El misteri d'una canonada
Sant Cugat reclama als veïns que es facin càrrec d'uns abocaments a la riera i ells denuncien que va ser l'Ajuntament qui va fer la canonada
L'Ajuntament de Sant Cugat ha començat els treballs per posar fi als abocaments d'aigües residuals a la riera de Vallvidrera, uns abocaments que han estat motiu de polèmica al llarg d'aquest mes de maig després que els grups polítics a l'oposició denunciessin la presència d'una canonada que desemboca directament a la riera de Vallvidrera, dins el parc de Collserola i en una zona molt pròxima a la Rierada, un dels trams qualificats com a reserva natural parcial dins del parc i, per tant, de protecció especial.
Els treballs van començar dijous al matí amb la neteja dels marges de la riera per on ara es farà passar una nova canonada que recollirà les aigües residuals que ara van a parar a la riera. Les aigües seran bombades finalment fins a la depuradora de Vallvidrera, després que l'Ajuntament hagi descartat la primera opció anunciada, la depuradora de les Planes, situada a prop de l'estació de ferrocarrils, el funcionament de la qual és molt deficient.
Aquests treballs formen part de la solució provisional adoptada per l'Ajuntament fins a poder aplicar la solució definitiva, que inclou la construcció d'una estació de bombatge. Aquest nou sistema de sanejament del barri de Can Borrull, tant pel que fa al provisional com al definitiu, ha estat acordat per les administracions implicades: l'Ajuntament de Sant Cugat, l'Entitat Metropolitana del Medi Ambient i l'Agència Catalana de l'Aigua.
La polèmica
Tanmateix, el camí per arribar fins aquí ha estat polèmic. Arran de la detecció del tub denunciada per l'oposició, l'Ajuntament de Sant Cugat va optar per enviar un requeriment als veïns que abocaven les aigües a la riera per obligar-los a instal·lar, en el termini de tres setmanes, una depuradora als seus habitatges o bé a reobrir els pous morts. La sorpresa va arribar quan van ser els mateixos veïns els que van denunciar que la canonada que desembocava a la riera l'havia construït l'Ajuntament cap a l'any 1992 i que va ser la mateixa administració qui va obligar els veïns a tapar els pous i connectar-se a la canonada. Com a prova d'això l'associació de veïns de Can Borrull va presentar dijous passat un recurs en què, a més de descartar les mesures a què els obliga l'Ajuntament, aporten diversos documents, entre els quals figura una factura registrada el 1997 per al cobrament, a càrrec de l'Ajuntament, d'una partida de 114.890 pessetes per la connexió d'un veí a la xarxa de clavegueram. Segons els veïns, l'únic clavegueram que hi ha al barri és la canonada que aboca directament a la riera. Els afectats asseguren que el veí va haver de pagar el servei perquè la connexió des del seu habitatge requeria creuar la carretera de Vallvidrera. Contràriament a això, a la resta de veïns la connexió els va sortir de franc, ja que la canonada es va fer passar pels seus terrenys paral·lelament a la riera i a la carretera de Vallvidrera.
Durant aquells anys, el regidor encarregat de Serveis Urbans era l'actual primer tinent d'alcalde i diputat d'Unió al Parlament, Joan Recasens, regidor a l'Ajuntament ininterrompudament des del 1987. Aquest diari no s'ha pogut posar en contacte amb ell, malgrat la petició.
Els veïns sempre han reclamat a l'administració la instal·lació d'una depuradora al punt on desemboca aquesta canonada, una instal·lació que, segons es pot comprovar en les actes del consell de districte de les Planes, va ser pressupostada amb una partida de 25.000 euros el 2008. A finals d'any i en una segona sessió plenària, es va anunciar als veïns que la partida s'havia descartat.
L'Ajuntament, per la seva banda, s'ha mostrat contradictori en les declaracions públiques: primer va assegurar que es desconeixien els abocaments, i més tard va insistir que s'havien detectat des que es va iniciar el pla de millora del barri fa uns dos anys. En l'última declaració es va dir que els abocament no eren tan evidents perquè cap administració supramunicipal els havia detectat tot i haver treballat en l'àmbit de la riera.
Un pou sense fons
La urbanització de Can Borrull, al districte de les Planes de Sant Cugat del Vallès, és una de les tantes urbanitzacions que es van construir a Catalunya de forma il·legal en sòl no urbanitzable. Costos econòmics elevats i falta de recursos tècnics de les administracions locals han estat els principals obstacles que en els darrers trenta anys han impedit consolidar un tipus d'urbanització que s'escampa pel territori català sense cap tipus de regulació urbanística i en molts casos sense disposar dels serveis municipals d'aigua, llum i clavegueram. Es calcula que a Catalunya hi ha unes 2.300 urbanitzacions (1.100 a Barcelona, 560 a Girona, 550 a Tarragona, i 110 a Lleida) on podrien viure gairebé 625.000 persones. Unes 400 urbanitzacions estan situades en sòl no urbanitzable, de les quals el 70% es van iniciar abans de 1975. Les principals mancances que encara arrosseguen aquestes àrees residencials, segons un estudi de la Diputació de Barcelona en aquesta demarcació, són dèficits en la pavimentació (61%), l'abastiment d'aigua (55%), infraestructures de sanejament (60%) i enllumenat públic (62%).
Aquestes dades van ser aportades pel govern català el març del 2009 durant l'aprovació de la llei de millores de les urbanitzacions construïdes entre els anys 1956 i 1981 i que lleis urbanístiques posteriors al 1981 van deixar-les en una certa il·legalitat. La nova llei inclou línies d'ajuts econòmics, tant per a les administracions locals, que han de presentar plans d'ordenació urbanística de l'àmbit d'acord amb la normativa vigent, com per als propietaris, concretament els majors de 65 anys i que tenen aquests habitatges com a primera residència. Els primers ajuts concedits el 2009 van ser de 9,9 milions d'euros per a 36 dels 130 municipis que van presentar un projecte urbanístic.
El barri de Can Borrull va ser legalitzat el 2007 i la setmana passada es va aprovar de forma provisional el pla d'urbanització de la zona amb un cost de 4 milions d'euros, 1,6 dels quals repercutiran en els veïns. Paral·lelament, també es va aprovar presentar-lo als nous ajuts del 2010 que concedeix la Generalitat.