El sòl pendent d'urbanitzar a les comarques gironines dobla el que ja està edificat

La dependència del vehicle privat continua sent un dels trets característics de les comarques gironines, amb un ús superior a la mitjana catalana. Segons les dades del 2007, a la demarcació hi havia més de 371.600 vehicles, amb una mitjana d'uns 520 cotxes per cada 1.000 habitants. De fet, si les comarques gironines representen al voltant del 9% respecte al total de Catalunya, pel que fa a població i magnitud econòmica, la quantitat de turismes puja fins a un 11,5%. La mitjana de cotxes a Catalunya per cada 1.000 habitants és de 462, una xifra que supera cada comarca gironina. Només la Selva i la Cerdanya estan per sota els 500 vehicles per cada 1.000 habitants, i l'Alt Empordà és on la xifra és major, de 555. Això influeix en els accidents, i al Gironès és on se'n van produir més, segons les dades del 2006, i és també on es van fer més desplaçaments amb el vehicle privat, més de 113.000. Pel que fa a la contenció comarcal, que indica la relació entre els desplaçaments dins la comarca i els totals, totes les comarques estan per sobre el 60%, si bé la Selva és la que té un valor més alt –72,2%– i l'Alt Empordà, la que el té més baix –62,4%–. Finalment, l'informe destaca també els metres de carretera per cada quilòmetre quadrat de superfície comarcal. El Gironès, amb 373, és de molt la comarca capdavantera, seguida de la Selva i la Garrotxa, amb 266. El Ripollès és on aquest valor és més baix, situant-se per sobre els 167 metres, dos menys que el valor de la Cerdanya.

L'informe també calcula la quantitat d'emissions de CO2 que hi ha a les comarques gironines i el balanç respecte a la capacitat d'absorció del terreny rústic. Les xifres indiquen que es generen 6 milions de tones de CO2 i que, en canvi, el territori només n'absorbeix una mica més de 2,1 milions, de manera que es genera un dèficit que supera els 3,8 milions. El Gironès és la comarca que emet més diòxid de carboni, 1,4 milions, i en canvi només n'absorbeix 199.000 tones, i és la que té una balança negativa més gran, d'1,2 milions. L'Alt i el Baix Empordà i la Selva també superen el milió de tones emeses, mentre que la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany sumen 1,1 milions entre totes quatre. A l'altre costat, l'Alt Empordà, el Ripollès i la Selva són, per aquest ordre, les comarques amb més capacitat d'absorció. Només la Cerdanya i el Ripollès són comarques amb balances positives, que absorbeixen més del que emeten. Per tot plegat, les comarques gironines requeririen 1,7 vegades més de superfície per compensar aquest desequilibri.