amb el nom de pla d'acció local cap a la sostenibilitat (PALS) els ajuntaments han anat elaborant de mica en mica de manera individual o col·lectiva entre diferents municipis. La previsió és que a final d'aquest any al voltant d'un 90% dels municipis ja tindran l'Agenda 21 aprovada o a punt de ratificar-se. Per això, la Factoria de Sostenibilitat ha elaborat l'informe Sostenibilitat a les comarques gironines: balanç després de 10 anys d'Agendes 21 locals, que avui a les set de la tarda presentarà a la Facultat de Ciències de la UdG, coincidint amb el Dia de la Terra.

Falta de recursos

Les conclusions no són especialment afalagadores. Comparant l'evolució dels últims anys de dades referides a aspectes econòmics, mediambientals, de transport o de consum de recursos com aigua o energia, l'informe assegura que «la dinàmica econòmica condiciona molt més la sostenibilitat del territori que els processos de sostenibilitat local», i fins i tot Alexandre Casademunt, president del Centre per a la Sostenibilitat Territorial, afirma en el pròleg que «les Agenda 21 van generar expectatives en els cercles més ambientalistes i tècnics, i avui s'arriba a una situació d'un cert bloqueig i desencís». Una de les causes és la falta d'eines i recursos dels ajuntaments per aplicar les mesures que es detallen en els PALS, sobretot en els ajuntaments més petits: «Hem vist que no han tingut una efectivitat visible, com a mínim pel que fa als indicadors amb què treballem», segons descriu Sergi Nuss, coordinador de l'informe, que ha dit que ara l'objectiu és que les Agenda 21 «siguin més potents». Ara, l'entitat analitzarà deu casos pràctics d'Agenda 21, per veure més a fons com s'han desenvolupat.

LES COMARQUES

ALT EMPORDÀ
És la comarca amb un ús més baix del vehicle privat
Forta pressió sobre els espais protegits
BAIX EMPORDÀ
És la que té més percentatge de sòl sota protecció
Alta fragmentació i poca connectivitat ecològica
GARROTXA
Poc creixement urbanístic
Envelliment de la població i alt consum energètic
GIRONÈS
Alt índex de recollida selectiva
Poca protecció del territori i elevat nombre d'infraestructures
CERDANYA
És un embornal de carboni
Té el grau de dispersió urbanística més alt
PLA DE L'ESTANY
Baix creixement del sòl urbanitzable
Té l'índex més alt de desplaçaments en vehicle privat
RIPOLLÈS
Té l'índex més baix de carreteres
Desequilibri entre la població aturada i la immigrant
LA SELVA
Poc envelliment de la població
Baix percentatge de recollida selectiva

Aprofitar la crisi com a impuls

Respecte al creixement sostenible a les comarques gironines, l'estudi entén que el fre de la construcció arran de la crisi econòmica és una oportunitat per impulsar polítiques més respectuoses amb l'entorn, que generin menys impacte ambiental i més llocs de treball. En les conclusions finals, l'estudi creu que ha d'augmentar el pes de les Agendes 21 en els planejaments locals, i critica la poca participació del territori en els plans territorials que ha fet el govern. Pel que fa al model de mobilitat, afirma que cal canviar les prioritats i desviar bona part de les inversions previstes en carreteres cap a inversions ferroviàries i també al transport públic viari. Pel que fa a l'energia, considera que cal un pla energètic per a les comarques gironines que permetin assolir l'autosuficiència amb energies renovables i, parlant d'aigua, insisteix en el fet que cal garantir el retorn de l'aigua del Ter. Finalment, aposta per buscar «solucions a mida» per a les comarques gironines a l'hora de gestionar els recursos i l'economia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.