L'Estat investiga com crear sòl al Delta per compensar la manca de sediments

El projecte, coordinat per l'IRTA i URS, analitza els efectes de la reconversió d'arrossars en espais naturals

El trasllat de sediments que s'acumulen a l'embassament de Riba-roja d'Ebre fins al Delta com a solució als problemes de subsidència i regressió que des de fa dècades patix aquest espai natural és, ara per ara, una missió impossible. Primer s'hauran d'extraure els llots tòxics del pantà de Flix i aquest projecte va per llarg. Per això la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics de l'IRTA a Sant Carles de la Ràpita i la consultora ambiental URS duen a terme una prova pilot de gestió d'aiguamolls amb l'objectiu de crear sòl i, d'aquesta manera, compensar la pèrdua de sediments. Es tracta d'un projecte, de dos anys que s'emmarca dins el pla integral de protecció del Delta (Pipde) i compta amb un pressupost de 500.000 euros finançats pel Ministeri de Medi Ambient. Està en una fase molt inicial. Concretament, s'ha dividit una superfície d'1,5 hectàrees a la finca Riet Vell, que l'ONG SEO/BirdLife té a Amposta, en 72 parcel·les de 100 metres quadrats cadascuna, amb l'objectiu d'analitzar diferents paràmetres que indiquen quines són les condicions òptimes per crear sòl i frenar la subsidència. Les plantes que creixeran en aquestes parcel·les en el cicle natural crearan el sòl. «Provem diferents nivells d'aigua amb diferents fluxos; en unes parcel·les portem aigua del canal i en unes altres de les aigües de drenatge dels arrossars», explica Peter Sharpe, el responsable del projecte, tot precisant que l'objectiu és doble. Per una banda analitzar quines són les condicions òptimes per fer créixer la vegetació i crear sòl i, per l'altra, quines les que fan millorar la qualitat de l'aigua. En algunes parcel·les també se simularan com eren les crescudes del riu abans dels embassaments, amb l'aportació de sediments extrets de la mateixa finca.

El projecte es va iniciar fa sis mesos i en aquests moments anivellen l'aigua de les parcel·les i han instal·lat estacions de mesurament de paràmetres. «Són estacions SET que contenen unes taules per medir l'erosió i la sedimentació», explica Carles Ibáñez, director de la Unitat d'Ecosistemes Aquàtics del'IRTA. Ibáñez explica que aquestes estacions són una vara d'acer clavada a una profunditat d'entre 6 i 10 metres, que és on hi ha les primeres capes de sediments del Delta. Les dades que s'obtindran d'aquestes estacions es complementaran amb horitzons marcadors, una pols blanca que impregna la terra i que permetrà establir realment les variacions del sòl, calculant l'acumulació de sediments. Paral·lelament, cada mes analitzaran la qualitat de l'aigua a cada parcel·la i també faran anàlisis per caracteritzar el sòl (formació química, matèria orgànica...). A més, complementaran aquestes dades amb les d'altres horitzons marcadors que han escampat en pràcticament totes les zones naturals del Delta. Es tracta d'un projecte que, a petita escala, ja s'havia aplicat a alguns indrets dels Estats Units, però que és la primera vegada que es du a terme amb les dimensions que s'està aplicant al Delta.

Resultats a la llarga

Els primers resultats d'aquest projecte no es tindran fins al menys d'aquí tres o cinc anys. No obstant això, a curt termini sí que es podran obtenir resultats sobre la qualitat de l'aigua. Aquests resultats es podran fer servir en el projecte de regeneració de l'aigua de les badies a través de filtres verds.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.