Medi ambient

I si avui tornés a nevar?

Es compleix un any del temporal i l'apagada

Tot i haver millorat aspectes, la percepció és que es repetiria bona part del desastre

Just un any després de la nevada del 8 de març del 2010, és obligat preguntar-se quins serien els efectes si avui es tornés a produir un temporal de les mateixes característiques de vent i neu. O sigui, què es va aprendre de la lliçó. Segons els comentaris i percepcions generals, que s'han anat desgranant aquests darrers dies en els diversos reportatges que ha publicat aquest diari, la sensació és que s'ha millorat sobretot en els aspectes tècnics. S'apunta que estem més preparats, i que l'experiència viscuda fa dotze mesos serviria per enfrontar-se millor a la situació. Però una altra cosa és predir com reaccionarien les administracions i, sobretot, la població. I l'escepticisme general també fa imaginar en molts casos que, davant d'una nevada igual, tot es repetiria exactament en els mateixos paràmetres.

Les vies de comunicació

Gran part del col·lapse viari a les carreteres gironines va ser perquè milers de ciutadans, a mesura que la nevada avançava, es van llançar a la carretera per arribar a casa com abans millor. Això no va fer res més que precipitar el caos. Probablement, molts dels que fa un any van haver de passar la nit al cotxe o en pavellons avui s'ho pensarien dues vegades abans d'agafar el vehicle. Però el col·lapse hi seria igualment. Ni les carreteres ni la xarxa ferroviària estan preparades per situacions semblants, i no es pot demanar un batalló de màquines llevaneus per servir només en circumstàncies tan excepcionals com aquella. Fan molta més falta a muntanya.

Coordinació i avisos

El que obligatòriament sí que hauria de millorar és la coordinació entre administracions i els protocols de seguretat davant els avisos meteorològics. En aquest sentit, s'ha mantingut el sistema d'informació als ajuntaments, als quals s'envia per fax les prediccions del Servei Meteorològic de Catalunya. Però pel que fa a la informació adreçada als alcaldes, es va canviar el sistema per acotar més els criteris d'enviament, de manera que rebin només els que poden afectar el seu territori, especificant també de quin nivell és el risc. Pel que fa als municipis, alguns no tenien redactat el seu pla d'emergències, i dels que han de tenir el Neucat –el pla centrat només en nevades– encara n'hi ha que un any després no l'han redactat. La caiguda de molts dels sistemes de telecomunicació tampoc no va ajudar en la gestió del temporal. Els repetidors depenien també del subministrament elèctric, i una apagada tornaria a afectar sistemes de comunicació com els mòbils.

Línies elèctriques

De fet, un cop va deixar de nevar i l'endemà es va superar el col·lapse viari, el gran problema va ser el subministrament elèctric. Difícilment la nevada de fa un any persistiria tant en la memòria col·lectiva si la gent hagués recuperat la llum al cap de poques hores. Les anècdotes de la gent que es va quedar atrapada a la carretera no van ser res si ho comparem amb el que havia de venir després: manca total de subministrament elèctric desenes de milers de famílies, sobretot de les comarques costaneres. Pèrdues multimilionàries a les empreses, cues per comprar pa i llums de càmping gas, gent sense aigua corrent... De cop i volta, havien desaparegut tots els luxes de la vida moderna. Passades unes primeres hores en què ningú –ni la mateixa companyia Endesa– no coneixia l'abast del desastre elèctric, es van trigar dies a restablir provisionalment el subministrament al 100% dels afectats. Segons la mateixa Endesa, en la reconstrucció s'han utilitzat reglaments i materials més moderns, que evitarien que en cas d'una nevada semblant es tornessin a produir els mateixos efectes. En tot cas, una de les demandes dels ajuntaments ha estat disposar ràpidament de grups electrògens quan hi hagi apagades d'aquesta mena. Tot i que s'hi està treballant, encara falta acordar entre companyia i ajuntaments on s'haurien de destinar.

Els boscos

La destrossa dels boscos és encara perfectament visible. Una altra nevada difícilment podria ocasionar altra vegada cap gran trencadissa, perquè la massa forestal ja va quedar completament trinxada l'any passat. És el cas de les comarques de muntanya, on els desperfectes no van ser tan greus, perquè els boscos ja havien patit els efectes de la llevantada de feia poc més d'un any abans. Afavorir una gestió forestal activa seria, segons els implicats, l'única manera de minimitzar els efectes de les inclemències meteorològiques.

En tot cas, i només per una qüestió estadística, hauran de passar uns quants anys abans no hi torni a haver una nevada com la del 8 de març.

46.000
peticions
d'indemnització ha rebut la companyia Endesa.
200.000
famílies
com a mínim es van veure afectades per l'apagada.

Descarregueu al web el diari de fa un any

“Neu i caos” vam titular a la portada d'El Punt l'endemà de la forta nevada d'avui fa un any. Una fotografia de Manel Lladó, realitzada a la plaça Marqués de Camps de Girona en un dels moments de màxima precipitació, il·lustrava la notícia a tota plana. Malauradament, els exemplars d'El Punt d'aquell dia no van poder arribar a moltes poblacions a causa de la neu a les carreteres. Un any després, us oferim la possibilitat de descarregar-lo gratuïtament a través del web del diari: www.elpunt.cat.

Més brigades per aquest estiu a les Gavarres

Un dels problemes que s'entreveuen és la finalització de les ajudes i subvencions, sobretot pel que fa a la neteja dels boscos. En poques setmanes s'acabaran els treballs en propietats privades que va subvencionar l'anterior Departament de Medi Ambient, i l'esforç que es va fer l'any passat creant desenes de brigades per netejar boscos i lleres de rius difícilment es repetirà enguany. Malgrat tot, encara quedaran iniciatives en marxa. Per exemple, el Consorci de les Gavarres ha iniciat un nou pla d'ocupació per realitzar treballs forestals. Aquest pla s'està finançant pel Servei d'Ocupació de Catalunya, del Departament de Treball i també del Fons Social Europeu. D'aquesta manera el Consorci de les Gavarres hi aporta la direcció, coordinació, formació i subministrament de material. El projecte va començar el febrer i durarà sis mesos, durant els quals s'ha format una brigada de cinc persones –que estaven desocupades– i que s'encarreguen del manteniment de finques de titularitat pública d'aquest espai natural. Algunes de les tasques fan referència a la recuperació d'elements patrimonials, però bona part dels treballs es concentraran en l'arranjament dels danys de la nevada per prevenir incendis. Actuaran en zones com Can Vilallonga, a Cassà; Sant Cebrià dels Alls, a Cruïlles; o la rectoria de Fitor, de Forallac. L'any passat diverses brigades van treballar en l'espai natural de les Gavarres.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.