l'entrevista
“La manca de soroll és un element més de qualitat”
Fins fa poc, l'acústica ha estat la germana pobra de les contaminacions. Si presentaves al·legacions a un projecte basades en l'excés de soroll ningú no t'escoltava. Què ha canviat?
Hi havia altres prioritats. En el món industrial la causa que la contaminació acústica hagi passat a un primer pla ha estat l'exigència cada vegada més elevada que el soroll i les vibracions (són la mateixa família) no afectin la salut dels treballadors. Hi va haver una experiència determinant a Cleveland, a la factoria Ford, on es va detectar que els treballadors havien perdut una gran part de la capacitat auditiva i d'un dia per altre els van obligar a modificar tot el procés.
I en l'àmbit social o de salut pública?
Això ha anat molt més endarrerit. Fins fa poc ni tan sols hi havia normativa. A Catalunya vam ser pioners en aquest aspecte amb una mena de tastet o cadastre sònic de tots els municipis, una cosa molt senzilla però que ens va permetre saber on ens trobàvem. A partir d'aquí la llei espanyola i les directrius europees han anat elevant el nivell d'exigència i això ha acabat en una llei que estableix que tots els municipis han de tenir el seu mapa acústic.
El tenen?
La veritat és que poc més d'un terç dels municipis catalans el tenen. La llei estableix uns terminis laxos, ja que reconeix la dificultat de dur-ho a terme. Això vol temps i mitjans i s'hi arriba a poc a poc.
Per què serveix un mapa acústic?
És una eina complementària a un pla d'urbanisme que et determina el soroll de cada zona i llavors l'ajuntament decideix quins serveis hi han d'anar i quins no. Serveix per evitar, per exemple, que una escola es construeixi massa a prop d'un línia ferroviària i els mestres hagin de cridar quan passa un tren. Amb el mapa a la mà els ajuntaments poden planificar millor l'urbanisme.
Vostès han fet estudis de la capacitat auditiva dels alumnes de les escoles de Girona. Quins resultats n'han tret?
En les escoles més exposades al soroll la pèrdua de capacitat auditiva dels alumnes és enorme. Quan a nens de sis anys els baixa la capacitat auditiva dos o tres punts la cosa és greu, i això ho hem detectat en algunes escoles.
El soroll afecta altres aspectes de la salut?
Està demostrat que a partir de 60 o 65 decibels es produeixen efectes negatius. També depèn de si el soroll és continuat o d'impulsos, o sigui de les característiques del soroll. És un tema complex i novedós. Hi ha estudis fets aquí que han demostrat una correlació entre la contaminació atmosfèrica i les malalties cardiovasculars. Nosaltres hem fet el mateix relacionat amb el soroll en un estudi de què encara no hem acabat el processament de dades. Hem observat que hi ha correlació entre el soroll i les malalties cardiovasculars, tot i que encara no estem en condicions de dir quin és el percentatge d'aquesta correlació. El soroll afecta la pressió arterial, el ritme cardíac i augmenta la sensació de cansament i d'estrès. No hi ha dubte que la manca de soroll és un element més de qualitat de vida.
Les principals fonts de soroll?
En l'àmbit territorial, les infraestructures. Carreteres, autopistes, línies de tren, aeroports... Nosaltres hem fet un estudi de l'aeroport de Girona i la llengua d'afectació acústica és de 17 quilòmetres, una distància considerable.