“El minitransvasament ha fet guanyar aigua a l'Ebre”

Em va trucar el conseller Recoder, que tenia interès a parlar amb mi. Vam veure'ns, em va fer la proposta i la vaig acceptar. No hi comptava, però tenia la referència d'UDC, en què milito, i del mateix Duran, segons em va dir, i se la va fer seva.

Ho comprenc, però no ho comparteixo. Per dirigir un ens no és una condició necessària ser del territori. Entenc que, en una qüestió tan vinculada a l'Ebre, desitgin que el president en sigui –jo probablement també ho voldria en qüestions del meu territori–. Però els actius que cal tenir en compte per valorar si algú és idoni per a un càrrec han de ser més aviat la voluntat o la sensibilitat per conèixer i compaginar els interessos del territori, i en això també pot ser bo algú que hi estigui desvinculat. En aquest sentit, puc dir a la gent de l'Ebre que estigui tranquil·la, ja que el president del CAT complirà les expectatives.

El CAT està del tot sanejat econòmicament; les inversions s'han previst a curt i llarg termini, i són assumibles perquè l'endeutament sigui el normal per a un ens que subministra aigua a les comarques de Tarragona a través de 400 quilòmetres de xarxa, 23 estacions de bombeig, més de 40 dipòsits... Això comporta un pressupost important i un endeutament lògic, que és assumible a mitjà i llarg termini tal com està plantejat. Encara més: l'exercici anterior s'ha tancat amb un romanent que passa a ser reserva, en ser una entitat sense ànim de lucre, un superàvit simbòlic per al pressupost que belluguem, però superàvit al cap i a la fi. Fins avui, els comptes estan esplèndids, tot i que òbviament caldrà prioritzar les inversions pendents.

La bàsica és fer un subministrament d'aigua contingut, és a dir, que no requereixi més captació, per mitjà d'una política d'estalvi, així com una continència en el cost i la preservació de la qualitat, que és un factor important. Som titulars i paguem una concessió que no utilitzem ni ens plantegem superar perquè el consum el contenim, i les demandes que se'ns fan són assumibles per aplicar les polítiques de pedagogia de l'estalvi i la reutilització. Dit això, totes les que afavoreixin menys captació seran positives, sobretot per a l'Ebre, tot i que aquí hi podem fer poca cosa.

Que la concessió del CAT suposa problemes per al riu no és una realitat. És més, el minitransvasament ha fet guanyar aigua a l'Ebre. La captació del CAT no supera l'estalvi que han generat les infraestructures per fer-lo possible, ja que la impermeabilització dels canals a través dels quals es fa va suposar un estalvi de sis metres cúbics per segon, quan la concessió és de quatre. Tot el que podem ho estalviem, a més: si tot això es fes riu amunt, que és on es genera el problema, el cabal mínim estaria solucionat.

Per llei, el CAT no pot subministrar aigua a cap municipi que no sigui de la demarcació, així que no es pot fer. Hi va haver un projecte per connectar-se amb Barcelona el 2002, però Recoder ha deixat clar que està descartada. I també la del Roine. De la concessió actual de quatre metres cúbics per segon n'usem una mitjana que no arriba a tres. Tenim, doncs, prou concessió per abastar-nos, no sols en les necessitats actuals, sinó també en d'altres de possibles consorciats que ens ho demanin. Ara mateix no pensem en una interconnexió per tenir aigua alternativa d'aquestes altres conques, pel seu elevat cost i perquè demanarien reversió, i això no tindria cap sentit.

Per descomptat que sí. Remenar els llots pot aportar contaminació de sals pesades i substàncies tòxiques, però els sistemes que té el CAT a la planta de depuració són excel·lents, i tot es controla per duplicat o per triplicat, per evitar el risc d'una contaminació que passi a la xarxa. I hi ha altres laboratoris que ho controlen, alguns gestionats per la URV, amb captacions d'intensa periodicitat. Ara no tenim cap senyal que hi hagi una contaminació derivada dels fangs, ja que, si bé en qualsevol avinguda pugen els índexs, mai han passat de la fase d'alerta. Al final, a més, hi ha un pla d'emergència que assenyala un pla d'acció, la necessitat de comunicació i la posada en funcionament, de manera esglaonada, dels serveis de prevenció. Fins ara, afortunadament no s'ha disparat, però en una situació així està garantit que a la xarxa no hi passaria ni una gota d'aigua contaminada.

Ara mateix l'aigua que surt per l'aixeta té una bona qualitat per al consum humà. Una altra cosa és que hi hagi gent amb prejudicis per beure'n, però compleix perfectament la definició d'incolora, inodora i insípida.