Adverteixen que les obres per ampliar el port de Mataró podrien fer malbé l'alguer
Ara s'ha encarregat un mapa detallat de la zona
El president de la Societat de Pesca i Activitats Subaquàtiques de Mataró, Xavier Martínez, no té cap mena de dubte que les obres per ampliar les instal·lacions portuàries tindran un «efecte negatiu» sobre les comunitats submarines. Per aquest motiu, considera que és indispensable fer estudis previs que serveixin per avaluar, amb tots els detalls, aquest impacte. En aquest sentit, i atenent la demanda de l'entitat local i del mateix Ajuntament de Mataró, la Diputació de Barcelona ha començat a preparar un estudi que servirà per confegir un nou mapa del fons submarí de la zona. Martínez assenyala que aquest treball de camp és més necessari que mai després de les últimes regeneracions de sorra que s'han fet a les platges de la comarca i els darrers temporals que ha viscut el litoral: «Actualment la base de la praderia està descalçada i la praderia es troba en un estat molt fràgil.» «Si vinguessin més temporals forts, possiblement s'acabaria de trencar, perquè aquest tipus de plantes necessiten un mínim de gruix de sorra que les tapi», hi afegeix.
Els estudis nous de l'alguer de Mataró consten de dues parts: els mapes pròpiament dits, que farà l'empresa Intecsa-Inarsa, i que substituiran els anteriors, amb una tecnologia molt més precisa i sofisticada, d'una banda, i la caracterització biològica que realitzarà l'empresa Entorn, la qual analitzarà la qualitat i la densitat d'aquest «bosc submarí», de l'altra. El projecte, que té un cost de 96.000 euros, estarà enllestit d'aquí a uns quatre mesos. Tot i que encara és aviat per dir-ho, els primers dies de feina demostrarien que l'alguer, en conjunt, es manté en bon estat de salut. Pere Pujol, director general d'Entorn, defensa que la posidònia de davant la costa mataronina és «única» a Catalunya. Segons aquest responsable, les praderies localitzades més al nord són més petites i les que es trobaven al litoral de Barcelona han desaparegut del tot. Aquesta vegetació, protegida per llei, «té molts avantatges: estabilitza els sediments, minimitza els efectes de les llevantades i oxigena l'aigua», assenyala Pujol.
Una praderia sota el mar
Davant de la costa de Mataró es troba un dels boscos de posidònia més ben conservats de la costa catalana. Aquest ecosistema és objecte de recerca i seguiment des de fa anys, no només per la riquesa i la biodiversitat que acull, sinó també perquè el seu bon estat és un indicador de la bona qualitat del litoral. El primer estudi cartogràfic de l'alguer, que data del 2001, demostrava que l'extensió d'aquesta vegetació marina era de 733 hectàrees. L'alcalde de Mataró i diputat de Medi Ambient de la Diputació, Joan Antoni Baron (PSC), destaca que, un cop acabi l'estudi, la de Mataró tindrà uns mapes «únics» que no tindrà cap altra praderia. A banda del valor mediambiental que té, Baron apunta també que el treball ha de servir perquè en tot allò que passi en el futur al front marítim es tingui molt present que existeix «un tresor amagat sota l'aigua». La capital del Maresme sempre ha fet bandera d'aquest patrimoni natural. Tot i que es confon amb una alga, la posidònia no ho és. És una planta que té arrels, tija i fulles, i que per reproduir-se fa flors.