medi ambient
Incertesa pel futur de Can Vilallonga de Cassà de la Selva
La finca és de la Generalitat i la gestiona el Consorci de les Gavarres, però el conveni s'acaba l'any que ve
L'objectiu és fer-hi un centre d'interpretació, recerca i divulgació, i les dues parts estan negociant
Can Vilallonga és una de les joies de la corona de les Gavarres. Aquesta finca, dins el terme municipal de Cassà de la Selva, és propietat de l'Incasòl. Aquest organisme, dependent del Departament de Territori i Sostenibilitat, va cedir-ne la gestió al Consorci de les Gavarres el 2002 per un període de deu anys, amb l'objectiu de revitalitzar l'espai i convertir-lo en una de les seves seus a l'espai natural. El conveni s'acaba a mitjan 2012 i, malgrat que ja fa mesos que hi ha converses, sembla que la voluntat és garantir que la finca continuï sent d'ús públic: “Hem parlat amb la gent de la Generalitat, ens han escoltat i sembla que hi ha sensibilitat i bona voluntat per arribar a un acord”, ha explicat el president del Consorci, Josep Espadalé.
L'objectiu és intentar arribar a un acord superior als deu anys de l'anterior conveni, i així poder desenvolupar tot un pla estratègic a la finca. A més, des del Consorci es vol intentar signar-lo al més aviat possible, perquè si es demora més enllà de l'estiu es perdria una subvenció. Es tracta de 56.000 euros del pla únic d'obres i serveis, que servirien per fer el projecte de redacció del futur centre d'interpretació de les Gavarres, que es vol fer precisament a Can Vilallonga. Aquest centre vol ser un punt d'informació i un espai de formació d'oficis del bosc, i també és previst que hi hagi activitats de recerca en conveni amb la UdG, per avaluar la incidència de la capa d'ozó en sistemes mediterranis. La finca entrarà dins els espais de bé cultural d'interès nacional, gràcies als aqüeductes i la infraestructura relacionada amb l'aigua, que s'ha restaurat recentment.
Usos forestals i escolars
Can Vilallonga representa el 50% del total de la propietat pública dins l'espai natural protegit de les Gavarres. De fet, un 98% del massís és de titularitat privada. A la finca, actualment s'hi fa gestió forestal –amb proves pilot del suro, ramats pasturant per a prevenció d'incendis...– i activitats educatives de descoberta de l'entorn. En dos anys hi han passat gairebé 5.000 alumnes.
La compra va servir per frenar urbanitzacions
La Generalitat, a través de l'Incasòl, va adquirir Can Vilallonga l'any 1985 per uns 66 milions de pessetes. Joan Antoni Solans, antic director d'Urbanisme, va ser el que va promoure'n la compra, un cop que el Banc Atlàntic tragués la meitat de la finca a subhasta: “Ens va semblar prudent apostar per la finca, perquè ens semblava que tenia interès i que s'hi podria posar en marxa un pla de gestió forestal” centrat en el suro. Així es va fer, i es va arreglar la casa i la bassa adaptada per als bombers en cas d'incendi. A més, així es va voler evitar una urbanització com les que s'havien fet a Calonge o Santa Cristina, i que causaven molts problemes a l'administració: “Seria delicat que es perdés la finca, perquè té molt d'interès”, conclou Solans.