JUAN LÓPEZ DE URALDE

DIRECTOR DE GREENPEACE ESPANYA

«El món seria un lloc molt pitjor si Greenpeace no hagués existit»

L'organització ecologista i pacifista internacional Greenpeace commemora el 25è aniversari de la seva implantació a l'Estat espanyol, on avui tenen uns 105.000 associats. Juan López de Uralde (Sant Sebastià, 1963) va entrar a l'entitat el 1987 i la dirigeix des del maig del 2001.
Fa 25 anys que sóc soci de Greenpeace. Ha servit d'alguna cosa?
–«El treball que s'ha fet aquests anys ha servit de molt. L'augment de la consciència en qüestions ambientals ha crescut molt, i podem veure els resultats de cada problema concret en què hem estat treballant, com ara la protecció de l'Antàrtida, les prohibicions de vessaments de residus tòxics, el tancament d'empreses contaminants, la protecció d'espais, etc. Crec que el món seria un lloc molt pitjor si Greenpeace no hagués existit.»
–Quines són les principals campanyes d'aquest moment?
–«El tema prioritari és el canvi climàtic i proposem nous models energètics que ens treguin dels combustibles fòssils i l'energia nuclear. En segon lloc, la protecció de la biodiversitat, sobretot als oceans, ja que treballem molt en les reserves marines i en la defensa d'algunes espècies, com ara la tonyina vermella. La tercera, la defensa de la qualitat del medi ambient i la lluita contra els aliments transgènics i contra els tòxics en els aliments.»
–Què podem fer si al costat de casa tenim blat de moro transgènic?
–«S'ha d'aplicar el principi de precaució. La indústria dels transgènics no ha demostrat la innocuïtat dels seus productes. Com a veí intentaria persuadir el pagès perquè no en sembrés. Als Estats Units, el 90% del planter de soja ja és propietat de Monsanto, i pensem el que això representa per al control dels aliments.»
–En el darrer número de la revista parlen de la «destrucció sense reserves», referint-se a tot el litoral. Queden racons per defensar?
–«Sí, la costa encara té llocs amb molts valors mediambientals, i malgrat que alguns estan protegits, estan amenaçats. Una política coherent passaria per salvar el que ens queda i assegurar que no s'acabi de destruir.»
–Amb el canvi climàtic, hi ha la sensació que a vegades sembla el conte d'aquell que crida que ve el llop. No són massa catastrofistes?
–«Estic d'acord que algú pugui tenir aquesta percepció. Però en part es deu a la irresponsabilitat dels governs, que reconeixen la gravetat del tema (des de la cimera de Rio del 92) i la necessitat de crear un mecanisme internacional per afrontar-ho. Però les emissions no paren d'augmentar; d'aquí la importància de la cimera de Copenhaguen a final d'aquest any. És el problema més greu a què ens enfrontem.»
–I parlant de governs, cap on va l'executiu de Rodríguez Zapatero?
–«Hi ha un gran abisme entre el discurs i l'acció de govern, que és decebedora. Que eliminés de facto el Ministeri de Medi Ambient ja va ser una gran decepció. Quan es fa una política ambiental ambiciosa, es castiga amb l'eliminació del ministeri! El discurs és interessant però l'acció va per un camí diferent.»
–En el cas que el PP torni al poder, rescatarà el pla hidrològic?
–«Seria una gran irresponsabilitat, perquè el problema de l'aigua s'agreuja pel canvi climàtic. No és bo donar el missatge que hi ha aigua infinita i per a tots els usos; l'aigua és un bé escàs i cada cop costarà més.»
–Durant molts anys les centrals nuclears han estat un dels seus principals cavalls de batalla.
–«La indústria nuclear, agafant-se al canvi climàtic, ha trobat un argument per recuperar protagonisme. No hi veiem un risc real que se'n facin de noves, perquè hi ha un gran cost econòmic. El risc és d'allargar la vida de les centrals velles, com ara Garoña. Cada vegada més velles, més risc. A Alemanya s'està discutint això.»
–Què hem de fer amb els residus?
–«Nosaltres volem incidir sobre la producció i que els residus es redueixin en origen.»
–El pas de l'AVE està trinxant el territori i, en canvi, s'estan sentint poques veus crítiques. A més, no s'inverteix en la línia convencional.
–«Nosaltres tenim els recursos que tenim i hem de triar les campanyes que podem fer. I en alguns temes ja no donem l'abast, més enllà de l'anàlisi crítica que en fem. La gran assignatura pendent del medi ambient és el transport i el seu impacte ambiental.»
–Per què creu que el moviment ecologista ha estat incapaç de vertebrar un partit verd potent?
–«El moviment ecologista associatiu aquí és molt fort, fins i tot més potent que a França i Itàlia, però les persones que volien aquesta opció s'han trobat que els interessos o les disputes personals han passat per sobre. Em recorda a La vida de Bryan
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.