Al Parc dels Aiguamolls de l'Empordà, on disposen de dades des del 1982, tenen proves fefaents de l'escalfament global. Fins i tot han hagut de canviar alguns dels seus hàbits. Un exemple és el tractament contra les larves dels mosquits. Habitualment, aquesta intervenció es feia ben entrada la primavera, però des de fa un temps s'ha de fer al març i, segurament, en la pròxima campanya s'avançarà al gener perquè els mosquits hauran començat la posta abans, segons explica Eduard Marquès, el biòleg responsable del servei de control de mosquits del parc.

Espècies pròpies com el mosquit d'aiguamolls han anat ampliant el seu hàbitat, un fenomen darrere del qual hi hauria l'expansió de l'aigua de mar en detriment de les zones d'aigua dolça (com l'estany de Castelló) per culpa de l'allargament de les èpoques de sequera. “Això pot ser un efecte del canvi climàtic, però el que realment provoca canvis ràpids en la presència de noves espècies de mosquits és la gran mobilitat humana que tenim”, puntualitza Marquès.

Aquest aspecte de la globalització, afegit a l'increment de les temperatures –encara que sigui d'uns pocs graus–, fa que el mosquit tigre o altres espècies desconegudes per nosaltres fins fa poc, s'adaptin a latituds com la nostra quan fa pocs anys això hagués estat impensable. “Ara correm el risc que s'instal·lin aquí espècies africanes vinculades a la transmissió de malalties com per exemple la malària”, adverteix el científic.

A la foto, treballs de prevenció contra el mosquit tigre, a Blanes, en una imatge d'arxiu.