Menys llenya al foc
·
Els boscos són menys inflamables, tot i no completar-se la neteja de les zones afectades per la nevada
Les pluges fan preveure una campanya tranquil·la
“Efectivament, podem dir que hem tingut sort”. El director general de Medi Natural, Josep Escorihuela, respira mínimament tranquil en l'inici de la campanya de prevenció d'incendis, ja que l'episodi de pluges que ha tingut el país aquesta primavera segurament permetrà minimitzar les mancances en la neteja dels boscos. La nevada del març del 2010 va afectar greument 35.000 hectàrees de massa forestal, de les quals hores d'ara només se n'han pogut netejar menys de la meitat: unes 16.000. Afortunadament, el temps transcorregut des de la trencadissa d'arbres, combinat amb una de les primaveres més humides dels darrers anys, ha provocat que bona part del combustible pendent de ser recollit s'hagi començat a descompondre i, per tant, no pot cremar.
La nevada del 8 de març de l'any 2010 va afectar 147.871 hectàrees de bosc, la majoria de les quals (unes 90.000) a les comarques gironines. De totes elles, 35.000 tenien una afectació greu, amb més del 50% del bosc malmès. L'anterior govern va garantir la neteja dels camins d'accés, els punts d'aigua i les zones de seguretat de tot el territori, com també la neteja de 7.000 hectàrees amb una inversió directa. A més, es va subvencionar els propietaris de boscos per netejar-ne 9.000 més.
Pendents del cel
“S'han fet els deures”, assegura Escorihuela, que no es vol deixar endur per l'optimisme. Perquè, deixant de banda la intencionalitat o la negligència humana, ara ja tot depèn del temps: “La situació actual és còmoda [el nivell d'alerta és mínim a tot el país], perquè ha plogut bastant i els boscos tindran un bon grau d'humitat fins a principis de juliol. Si plogués una mica més podríem salvar el juliol, que és l'època de més sol, i tindríem molta cosa feta. En canvi, si vénen tres dies de vents del desert amb calor i humitats per sota del 20%, patirem, perquè un incendi podria arribara a fer una destrossa increïble”.
El director de Medi Ambient creu que la sensibilització dels ciutadans en qüestions de prevenció ha millorat molt, però alerta que no es pot abaixar la guàrdia i dóna un detall: s'ha comprovat que, com més retencions de trànsit, més incendis. “Només una burilla mal apagada pot fer molt de mal”. Amb tot, Escorihuela no pateix excessivament pel fet que no s'hagi pogut netejar tota la massa forestal més afectada. “Molt combustible s'està descomponent. Un foc en aquestes zones no tindria més violència o propagació sinó únicament més durabilitat. Per tant, si es declarés un incendi en una d'aquestes zones, caldria controlar-lo i deixar que cremés”.
Un altre expert en la matèria, el responsable de l'àrea d'incendis forestals i territori del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Eduard Plana, adverteix que en les zones on encara no s'ha intervingut no tot serà tan fàcil: “El volum de combustible no ha canviat, però les seves condicions, sí. Els troncs i branques caiguts poden connectar estrats i fer que les flames de terra, per exemple, arribin fàcilment a les copes dels arbres”. Però Plana sí que certifica que la neteja de boscos s'ha fet “de manera adequada, prioritzant-la en funció del risc d'incendi i l'accessibilitat”.
Neteges particulars
Des del Consorci Forestal de Catalunya, l'organisme que agrupa els propietaris de boscos, s'apunta que la quantitat d'hectàrees condicionades podria ser lleugerament superior a les 16.000, ja que alguns propietaris han procedit a fer la neteja, tot i quedar al marge de les subvencions, motiu pel qual no n'han hagut de fer cap notificació. El responsable de l'àrea tècnica del consorci, Josep Maria Tusell, recorda que aquestes tasques són molt costoses: “Netejar una hectàrea pot costar entre 1.500 i 3.500 euros, i les subvencions no cobrien el 100%, sinó que era un cofinançament. Ara cal continuar netejant durant els pròxims anys”. Tusell pronostica que la retirada de combustible ajudarà que els focs “siguin petits i es puguin controlar bé”, mentre que preveu que als indrets del Montnegre, les Gavarres i Cadiretes –les zones més afectades– on no s'ha pogut treballar “hi pot haver molts problemes per controlar el foc”. Amb tot, el representant dels silvicultors catalans coincideix amb l'administració en el pronòstic per aquesta temporada: “L'estat hídric dels boscos serà bo, com a mínim, fins als primers dies de juliol. Això sí, amb el foc mai se sap”.
LES XIFRES
LES FRASES
Una futura “bomba de rellotgeria”
Tot i que l'inici de la temporada de prevenció d'incendis resulta esperançador, els experts tenen el cap fred i saben que la situació canviarà. Hi ha un seguit de factors que, segons explica el responsable de l'àrea d'incendis forestals i territori del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, Eduard Plana, fan pensar en un futur molt més complicat: “D'una banda, estem veient que processos que evitaven l'acumulació de combustible al bosc, com la ramaderia o l'extracció de fusta, cada cop són menys comuns perquè no són rendibles. El canvi climàtic, amb la pujada de les temperatures, tendeix a ampliar el període de màxim risc d'incendis. Si s'hi afegeix que els boscos cada cop són més transitats, vol dir que cada cop hi ha més risc. Això, a la llarga, afavorirà una situació de bomba de rellotgeria que podria provocar grans incendis”.
