L'extracció dels llots tòxics començarà a principi del 2012
S'ha signat el conveni que permetrà portar els fangs contaminats del pantà de Flix a l'abocador municipal del Racó de la Pubilla
El mur de planxes que aïlla els residus al mig de l'Ebre està gairebé acabat, només falta el de la riba
Un milió de tones de fangs tòxics s'acumulen al pantà de Flix
L'inici de l'extracció dels fangs contaminats amb residus tòxics i radioactius que s'acumulen al fons del pantà de Flix, al riu Ebre, ja té data oficial: a principi del 2012. La va donar ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, durant una visita a les obres de descontaminació que va fer acompanyat pel conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder.
De fet, ahir es va fer un pas decisiu per tirar endavant aquest projecte adjudicat el 2008 a l'empresa FCC per 223,3 milions d'euros. Concretament, ahir es va signar un conveni a tres bandes entre la societat estatal Acuamed, responsable de l'actuació, l'Ajuntament de Flix i l'empresa Ercros arran del qual se cedeix a Acuamed l'ús de la fase III de l'abocador municipal del Racó de la Pubilla perquè hi puga dipositar els fangs contaminats que s'extraguen del pantà de Flix.
Tot i ser de titularitat municipal, aquest abocador està cedit en ús exclusiu a Ercros; per tant, calia el vistiplau de l'empresa per poder-hi portar els residus del pantà. A canvi, Ercros s'assegura la futura ampliació de l'abocador en una quarta fase. El conveni el van signar al Centre d'Empreses de Flix la presidenta d'Acuamed, Marta Moren; l'alcalde de Flix, Òscar Bosch, i el president d'Ercros, Antonio Zabalza.
Resoldre el tema de l'abocador era essencial per tirar endavant el projecte. “Era una de les peces fonamentals del trencaclosques”, va apuntar el mateix Puxeu, que va insistir que el “procés” està arribant al final. “Això s'acaba i s'acaba bé, per al riu, per a Flix, per a l'activitat industrial i per al país”, va afirmar.
Residus confinats
El cert és que després dels dubtes inicials (el projecte de descontaminació es va començar a gestar el 2004, es va adjudicar el 2008 i fins l'any passat no es va començar a treballar al riu) ara es comença a entreveure el final del procés, però encara queda molta feina per fer. La construcció del doble mur de planxes d'acer que confina els residus al mig del riu ja està pràcticament acabada, tot i que s'han deixat dues obertures per evitar problemes per la pressió de l'aigua i oscil·lacions del nivell. Aquest mur, ben visible al mig del riu Ebre, té aproximadament 1.300 metres de perímetre i s'ha construït amb planxes d'acer que fan 20 metres d'altura i que s'han clavat a una profunditat que oscil·la entre els 15 i els 20 metres. Ara bé, falten encara moltes altres actuacions.
Actualment es treballa als terrenys d'Ercros per construir un altre mur de contenció que protegisca les ribes del riu de possibles esllavissades quan comencen els treballs d'extracció, i que servisca alhora per completar el confinament dels residus. Les previsions són que aquest segon mur, d'uns 2 quilòmetres de longitud, estiga acabat entre setembre i octubre d'enguany.
Paral·lelament també s'han iniciat els treballs de demolició previs a la construcció de la planta de tractament dels llots contaminats que es farà també dins el polígon d'Ercros, fruit d'un altre conveni subscrit el juny de l'any passat entre Acuamed i l'empresa. En aquesta planta de tractament, segons apunten els tècnics, s'assecaran els fangs extrets del riu Ebre i posteriorment s'analitzaran i es tractaran en funció del tipus de residus. Així, per exemple, si es detecten metalls pesants, el tractament es fa amb calç, i si es tracta d'organoclorats, se'ls sotmet a un nou procés d'assecament.
Adequació de l'abocador
Una vegada oficialitzada la cessió de l'ús de l'abocador del Racó de la Pubilla, ara caldrà també començar els treballs d'adequació d'aquest abocador per emmagatzemar aquests residus prèviament tractats a terra, a la planta de tractament, i s'hi transportaran amb camions.
Totes aquestes actuacions seran paral·leles a l'execució de l'anomenat pla de restitució territorial, que inclou diverses obres valorades en 57 milions d'euros, destinades a garantir i millorar el subministrament d'aigua a totes aquelles poblacions situades riu avall de Flix que podrien ser afectades per un possible episodi de contaminació durant els treballs d'extracció.
Finals del 2014
Siga com siga totes aquestes actuacions està previst que finalitzen al llarg d'aquest any 2011, perquè l'inici de l'extracció puga començar, tal com anunciava ahir el secretari d'Estat, a principi del 2012. Es calcula que al llit del pantà s'acumulen fins a un milió de tones de fangs contaminats, fruit de l'activitat industrial d'Ercros, i les previsions són que els treballs d'extracció duren 22 mesos més. És a dir que en el millor dels casos la neteja del fons del pantà acabaria a finals del 2014.
A ningú se li escapa que és un projecte complex i que si acaba bé pot servir de referent internacional per a altres casos semblants que hi haja arreu del món.
Recoder s'estrena
La visita ahir a les obres de descontaminació de l'embassament de Flix va ser la primera vista oficial del conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, a les Terres de l'Ebre, i es va mostrar molt sensibilitzat amb el tema. “És un projecte fonamental perquè afecta el riu, el territori i el país”, va afirmar Recoder, que va assegurar que quan finalitze el projecte l'aigua del pantà de Flix complirà tots els estàndards de qualitat que “ens permetran retornar a la situació de fa més de cent anys, abans que comencés l'activitat industrial”.
Tant Recoder com Puxeu i el mateix alcalde de Flix es van mostrar satisfets pel bon ritme que segueixen actualment les obres, mentre que el president d'Ercros, Antoni Zabalza, també va voler dir-hi la seua i va destacar la col·laboració entre el sector privat i el públic per tirar endavant el projecte de descontaminació, “un projecte únic al món”, va remarcar.
Zabalza va assenyalar que la seua empresa està immersa en el procés de “transformació industrial” que viu el país per buscar un equilibri entre la rendibilitat econòmica i el respecte al medi ambient. “A Europa no té cabuda cap empresa que no siga un 100% respectuosa amb el medi”, hi va afegir.
Pla local
El procés de descontaminació del pantà de Flix inclou rigoroses mesures de protecció i seguretat. Una d'aquestes mesures és el pla de restitució territorial, desenvolupat conjuntament pel Ministeri de Medi Ambient i Medi Rural i Marí i la Generalitat de Catalunya, que puja a 57 milions d'euros d'inversió i que comprèn un total de 71 municipis de les comarques del Baix Ebre, el Montsià, el Priorat, la Ribera d'Ebre i la Terra Alta. Tots són municipis situats a menys de 15 quilòmetres del riu Ebre i aigües avall de Flix.L'objectiu del pla és garantir l'abastament d'aigua de qualitat a aquests municipis, que sumen una població global d'uns 185.000 habitants. El 2010 Acuamed va posar a licitació catorze actuacions incloses en aquest pla per un import de 8,6 milions d'euros, de les quals se n'han adjudicat deu. Durant aquest 2011 es posaran a licitació 30 projectes més amb una inversió prevista de 26,2 milions d'euros més. Ahir el secretari d'Estat de Medi Rural i Aigua, Josep Puxeu, va assegurar que aquest 2011 s'hauran adjudicat i executat prop d'un 80% de les obres previstes en el pla de restitució, i que la resta d'obres que quedaran pendents formen part d'una segona fase que no és tan prioritària i que, per tant, no va tan lligada al procés d'extracció dels llots tòxics. Entre les obres previstes s'inclouen la construcció de dipòsits, depuradores i també els polèmics pous de Vinallop, que han de garantir el subministrament d'aigua potable al Consorci d'Aigües de Tarragona (CAT) en cas d'un episodi de contaminació.
