Les condicions per a fondeig a les platges s'endureixen
La Generalitat obliga a posar ancoratges ecològics on al fons marí es conservin alguers de posidònia
Es vol preservar aquesta espècie i d'aquí a cinc anys s'hauran de canviar tots els morts
Des del mes de maig que a les platges de la Costa Brava han tornat a aparèixer les boies per amarrar-hi les embarcacions. No hi ha prous ports nàutics per encabir-hi les barques recreatives i les boies flotants a les badies han permès afegir capacitat durant els mesos punta de l'estiu. Les boies es subjecten amb els morts, unes estructures sovint de formigó que es dipositen al fons marí, una pràctica que té un gran impacte sobre l'ecosistema marí, sobretot perquè destrueix les praderes de posidònia. Aquesta ha estat una de les denúncies principals que ha fet sempre l'associació Salvem el Crit-Arítjol, que pressiona per millorar la regulació de les boies, sobretot a la Costa Brava centre. Per això han filmat vídeos on es veu l'estat del fons marí davant de la costa –com ara a la platja de sa Tuna de Begur– i com s'han degradat les praderes de posidònia. Aquestes filmacions les han entregat a la Generalitat i als ajuntaments pertinents, i també n'han fet projeccions públiques.
Eulàlia Gili, una de les portaveus de l'entitat, denuncia que no s'han canviat moltes de les pràctiques que han ocasionat aquests danys: “Cada any ha anat creixent el nombre de barques que amarren, i molt sovint els concessionaris posen més boies de les que toquen.” Els concessionaris que gestionen aquests amarraments ho fan a través dels plans d'usos que aproven inicialment els ajuntaments i en última instància la Generalitat. A banda de la proliferació de barques, Gili es queixa de les conseqüències dels sistemes de fixació de boies al fons marí. Enguany, la Generalitat ha fet cas a algunes de les seves peticions i s'han introduït canvis en els plans d'usos. “Per primera vegada la Generalitat fa una norma perquè hi hagi una protecció real del fons marí”, ha dit.
Nous sistemes de fixació
Entre les principals novetats, hi ha l'obligatorietat que totes les boies tinguin una boia petita intermèdia per evitar que la cadena entre el mort i la superfície s'arrossegui pel fons marí. Aquesta és una de les principals causes de molts desperfectes a aquest ecosistema, sobretot quan hi ha posidònia. D'altra banda, les condicions que ha incorporat aquest any la Generalitat també preveuen que si les boies es posen en zones on hi ha alguers, l'ancoratge de fixació amb el fons ha de ser ecològic. Això vol dir descartar morts de formigó en favor d'altres elements de tipus cargol: o sigui, que no xafen el terra, si no que pel fet de ser punxeguts s'hi claven sense afectar al seu voltant. I finalment, obliga a substituir els morts per aquests sistemes ecològics en un termini de cinc anys.
Gili ha valorat positivament aquests canvis, inclosos –per exemple– en els plans de Palafrugell i Begur, però ha alertat que hi ha concessionaris que no estan complint les condicions. Si es detecten casos, els concessionaris poden perdre els drets i haver de pagar sancions.
LA DATA
Davant la falta de normativa, un manual de bones pràctiques
L'associació Nereo va redactar l'any passat un manual de bones pràctiques ambientals en les concessions de boies de fondeig, per encàrrec de l'Ajuntament de Palafrugell. L'entitat, que s'ha caracteritzat sempre per la lluita a favor de la preservació del fons marí, destaca en l'informe que no hi ha cap normativa ambiental per regular les empreses dedicades a la col·locació de boies. Per reduir precisament la pressió sobre les praderes de posidònia, Nereo recomana diverses possibilitats. Una és posar boies intermèdies per evitar que les cadenes del tren de fondeig s'arrosseguin pel fons, tal com obliga ara la Generalitat. I en el cas dels morts, recomanen que tinguin forats i formes irregulars, com les roques, perquè així simulin elements naturals i s'hi pugui desenvolupar vida. En els casos en què hi hagi posidònia al fons marí, aposten per eliminar els morts de formigó. Si el substrat és tou, existixen mètodes de fondeig ecològics, com ara el cargol i altres estructures punxegudes.
La Generalitat té les competències sobre costes
Una de les queixes de Salvem el Crit-Arítjol ha sigut sempre la proliferació d'embarcacions prop de les platges i cales de la Costa Brava. Segons l'entitat, moltes zones de bany –sobretot les menys concorregudes– no estan delimitades per cap sistema de boies, i això provoca una col·lisió amb els drets de qui es vol banyar. A banda, denuncien que en moltes platges s'acaben col·locant més boies de les que l'Ajuntament autoritza.
