Les planes de la Selva i el Gironès, cada cop amb més valor ecològic
Els espais agrícoles tenen més interès ja que són espais d'una biodiversitat molt concreta
La fragmentació de les infraestructures, un dels grans perills
Les planes de la Selva i el Gironès s'han convertit en un lloc de pas vertical pel que fa a les infraestructures, però també representen la unió horitzontal entre els espais naturals de muntanya i els costaners. Amb una gran presència de zones agrícoles, que cada dia guanyen més pes dins els espais naturals, gràcies a una biodiversitat pròpia vinculada sobretot als cultius de secà, es tracta d'un espai intensament urbanitzat. Això ha contribuït a una desvaloració del patrimoni natural, molt lligat, d'una banda, als camps de conreu i, de l'altra, als cursos fluvials com el Ter i ambients humits com els estanys de Sils.
A la plana del Gironès, les zones amb més biodiversitat són les que hi ha associades als rius i rieres com el Ter, el Llémena o l'Onyar, amb els seus afluents. La presència d'aus i la vegetació de ribera en són els trets més destacables. D'altra banda, els espais agrícoles del sud de Girona o zones com les hortes de Santa Eugènia afavoreixen la diversitat d'espècies.
De la plana de la Selva, en destaca l'ús eminentment agrícola, amb turons de poca alçada com el volcà de la Crosa o els que hi ha al sud de Maçanet de la Selva. La proximitat amb els boscos dels massissos forestals del voltant també ajuda a completar hàbitats, així com les zones inundables com la Camparra o els prats de Sant Sebastià. Tots aquests espais estan sotmesos a una gran pressió antròpica, que, juntament amb un grau de protecció escàs, fa que les espècies característiques de la zona estiguin especialment amenaçades.