El TSJC desestima la demanda contra la Generalitat i Blanes per haver protegit Pinya de Rosa
Els antics propietaris volien indemnitzacions perquè tenien aprovat un pla parcial
La família Riviere, hereus del fundador del jardí de Pinya de Rosa, el doctor Fernando Riviere de Caralt, reclamava que la Generalitat els indemnitzés amb prop de 30 milions d'euros, i que l'Ajuntament els retornés diverses parcel·les que havien cedit gratuïtament al consistori com a contrapartida a l'aprovació del pla parcial que pretenien portar a terme a la finca. Una d'aquestes finques és on actualment hi ha instal·lat l'hospital comarcal, i una altra, on hi ha el CEIP Carles Faust.
La urbanització de la finca estava prevista en el pla general de Blanes aprovat el 1981, i al llarg d'aquests anys es van presentar dos plans parcials diferents. El 1994 es va aprovar per unanimitat en un ple un projecte per fer 130 xalets i un hotel. El juny del 2002 es va registrar un nou pla parcial per fer 330 xalets, un hotel de cinc estrelles i un centre comercial.
El TSJC considera que l'Ajuntament de Blanes «no té cap responsabilitat» en l'acció que s'exerceix, i es pregunta si els drets o interessos dels quals ha resultat privat l'eventual perjudicat havien estat incorporats realment al seu patrimoni o constitueixen simples expectatives de dret. En aquest sentit, el TSJC afirma que l'«aprovació de les bases i els estatuts de la junta de compensació de cap manera constitueix un acte d'execució que permeti entendre que s'ha patrimonialitzat l'aprofitament urbanístic que reconeixia el pla parcial». El tribunal argumenta així la desestimació del recurs, sense imposar costes, presentat per la família Riviere. La part demandant pot ara interposar un recurs al Tribunal Suprem.
La mobilització
La presentació el juny del 2002 d'un nou pla parcial per fer 330 xalets, un hotel i un centre comercial a la finca de Pinya de Rosa va ser el revulsiu que va provocar la creació d'un gran moviment ciutadà per preservar el paratge. Es va crear la plataforma ciutadana Salvem Pinya de Rosa, i a l'agost ja s'havien recollit 13.000 signatures a favor de protegir la finca. El novembre del 2002 ERC va demanar que es declarés el paratge PNIN, i el gener del 2003 la plataforma ciutadana va presentar al president català, Jordi Pujol, 18.000 signatures. Finalment, a principis del 2003 el Parlament va aprovar una proposició de llei per convertir Pinya de Rosa en paratge natural d'interès nacional i va passar a dependre del Departament de Medi Ambient.