Dues entitats volen utilitzar els solars buits de Terrassa per fer horts urbans
Massallé avança que l'Ajuntament donarà suport a la iniciativa a través de la signatura d'un conveni
En el marc del procés participatiu del pressupost, les dues entitats van impulsar la proposta Horts contra la crisi i pel medi ambient, en què es plantejava la necessitat d'engegar una política pública d'horts urbans dins la ciutat. Ho van fer amb dos projectes: crear una zona d'horts per a cada districte i promocionar els horts als balcons dels habitatges de Terrassa. Tot i que la proposta va ser la que va rebre més suport en la fase inicial del procés, les taules participatives no la van prioritzar. Per tant, no va arribar a la fase de votació de la consulta ciutadana.
Per això, la Cooperativa de Consum Responsable i el Gpenat van presentar una instància a l'Ajuntament i van enviar un missatge de correu electrònic als regidors de Medi Ambient i Sostenibilitat, Màrius Massallé, i d'Urbanisme, Carme Labòria. Sis mesos després de no haver rebut cap resposta, es van plantejar fer el primer hort urbà en un solar públic.
Amb aquesta acció es vol obrir als ciutadans aquests espais buits a causa de la crisi de la construcció. Segons els impulsors de l'experiència, caldria negociar amb propietaris el replantejament temporal o definitiu d'usos que no es materialitzaran i nous usos per a aquests espais, l'obtenció i la conservació de sòls públics. Les entitats tenen marcats una sèrie de solars privats i públics que es podrien utilitzar amb aquests fins. «Això es podria plantejar com un ús temporal, i hauria complert el seu objectiu», va explicar un dels portaveus de la iniciativa, Guillem Domingo. Es tractaria, doncs, de crear una xarxa ciutadana «d'espais verds productius socialment i agronòmicament, i sostenibles». A Terrassa hi ha dues zones d'horts públics que sumen en total unes 167 parcel·les. «Hi ha molta demanda», va afegir Domingo, que calcula que a Terrassa hi ha 876 persones que hi estan interessades.
El compromís
Massallé i dos tècnics van escoltar les peticions de les dues entitats. El regidor de Medi Ambient els va explicar que ocupar espais buits té «repercussions urbanístiques, ja que l'ús agrícola no està permès en aquests solars». A més, hi ha problemes amb la policia, ja que s'ocupen terrenys municipals o privats. Així mateix, va dir que, si la proposta de crear horts urbans als espais lliures tirés endavant, s'hauria de fer a través d'un concurs públic.
Tot i aquests inconvenients, Massallé veu de bon ull la iniciativa, però va advertir que l'Ajuntament ha de definir quin tipus de relació ha de tenir amb les entitats. Una possibilitat seria firmar un conveni. D'altra banda, els responsables de les entitats han de precisar quin serà el model de gestió. «Si això continua, haurem d'establir algun tipus de compromís o lligam per les dues bandes», va dir.
El primer solar públic ocupat
La primera acció de la campanya es va dur a terme el 22 de maig passat amb l'ocupació d'un solar públic on s'hauria d'haver instal·lat un equipament públic. Es tracta d'uns terrenys de 784 metres quadrats que estan situats entre els carrers Mare de Déu dels Àngels, Montserrat i Sant Valentí. Segons la Cooperativa de Consum Responsable i el Gpenat, fa uns nou anys que està buit, ja que es va cedir en el marc de l'operació de remodelació urbana lligada a la seu central de Caixa Terrassa, inaugurada el juny del 2001 i situada a la plaça Ricard Camí. Tot i això, està qualificat com a sòl destinat per a equipaments.
Les dues entitats ja han donat a conèixer als veïns l'objectiu de la seva iniciativa. Malgrat que alguns d'ells han donat suport a la creació d'un hort urbà, altres s'han queixat d'aquesta ocupació, segons han indicat els responsables municipals.