Tarragona és un dels territoris amb més riscos comptant-hi els naturals i els industrials

La zona costanera és la més afectada a causa també de l'acció humana, ja que s'hi ha construït de manera descontrolada

La pressió antròpica –és a dir, l'acció humana– ha fet que ara s'habitin zones que històricament han estat desocupades, i per això construir a prop de rieres o barrancs comporta pagar les conseqüències d'una inundació; de la mateixa manera que si s'edifica a la muntanya, pot ser que hi hagi una esllavissada. No es pot negar l'evidència, i cada cop estem més exposats als riscos naturals. El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre són unes zones propenses a les inundacions, sequeres, incendis i esllavissades, per aquest ordre. Per si sol, però, no és un territori exposat a catàstrofes naturals de gran magnitud, i el que el situa a l'ull de l'huracà és la unió d'aquestes amenaces amb els riscos industrials que comporten la indústria petroquímica a Tarragona o la central nuclear a Ascó. Almenys així ho explicava el professor del Departament de Geografia de la UAB, David Saurí, que opina que els esdeveniments naturals constitueixen un autèntic risc quan afecten les persones, és a dir, quan som vulnerables davant un determinat fenomen. Amb referència a la manera com es determina el nivell de debilitat, hi ha disparitat de criteris: el quantitatiu es valora en funció de les víctimes i les pèrdues econòmiques; mentre que el qualitatiu no es defineix amb exactitud i per això, la majoria de vegades, s'utilitza una ponderació dels dos criteris anteriors.

Però en comptes de veure els riscos naturals com una amenaça, i combatre'ls, Saurí considera que ja és moment de canviar de mentalitat: «l'ésser humà s'ha d'adaptar a la variabilitat dels fenòmens per satisfer les seves necessitats i utilitzar això com a recurs» perquè, si no ho fa, contràriament, s'adopta «una actitud que menysprea la natura» quan hauria de ser positiva. La teoria del professor de la UAB diu que no s'ha de voler controlar la natura, sinó que cal canviar de manera de pensar. La natura pot oferir-nos molt i ara «estem acostumats a donar les culpes a algú» quan hi ha una desgràcia i «no tot es modifica canviant la natura».

Prevenció i comunicació.

Tot i que al Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre «no tenim catàstrofes naturals» d'alt nivell, l'enginyer geòleg i professor a la URV Joaquim Roset sí que atribueix alguns desastres a l'acció humana: «la feina no s'ha fet ben feta» i per això opina que, com a mesura de prevenció, caldria elaborar una cartografia «molt al detall» de les zones vulnerables de riscos com ara els lloc de caiguda de blocs, inundacions, esllavissades, etc. «És com una carretera, que fins que no hi ha hagut accidents i víctimes, no s'ha arreglat», explica el professor. Passa, però, que econòmicament aquesta solució no és sostenible i sense voler ser del tot alarmista va suggerir que «de desgràcies sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà», encara que «tots voldríem que tot estigués perfecte i que no passés mai res, i això és impossible».

Roset també recrimina que en general es difon poca informació sobre els riscos naturals –què són i les conseqüències que poden implicar–: «no hi ha bona comunicació entre el tècnic amb l'administració ni entre l'administració i la ciutadania», i considera que s'hauria de realitzar una tasca educativa i pedagògica de com prevenir mals majors. En definitiva, falta comunicació perquè la percepció social dels riscos naturals sigui més elevada: «No estem conscienciats i a més es busquen culpables.»

«Hi ha la percepció que la Terra s'està revoltant.»

De tsunamis, terratrèmols, volcans, esllavissades, inundacions, «sempre n'hi ha hagut i sempre n'hi haurà», pronostica Roset, i el que passa ara és que «hi ha la percepció que la Terra s'està revoltant, però res diu que estiguem anant cap al caos». Catalunya està situada entre la placa africana i l'euroasiàtica, això ens fa estar en una zona activa tectònicament. Ara que es parla molt del volcà d'Islàndia pel núvol de cendra que desplega per tot Europa, Roset va voler parlar d'un risc que aquí és gairebé nul, però que pot existir. La zona volcànica d'Olot està passiva, en el cas poc probable que entrés en erupció, segons simulacions que s'han fet, el núvol que s'estendria taparia tot el cel català. No obstant això, el període d'erupció és de 15.000 anys a 20.000 anys i l'últim que va succeir va ser fa 9.000 anys. A més, també s'ha de tenir en compte que al Baix Ebre hi ha sediments volcànics que daten de fa 30.000 anys, tot i que no constitueixen risc. En canvi, sí que hi ha la possibilitat que hi hagi terratrèmols. Tota la serralada del prelitoral del Camp de Tarragona i Terres de l'Ebre està plena de falles –que poden arribar als 50 quilòmetres de longitud– i es poden produir terratrèmols de grau 2 o 3, «poc perceptibles» i de «poca intensitat», segons Roset. Tant les erupcions volcàniques com els terratrèmols són una dissipació d'energia interna de la Terra i encara que d'un any cap aquí s'estigui parlant d'un augment d'alliberament, segons les estadístiques, Roset opina que és un procés «dinàmic».

Quant al risc d'incendis, Saurí ho atribuïa al fet que progressivament s'ha abandonat l'agricultura i el territori rural ha caigut en l'oblit. Això ha ocasionat que moltes hectàrees de terreny i boscos s'embrutin i que amb la calor s'originin incendis; això pel que fa als no provocats.

Com es fa un estudi geològic?

Tot i que habitualment «ens titllen de catastrofistes», Roset insistia en la necessitat de fer estudis geològics per conèixer les propietats d'un terreny i els riscos que pot comportar. Aquests estudis s'han de fer a partir de reconeixements del subsòl: es fan un nombre determinat de sondejos i s'interpola i extrapola la informació que se n'obté, i tot i que també pot ser que no es detecti una determinada propietat, s'han de comparar els diferents sondejos, desglossar-se i definir-ne les característiques, tot i que sempre «és qüestió d'estadística». Per exemple, amb obres lineals com les del TAV, s'han de fer sondejos equitatius: cal fer-ho de manera que sigui equitatiu cada cert nombre de metres. No obstant això, per qualsevol estudi d'aquesta magnitud, Roset recomana mirar el mapa geològic «que sí que està cartografiat» per saber les característiques del terreny, i així ja es pot saber per endavant.

«Al litoral s'han fet autèntiques barbaritats»

el punt

Durant molts anys s'ha construït en zones inundables, llocs de drenatge natural de l'aigua, i ara se'n paguen les conseqüències. El Camp de Tarragona és, conjuntament amb Girona, una de les zones on la pluviometria és més elevada –en un període de retorn de 500 anys es poden donar 300 l/m²–, «i per molt petita que sigui una conca de qualsevol barranc, l'aigua ha de drenar i les conseqüències poden ser catastròfiques». Joaquim Roset, enginyer geòleg i professor de la URV, té molt clar que «s'han fet autèntiques barbaritats» urbanitzant en planeres i desembocadures de rius i torrents quan en realitat això «s'hauria de tenir en consideració». Si es construeix en una zona verge i hi passa una riuada, provoca danys, ningú ho coneix i no fa mal, el risc és gairebé zero, igual que el cost, que és nul. Ara bé, si hi ha una inundació que provoca danys materials i víctimes, es dispara la perillositat. Un clar exemple seria els riscos que suposen les rieres de Cambrils, que passen pel centre urbà, igual que la riera de la urbanització de Masos d'en Blader, a Miami Platja, o gairebé totes les rieres quan desemboquen al mar, com a Altafulla, la Pineda o Torredembarra, i fins i tot l'actuació que s'ha fet al port esportiu de Tarragona. «L'aigua va a buscar sempre la seva zona d'inundació», continuava explicant Roset, i el boom urbanístic ha fet que en «tots els municipis costaners» hi hagi carrers que s'acaben a l'inici d'un barranc. «Si tu allí hi edifiques, evidentment tindràs conseqüències», subratllava. En realitat, el problema és l'acció humana: quan s'urbanitza en una conca s'hi tira formigó, i aquest material no deixa filtrar l'aigua, que hauria d'anar cap els aqüífers i, en comptes d'això, va cap els barrancs. Per aquesta raó Roset subratllava que el més efectiu seria adaptar-se a la natura i no intentar modificar-la. Una opinió similar és la de David Saurí, professor del Departament de Geografia de la UAB: «és important recuperar el paper ambiental de les inundacions», i per això adverteix que «qualsevol intervenció en el territori altera les dinàmiques que poden ocasionar riscos». Saurí té la idea que cal «conviure amb el risc».

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.