El sòl pendent d'urbanitzar a les comarques gironines dobla el que ja està edificat

L'Alt Empordà i la Selva tenen la previsió de creixement més elevada, i el Baix Empordà, la més baixa

En totes les comarques el creixement urbanístic previst és superior al 100%, però oscil·la del 106% del Baix Empordà al gairebé 149% de l'Alt Empordà, fet que situa la mitjana per sobre del 123%. Per tant, si s'arribés a desenvolupar tot el que els municipis tenen previst en els seus planejaments, la superfície edificada a les comarques gironines seria més del doble de l'actual.

D'altra banda, la suma del sòl urbà més l'urbanitzable representa un 8,5% respecte del sòl rústic. El Baix Empordà i la Selva, amb el 18 i el 13%, i la Garrotxa i el Ripollès, amb el 3 i el 2% respectivament, són els dos extrems. El grau de protecció d'aquest sòl rústic és un altre dels elements estudiats. Els parcs naturals, els espais PEIN i les altres figures de protecció del territori representen en la majoria de comarques valors del 30 al 40% del total del sòl. El Baix Empordà és el que en té més, un 63%, i el Pla de l'Estany, el que en té menys, tan sols un 6%, en unes dades que l'informe creu que han de servir per intentar dotar de més protecció el territori, i més considerant els creixements urbanístics previstos.

La densitat urbanística també canvia considerablement en funció de la comarca. Si es té en compte el número d'habitatges respecte a les hectàrees de sòl total, només la Selva, el Baix Empordà i el Gironès superen la xifra d'1. En canvi, si es compara només amb les hectàrees urbanes, les comarques s'anivellen, i el Gironès és on hi ha una major compactació, amb 31 habitatges per hectàrea. La Cerdanya és on la xifra és menor, amb només 18.

Les conclusions
De tot el reguitzell de dades que inclou l'informe, al final l'equip redactor fa una sèrie de conclusions. Si bé totes les dades són d'abans de la crisi, reflecteixen una època «de l'opulència». Una de les primeres conclusions són les dues velocitats a què es desenvolupen les comarques gironines, tant pel que fa a concentració d'activitat econòmica com de població: per una banda, l'Alt i el Baix Empordà, la Selva i el Gironès tenen comportaments similars en molts aspectes; i que alhora són molt diferents dels que es poden veure en un segon grup, format per la Cerdanya, el Ripollès, la Garrotxa i el Pla de l'Estany. Això representa un risc per a la sostenibilitat de la demarcació, segons l'informe. L'excessiva dependència dels sectors de serveis i la construcció, sobretot en les comarques del primer grup, els pot representar un problema afegit en la crisi actual. També es destaca que l'economia és «ineficient ambientalment», amb temes com ara l'ús d'energies renovables, i que la descentralització residencial s'està dirigint cada vegada més cap als municipis de menys de 5.000 habitants, fet que consideren que hauria de fer apostar encara més pel transport públic, per no haver de construir gaires més infraestructures. Aquest factor, a més, pot afavorir la pèrdua de personalitat d'aquests pobles petits.

PUNTS A FAVOR

Alt Empordà
És on l'ús del cotxe és menor (un 40,8% dels desplaçaments)
Bona relació entre immigrants i aturats
Baix Empordà
Té el percentatge més alt de superfície protegida (63%)
Preveu un creixement urbanístic moderat
El pes de la construcció sobre el PIB és més baix que la mitjana catalana
Cerdanya
Consum moderat d'aigua, residus i electricitat
És el territori amb més capacitat d'absorció de CO2
Fragmentació baixa i alta connectivitat
Garrotxa
Equilibri entre els diversos sectors del PIB
Tots els municipis tenen l'Agenda 21
Elevat grau de protecció del territori
Gironès
Té el percentatge més alt de col·laboració social en la recollida selectiva (40%)
És on es consumeix menys energia per habitant
La compacitat (habitatges per hectàrea urbana) és la més alta
Pla de l'Estany
El pes de la construcció és el més baix de la demarcació, i és on fan falta menys anys per pagar un habitatge
És on hi ha menys casos d'atenció social per maltractaments o problemes econòmics
Ripollès
És on les carreteres ocupen menys territori
Té el percentatge més elevat de producció elèctrica a partir de les renovables
Consum més baix d'aigua
Selva
Té l'índex més baix de cotxes per habitant
Major percentatge de treballadors que no han de treballar fora de la comarca
Menys ritme d'envelliment de la població

PUNTS EN CONTRA

Alt Empordà
El potencial de creixement és el més alt, i la previsió urbanística supera en un 42% la projecció de població
Té el consum d'aigua més elevat
Alt dèficit d'absorció de CO2
Baix Empordà
És on hi ha més casos d'atenció a famílies per maltractaments i problemes econòmics
Té el percentatge més baix de producció elèctrica a partir d'energies renovables
Cerdanya
Té la dispersió urbanística més elevada (18,5 habitatges per hectàrea urbana)
El pes de la construcció és el més alt de la demarcació
Té la taxa més baixa de recollida selectiva
Garrotxa
Té el percentatge més alt de risc de tenir un accident
És on fan falta més anys per pagar un habitatge (22,9)
Té el consum d'electricitat en funció del PIB més alt
Gironès
Té el dèficit d'absorció de CO2 més alt
És on hi ha més abstenció a les eleccions locals
Grau d'infraestructures molt elevat, i molta fragmentació del territori
Pla de l'Estany
És la comarca amb menys espai protegit (7%)
Proporcionalment, és on es generen més residus
Ripollès
Desequilibri entre la població aturada i la immigrant (99%)
Molts desplaçaments en vehicle privat
Selva
Percentatge més elevat per desplaçaments en cotxe per treballar
Proporció de creixement del sòl urbanitzable molt elevat
Poc territori protegit, i alta ocupació per infraestructures

Alta dependència del cotxe

La dependència del vehicle privat continua sent un dels trets característics de les comarques gironines, amb un ús superior a la mitjana catalana. Segons les dades del 2007, a la demarcació hi havia més de 371.600 vehicles, amb una mitjana d'uns 520 cotxes per cada 1.000 habitants. De fet, si les comarques gironines representen al voltant del 9% respecte al total de Catalunya, pel que fa a població i magnitud econòmica, la quantitat de turismes puja fins a un 11,5%. La mitjana de cotxes a Catalunya per cada 1.000 habitants és de 462, una xifra que supera cada comarca gironina. Només la Selva i la Cerdanya estan per sota els 500 vehicles per cada 1.000 habitants, i l'Alt Empordà és on la xifra és major, de 555. Això influeix en els accidents, i al Gironès és on se'n van produir més, segons les dades del 2006, i és també on es van fer més desplaçaments amb el vehicle privat, més de 113.000. Pel que fa a la contenció comarcal, que indica la relació entre els desplaçaments dins la comarca i els totals, totes les comarques estan per sobre el 60%, si bé la Selva és la que té un valor més alt –72,2%– i l'Alt Empordà, la que el té més baix –62,4%–. Finalment, l'informe destaca també els metres de carretera per cada quilòmetre quadrat de superfície comarcal. El Gironès, amb 373, és de molt la comarca capdavantera, seguida de la Selva i la Garrotxa, amb 266. El Ripollès és on aquest valor és més baix, situant-se per sobre els 167 metres, dos menys que el valor de la Cerdanya.

Massa emissions de CO2

L'informe també calcula la quantitat d'emissions de CO2 que hi ha a les comarques gironines i el balanç respecte a la capacitat d'absorció del terreny rústic. Les xifres indiquen que es generen 6 milions de tones de CO2 i que, en canvi, el territori només n'absorbeix una mica més de 2,1 milions, de manera que es genera un dèficit que supera els 3,8 milions. El Gironès és la comarca que emet més diòxid de carboni, 1,4 milions, i en canvi només n'absorbeix 199.000 tones, i és la que té una balança negativa més gran, d'1,2 milions. L'Alt i el Baix Empordà i la Selva també superen el milió de tones emeses, mentre que la Cerdanya, la Garrotxa, el Ripollès i el Pla de l'Estany sumen 1,1 milions entre totes quatre. A l'altre costat, l'Alt Empordà, el Ripollès i la Selva són, per aquest ordre, les comarques amb més capacitat d'absorció. Només la Cerdanya i el Ripollès són comarques amb balances positives, que absorbeixen més del que emeten. Per tot plegat, les comarques gironines requeririen 1,7 vegades més de superfície per compensar aquest desequilibri.

446 m² de sòl urbà per habitant

Cada gironí gasta 446 metres quadrats de sòl urbà. Aquesta és la dada que surt de dividir les hectàrees de sòl urbà pel nombre d'habitants. Les xifres més altes són a la Cerdanya, a les comarques de la Costa Brava i a la Selva, l'Alt Empordà i el Baix Empordà –per aquest ordre–, per l'efecte de les segones residències. En totes aquestes comarques els valors basculen entre els 455 i els 846 metres quadrats per habitant, mentre que en la resta la majoria no arriben als 300 metres quadrats. Aquesta dada, juntament amb el consum d'aigua i el d'electricitat, i la generació de residus, serveix per definir la petjada ecològica, és a dir, l'impacte que té cada persona al territori.

145 quilowatts per hora al dia

La despesa energètica de les comarques gironines és de 145 quilowatts per hora al dia, amb la Garrotxa com a comarca capdavantera per l'activitat industrial: gasta més de 26 kW/h al dia. En canvi, quan es mira només la despesa d'electricitat domèstica, la xifra es redueix a gairebé 42 kW/h al dia, i a la Garrotxa és precisament on es gasta menys. Les xifres a totes les comarques oscil·len entre els 4 kW/h i els 6 kW/h, i l'Alt Empordà és on es gasta més. Pel que fa al consum d'aigua, es dispara a les comarques agrícoles, mentre que si es mira només el consum domèstic, és a les comarques turístiques on és més elevat.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.