Xavier Llambrich, ara regidor de Medi Ambient de l'Ametlla de Mar per CiU, exercia de bomber i estava de guàrdia la nit de l'accident. Recorda que hi van anar sense saber a què s'enfrontaven: «Pensàvem que era un foc d'indústria com qualsevol altre, però aquell foc va cremar les juntes de dilatació de la canonada que agafa aigua del mar per al sistema de refrigeració i la central es va inundar», constata. Es van negar els principals sistemes de seguretat. Aleshores «va aparèixer un home amb bata blanca, barba i ulleres, que encara veig, i ens va dir que el foc no importava, que anéssim a treure aigua, que el reactor se nos va, literalment». Els bombers es van entregar a «la nit més llarga», sota una «pressió psicològica fortíssima»: «Tots els que érem allà teníem molt present el que havia passat a Txernòbil i a partir d'aquell moment sabíem que si fracassàvem no se n'anava en orris una indústria, sinó part del territori de Catalunya.» Llambrich també encara recorda, a les quatre de la matinada, «una espessor de bombers estirats a terra com si haguessin treballat dos dies en un incendi forestal». Ja havien aconseguit treure prou aigua «per reactivar part del sistema de seguretat» i rebaixar la temperatura del reactor. «Vam fer tot el que podíem fer.»